
Un llibre alliberat a la vora de La Llotja, al parc municipal de Tortosa, sota l'atenta mirada de la Cucafera.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com

No és massa tard, de Lax'n'Busto, per a tothom per qui avui és el primer dia.







Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, és el llibre que hem comentat aquesta setmana al programa de Tens un racó dalt del món, i atès que enguan se celebra el 500 aniversari de l'autor he llençat la proposta de fer un homenatge blocaire entre els dies 22 i 25 de juliol, aprofitant la propera Festa del Renaixement.




I a meitat de la seva actuació, llegeixo el conte que vaig escriure inspirat en una de les seves cançons. La gent devia patir: a veure si es posarà a cantar, ara, el Tibau.
En resum, una altra Jornada inoblidable, emotiva, en companyia de gent que estimo, que va continuar amb un sopar plegats i ball a la plaça.Podeu veure més fotos a la meva galeria d'imatges, i trobar més informació a:


Fa unes setmanes m'he fet un regal: rellegir Calaveres atònites, de Jesús Moncada. Si en novel·les com Camí de sirga, Moncada arriba al cim de la narrativa, no li van al darrere els seus reculls de contes. Calaveres atònites, tot i tenir un fil o un personatge conductor, és clarament un recull de relats. Mallol Fontcalda, un jove advocat de Barcelona, arriba a Mequinensa on farà de secretari del jutge Crònides, tot un personatge, i serà testimoni d'un seguit d'històries, confidències i confessions, que seran un autèntic tractat de l'ànima humana. El sexe, sempre tractat amb tendresa i molta senzillesa i naturalitat per Moncada, les ambicions, les enveges, les lluites entre classes socials (molt marcades sempre als seus llibres, en una Mequinensa minera i fluvial com a marc), la mort vista amb l'agut sentit de l'humor de Moncada...
Com l'any passat, Francesc Mompó ens fa un especial convit estiuenc a escriure haikús.
Només vull el camí i la paraula,