Aquest divendres, 28 de novembre, vaig participar a l'acte organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, Els escriptors llegeixen al riu. Tal com vaig anunciar, jo substituïa a l'Andreu Carranza, llegint el seu poema "L'auliver bord", inclòs al recull A mum pare. Després tothom va poder gaudir de la interpretació del mateix poema musicat per Jesús Fusté.
Avui comento i recomano el primer llibre que no és estrictament de literatura. Però, què vol dir literatura? Què vol dir estrictament?
El proper acte serà una xerrada sobre El vertigen del trapezista organitzada per l'IES La Sènia, el 17 de desembre a les 20.15 hores, a la Sala de Cultura. Serà el primer acte inclòs al programa Itineraris de Lectura on participo.
Com ja vaig anunciar el dimecres, avui a les 20.00, al Tinellet del Palau Episcopal de Tortosa, tindrà lloc un acte de narrativa, poesia i música organitzat pel Campus Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació de Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Lluís Martín i Jordi Andreu. 
La propera activitat literària en què participaré tindrà lloc aquest dimecres, 26 de novembre, a les 20.00, a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, en un acte que han titulat com a Històries de Jesús M. Tibau.
A les notícies del temps han pronosticat una baixada de les temperatures i una arribada impactant de l'hivern.
Per entrar en calor us proposo una visita als següents posts, però no us deixeu la porta oberta, que passa fred:
L'home que no sabia somriure: Amor de mare
Pocs escriptors han tingut la capacitat de fascinar com Federico García Lorca, autor d'una obra que voldríem més extensa, per culpa d'una lamentable mort que ens va privar d'una de les personalitats més captivadores del segle XX. De tots els seus reculls de poemes, d'una influència decisiva, recordo l'impacte rebut amb la primera lectura de Poeta en Nueva York. Jo era molt jove i no havia imaginat una poesia així, capaç d'estripar emocions, de tallar sentiments i ferides, de declarar injustícies i angoixes enmig d'una ciutat que imaginàvem el centre del món. Tot un univers d'animals moribunds, de nens ferits i de negres oprimits es va dibuixar de sobte als meus ulls.
