.
Les naus són a punt d’acoplar-se a l’òrbita de Venus, de forma sensual. Dos anys de viatge a la velocitat de la llum fan que t’exciti qualsevol cosa.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
18 comentaris:
Quan penses en Venus ja et passa això. :-D
Un nanoconte genial de tot un expert.
Venus i els seus perills excitants....
El llenguatge del símbols insinuen tantes coses...Felicitats, senyor contaire.
Ja ja ja!
Hummmmm... què és això dels "relats conjunts", per favor?
Genial Jesús,l'orbita de Venús,maravellos.
nanoboníssim! nanorelat superhipermaxibo! carai amb la velocitat de la llum!
JEJE....M'encanta. Amb les poques paraules has dit molt. Sona tan misteriós i fascinant el teu nanoconte!!!!! Felicitats.
Un nanoconte fantàstic!
Hehehe, és molt dura la vida de l'astronauta!
Divertit!
Molt bona manera de veure el relat!!
Venus i Marte oi "Los hombres son de marte y las mujeres de Venus" ho has llegit el llibre?
m'encanta :) !!!!
Sempre la xispa! Molt bo!
Venus!
Quina gran cançó dels Shocking Blue!
(és que escrius unes coses....)
X¬DDDDDDDDDDDDDDD!
Genial!!!
Bona aquesta Jesús!
Molt suggeridor. Un nanoconte genial!
Genial, aquest viatge tan excitant.
Publica un comentari a l'entrada