21 de maig 2011

De genolls abraço les parets derruïdes



De genolls abraço les parets derruïdes

i n'esgarrapo grumolls de petits records.

Reculo forassenyat segles enrere

i veig somnis, esperances, riures i plors

que omplen cada trosset de cada pedra

i reviuen anhels antics ja oblidats,

esmicolats com sorra en la platja del temps.
.
Poema inclòs a Llibres d'oracions, de Joan Guasch.


4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

gràcies! un poema impactant!

Joan Guasch ha dit...

No puc més que donar-te les gràcies.

Cèlia ha dit...

Un poema molt ben escollit pels temps d'indignació que corren...

fanal blau ha dit...

D'acord amb la Càlia!