Cau la tarda. A la vora de l'Ebre la llum amenaça de marxar. Una dona vella es passejada en cadira de rodes. Aixeca el braç per a saludar-me. No la conec de res; ella tampoc a mi, em temo. La tarda cau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt maca aquesta tarda caiguda....vora l'Ebre...Jesús sóc l'Elvira Fr que m'he canviat de nom
Molt maco aixo de passejá a la vora del rio i saludar als que estan al teu costat,sigui qui sigui..., es la hora més maca del dia.
Saludos.
Cau la tarda, però no es desdiu la delicadesa... Anton
La posta de sol, una hora màgica.
Salutacions Jesús.
Publica un comentari a l'entrada