21 de gener 2008

Els meus peus es mullen de la pluja que ha deixat de caure


Els meus peus es mullen de la pluja que ha deixat de caure.
D'alguna manera portem amb nosaltres el rastre de tot allò que hem visitat, de tot allò que ens ha visitat a nosaltres, postals, petjades, empremtes, ditades als vidres de les nostres ulleres de mirar d'aprop, rascades a la pell, arrugues de somriures i plors.

2 comentaris:

Luluji ha dit...

Som les persones que som, per tot lo que em viscut, i per les persones que comparteixen amb nosaltres...
Preciosa foto, i paraules.

Petons maco, molt bon dia, encara que sigui dilluns :)

Joana ha dit...

De fet som el que hem viscut!
Res més...
M'ha agradat l'escrit!