01 d’octubre 2010

Pujo ple de dubtes i certa por

Pujo ple de dubtes i certa por, ignorant l'essència del pis de dalt. Els esglaons se'm dibuixen sota el peus, a cada pas.
.
Text inspirat en una il·lustració d'Anna Carulla.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

L'escena m'ha recordat a un dels llibres de Carlos Ruiz Zafón... Diguem que l'estic rellegint ara i aquella sensació està també descrita en un dels capítols del llibre.

Certament, totes les pors es fonen en una sola: la por a allò desconegut.


Una abraçada,
Effy.

Goculta ha dit...

Em recorda quan tenia que pujar a la falsa al poble a buscar quelcom... quina por i quina atracció

El porquet ha dit...

Aiii, és com quan, de menut, pujava a les golfes allà al mas dels meus avis!

El dibuix, no sé d'on està tret, però és genial.

rosana ha dit...

mentre anem pujant tot està bé. El pitjor es caure a rodolons. Un abraç