Les edats d'or és el primer recull de relats publicat per Albert Sànchez Piñol, abans del seu èxit amb La pell freda. Es tracta d'11 contes on els seguidors de l'autor hi descobrirem el seu estil i els seus paisatges literaris. Com és costums, ens situa en indrets llunyans, exòtics o mítics, com ara l'Àfrica, l'extensa Rússia o l'Amèrica de la febre d'or, però també propers i no menys mítics com la Matarranya. Entre els personatges hi trobem pescadors, vídues desconsolades, antics coronels, homes bala, buscadors d'or, revolucionaris aferrats a l'utopia, fantasmes inconscients del seu nou estat, suïcides que volen abandonar el món deixant una emprenta inoblidable...Per citar només algun dels contes, "Tot esperant el general" ens mostra un tren ocupat amb la cúpula de l'exèrcit, anant d'una punta a l'altra de l'immens imperi, arribant sempre tard a les batalles i insurreccions, tant se val si es guanyen com si es perden:
"Qui creu que mana en aquest imperi? Jo? Un atzar del destí? No, amic, no. Mana el tren, allò que la gent creu que hi ha al tren [...] Recordi, que mai, mai de la vida, entrin al tren. Sobretot: que ens admirin per fora`, però que no ens vegin per dins, perquè a dins del tren només hi som nosaltres, que no som res. Decebríem la més estúpida de les imaginacions. El tren ho fascina tot, la realitat ho espatlla tot."
En un altre conte, "Tim i Tom", un ric excèntric disposa de tot, però desconeix què és la febre d'or, ignora de què és capaç un home per una mica d'or, i experiment amb un buscador a qui li llença algunes pepites d'or al riu; insuficients perquè plegui de buscar, i suficients perquè no abandoni.
En resum, 11 contes que ens sorprendran, a mig camí de la realitat i l'impossible, llunyans, però proers a l'ànima humana que ens destapa aquest antropòleg escriptor.
Us deixo amb alguna frase més del llibre:
"Als antípodes de l'amor no hi ha l'odi, només la indiferència."
"Jo no duia la bomba, la bomba em duia a mi."
"La història és inflexible i assenyala que el grup dels orpimits i el dels descontents no sempre coincideixen."
"Les revolucions ja no es fan per canviar la gent, si hi ha revolucions és perquè la gent ja ha canviat."
"Alguns homes, molt càndids, creuen que es juguen la vida per voluntat pròpia, quan la veritat és que la vida juga amb nosaltres quan vol, com vol i on vol."
"Quan dos nàufrags de muntanya s'han fet un tip de riure costa molt més que es matin a escopetades."
"Els sentiments no admeten judicis. Es tenen o no es tenen, com els amics. Ens arriben o no ens arriben, com l amort."
"Ella no estimava els fills, s'estimava la maternitat."
6 comentaris:
"La pell freda" a mi no em va fer ni fred ni calor. Caldrà tastar aquestes "Edats d'Or" a veure si, en aquest recull, el món d'en Sánchez piñol m'entra millor.
Tant "La pell freda" com "Pandora al Congo" em van agradar. Ja el demanaré a la biblioteca.
"No estimava els fills, estimava la maternitat..." Diu molt, això.
Estimar una idea pel que representa socialment, més que les persones dels fills. Conec molts casos com aquest, i la veritat és que em fa pensar molt. Conec gent que ha tingut fills com un acte social... La humanitat, que és grandiosa, a vegades es manifesta molt raquítica.
Devoro tot el que produeix aquest home!. Gràcies per la ressenya, no estava al corrent d'aquesta edició de contes. Escala posicions a la meva llista de pendents. ^_^
A mi La pell freda em va sorprendre i me la vaig llegir d'una tirada, desconeixia aquest llibre de relats...tinc una llista més llarga que la muralla xinesa de libres per a llegir! gràcies per la ressenya!
"La pell freda" recordo que em va impactar, com l'Elvira me la vaig llegir d'una tirada. De les frases que has anotat em quedo amb aquesta:
"Els sentiments no admeten judicis. Es tenen o no es tenen, com els amics. Ens arriben o no ens arriben, com la mort."
Publica un comentari a l'entrada