21 d’octubre 2010

Paraula de Joan Margarit


Dimarts a la nit vaig tenir el plaer d'escoltar un fragment del programa de Catalunya Ràdio El cafè de la República, en què Joan Barril va parlar amb Joan Margarit.
El poeta va dir moltes coses interessants; entre altres, que la inspiració no és democràtica: o és té o no es té. Per exemple, de vegades veus el color dels cabells d'una noia que et connecta directament amb un record d'infantesa. Això és la inspiració, ja tens un poema; llavors toca el treball de traslladar-lo al paper. A aquest treball li pots dedicar hores, marcar-te un horari, etc, però la inspiració és una altra cosa.

8 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

no hi estic gaire d'acord, en tot cas el que si cal són ganes i temps.. en realitat la inspiració no sabem si existeix, potser és només una necessitat d'expressar-se en un moment donat.

novesflors ha dit...

Potser en un moment donat tens una especial sensibilitat i et ve al cap un vers sense esperar-lo. Genial però... els versos que l'acompanyen els has de treballar tu.

Isabel ha dit...

Jo també penso que la inspiració és un producte resultant (no sé en quines proporcions) d'observació, lectura, reflexió, dedicació...
Un munt de variables que podem gestionar amb ganes de pràctica poètica.

Galionar ha dit...

M'uneixo a l'opinió general que la inspiració sola no aniria més enllà si no comptés amb un bon treball al darrere. Però cada escriptor té la seva forma de treballar, i no hi ha res a dir...

rits ha dit...

doncs jo crec que si que l'entenc. la inspiració la tens pel què vius, en el fons ve a dir que són emocions. després està la gràcia en saber-ho explicar, plasmar en lletres, en pintura, en gestos. I potser per a això si que es pot decidicar més temps, però necessites viure-la, percèbre-la, tenir prou sensibilitat.

Joan Vigó ha dit...

Ja va dir Picasso que l'inspiració existeix, però que t'ha d'enxampar treballant. I jo interpreto "treballant" com aquell estat d'ànim que permet, per les circumstàncies, el moment, la llum del capvespre o qualsevol altre ressort, connectar amb la necessitat de crear.

Anònim ha dit...

no hi ha res com un bon free-wheeling al 150% i un carajillo.

segons lo diccionari :

free·wheel·ing (frēˈhwēˈlĭng, -wēˈ-)
adjective



1.
a. Free of restraints or rules in organization, methods, or procedure.
b. Heedless of consequences; carefree.
2. Relating to or equipped with a free wheel.

Helena Bonals ha dit...

Tots podem arribar a ser artistes. N'hi ha que hi tenen més facilitat.