13 de setembre 2011

S'escampa el so de joguina

S'escampa el so de joguina per la sala. Càlida llum dels anys tendres. De vegades, sembla que plorin els violins.
.
Inspirat per la imatge de Patxi.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Perquè sempre es queixen el violins? Es curiós com associem els sons als sentiments...


Isabel

Jordi Pijoan-López ha dit...

Quina foto més xula.

Pakiba ha dit...

Es molt maco el so del violí.

Deric ha dit...

llum d'espelmes

òscar ha dit...

Això de les joguines prenent vida, ni que sigui gràcies a unes piles estratègicament ubicades a l'esquena, mai m'ha acabat de donar bon rotllo.