
.
I
De dins cap enfora
sóc pell mudada de llum,
sóc desig de pell volguda,
sóc pell infinita esgarrapant el temps.
.
III
Regalimar,
tornar-se espai,
consumir-se de llum,
com la cera blanca.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
1 comentari:
Perdó, eh?
Li he deixat els deures damunt la cadira, senyor Tibau... Si la que està dins l'aigua! sI ELS VOL,s'hi haurà de submergir.
Publica un comentari a l'entrada