12 de gener 2008

The first the last my everything, de Barry White

Aquesta cançó de l'inimitable i únic Barry White em recorda inevitablement els primers anys que vaig a estudiar a Tarragona, i m'estava a la residència Sant Jordi. Sempre ens despertaven amb música pels altaveus i aquesta cançó devia ser una de les preferides de l'encarregat de posar el tocadisc. No espot negar que era una bona manera de començar amb energia el dia.
M'hi vaig estar set cursos al Sant Jordi, estudiant BUP, COU i Magisteri. No és necessari dir que en tinc una gran quantitat de records: alguns es poden dir en públic; altres, no. Hi vaig arribar amb 13 tendres anys i la companyia de mon germà, que és més gran. Al principi només era una residència per a nois, als anys setanta era inconcebible una residència mixta, però després, primer a poc a poc, van començar a venir noies, cosa que transformà radicalment la vida social d'aquell ecosistema, com es pot entendre.
En van sortir moltes parelles, algunes encara continuen ara, i jo hi vaig trobar el millor tresor que he descobert mai: la meva dona.
Dedico la cançó a tots els companys i companyes del Sant Jordi que em van ajudar a crèixer.

1 comentari:

arlequí ha dit...

És bonic descobrir que hi ha gent que troba l'amor, i encara que passin els anys, l'amor no minva, sinó que creix i es transforma positivament.