14 d’octubre 2010

Minimarató de nanocontes

Dimarts a la tarda vaig improvisar una interessant activitat literària des del meu compte de Twitter. Vaig proposar que escriuria un nanoconte de menys de 140 caràcters amb la primera paraula que m'enviés qualsevol persona. Per ser el primer cop no va anar malament, i no vaig poder evitar la temptació d'escriure un segon, tercer, quart i cinquè nanoconte en 15 minuts, i un sisè més tard. M'ho vaig passar d'allò més bé, i us garanteixo que repetiré l'activitat.
Aquests foren els resultats amb les corresponents paraules proposades. Penseu que foren escrits de forma improvisada i sense temps per pensar gaire:
.
Ponderació
El seu tenaç intent de viure amb ponderació li va fer perdre el nord de vista; va ensopegar amb la ratlla del mig.
.
Fet!
-No vas dir que avui decidiries el futur del nostre país, Miquel?
-Fet! Respon tres segons després de dipositar el vot.
.
Recargolat
Somia que somia que somia que somia... Ja li diuen que és massa recargolat: es passa la nit en vetlla.
.
Independència
18 mesos i camina de la mà de son pare. Es deixa anar i plega un paper del terra que diu Vota Sí, vota independència.
.
Fracàs
"El terme fracàs no es troba al meu repertori", es prova de convèncer mentre intenta treure de nou un conill del barret.
.
Oportunitat
Tant de bo es tracti d'una avaria a la xarxa de ferrocarrils, pensa a l'andana de la desesperança, mentre no arriba la segona oportunitat.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs em semblen molt bons malgrat la immediatesa!

Eutrapèlia ha dit...

El conte que m'ha agradat més ha estat Fracàs, trobo que expressa la desil·lusió i alhora l'afany de superació del protagonista. M'agraden els contes que transmeten sensacions que un mateix potser no sabria verbalitzar i que solen mostrar sentiments contradictoris i poc conscients-

jomateixa ha dit...

cada dia m'agrada més la brevetat!

jacserr_educsoc ha dit...

M'agradaria que repetissis l'experiència, això és segur. El bo si és breu diuen que doblement bo. He descobert últimament el sabor dels microcontes, i altres delicatessen i el principi que és comú a tots ells és el gaudir del joc. L'experiència de llegir-los s'assembla a la del paladar i els bombons

marta (volar de nit) ha dit...

M'agraden

Isabel Sala Casteràs ha dit...

T’ho devies passar bé, Jesús!!! I la veritat, noi, són tots molt enginyosos!!! Reconec, que en aquell moment no se’m va acudir cap paraula, per què? doncs, perquè t’ho voli ficar molt difícil...però tot pensant com complicar-te la cosa, em vaig despistar amb una altra piulada i em va marxar del cap!
Això m’ha passat per culpa de la meva vena dolentona. Però si ho tornes a fer, i ho veig (és clar) t’asseguro que participaré ;-)