02 de setembre 2011

L'Estatut de Catalunya 2006, de varis autors

Llibre que recull l'afany d'existir, o el conformisme atàvic, d'un país petit. Catalogat en moltes llibreries a la secció de ciència ficció, i en agunes a la d'esoterisme o humor, el llibre té un final obert. Alguns crítics denuncien la seva manca de realisme i una trama de difícil credibilitat; i d'altres es fan un fart de riure.
En el seu intent d'adaptar-se al cinema, aquesta edició correspon a la versió del director, ja modificada respecte el guió inicial, i retallada posteriorment pel productor. L'obra és la tercera entrega d'una trilogia (de moment). Alguns plantegen que la saga tingui continuïtat, però ni els lectors i lectores més voluntariosos són tan optimistes. Potser serà millor canviar radicalment d'argument, o de gènere.

4 comentaris:

Alyebard ha dit...

Canvi de gènere directament. I aquest deixar-lo al calaix.

Joan ha dit...

Si no fos dramàtic, ni hauria per riure. Molt bona, sí.

Pakiba ha dit...

Es per plorar o riure com diu el Joan.

Joan Vigó ha dit...

Un corrent de la crítica ha apuntat el poc mèrit d'aquesta obra, ja que sempre ha begut de la influència perniciosa del best-seller "La Constitución", de 1978, influència de la qual mai no s'ha pogut desempallegar fins el moment.