La venjança de Caterina, de Lourdes Boïgues

La venjança de Caterina, de Lourdes Boïgues

Editorial Bullent

Sinopsi

Caterina Cremec està decidida a trobar l'assassí dels seus pares i per això emprén un llarg viatge des de València fins a Rússia, passant per Rio de Janeiro. En aquesta missió està sola, perquè les coses amb Víctor Druss no van bé i el fidel Dukhan s'ha quedat a València. Mentre busca la pista del caçavampirs, Caterina desbaratarà els plans d'un perillós delinqüent, coneixerà els terribles detalls de la mort dels seus pares i anirà a parar al llunyà casalot d'un parent poc escrupulós. Però ella no es dóna per vençuda i res no l'aturarà: ni els zombis ni els fans embogits ni la seua tasca de presidenta d'un club de futbol molt especial.

Haikú al Delta groc

Groc s'emmiralla

quan dolça cau la tarda.

Màgica llum.
.
Inspirat en una bella imatge de Mireia Canício.

Desdefinicions (241)

for-mula 1. L’animal més ràpid de la granja.

Esperant els teus dibuixos

Visc amb la il·lusió d'esperar les il·lustracions que l'Elisa Bernat fa d'un conte infantil que he escrit i, com diu ella al seu blog, es busca editor!

Els emprenedors, d'Enric Carbó

Principis dels anys seixanta. La rancia i conservadora societat tortosina és retratada amb sentit de l'humor i acidesa alguns cops, i amb tendresa d'altres, per Enric Carbó, en aquesta novel·la, Els emprenedors, amb què guanyà el Premi Cristòfol Despuig 2004.
Serem testimonis d'un xoc cultural entre el conservadurisme establert per la força de les armes, i els nous vents de canvis amb la bandera del desenvolupament econòmic com a fita; entre els caducs falangistes que van guanyar la guerra, i els tecnòcrates de l'Opus Dei que tenen com a pàtria les seves propietats; entre la moral hipòcrita d'un país a les fosques i l'arribada dels primers turistes. I enmig de tot plegat, la sinyo Paquita i el Sisco. Ella, que ja havia assolit el cim que la societat li reservava, és a dir, casar-se, i que sota la direcció moral de l'església manté el seu cos aliè a qualsevol tipus d'exaltació sexual, de moment. Ell, paleta esdevingut constructor, atret pels cants de sirena del primer bum immobiliari, i que desfoga les necessitats que la seva dona li oculta gràcies a la prostitució. Un món de moral hipòcrita, parelles de guàrdies civils testimonis ocults d'espectacles sexuals a la vora de la platja a l'Ampolla, comissaris que amenacen en saber-ho tot i, en definitiva, el país que teníem fa tot just quatre dies.
Parlaré del llibre amb el seu autor durant el proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, el 2 de maig.

Sant Jordi a Uruguay

Isabel Hernández Tibau, que tot i el cognom no compartim cap parentiu de sang, però sí d'emocions, és una  bona i estimada seguidora d'aquest blog des de l'Uruguay,amb el corresponent esforç que ha de fer per a traduir els textos al castellà.
Li agareixo tota l'estima transoceànica que m'envia, així com notícies de la celebració de Sant Jordi a l'Uruguay, que podeu veure als següents enllaços:
El Observador
Montevideo de todos
Cancioneros

El gos suïcida, de Jordi Tiñena

El gos suïcida, de Jordi Tiñena
Arola Editors
Sinopsi

Albert Morell, un professor de literatura encallat en la redacció d’una tesi i angoixat per la precarietat econòmica d’una feina mal pagada a París, accepta sense cap convenciment l’encàrrec d’escriure les memòries d’un prohom francès en un mas aïllat a Provença. Res no serà com espera per la presència d’un vell tan afable com inquietant, que amaga qui sap quin passat i quines intencions, d’un gos esquerp, silenciós i obstinat, d’un pintor estrafolari que crema els quadres i d’un estrany sociòleg d’activitats poc confessables. Un mà a mà sorprenent i ple de revolts per fer aflorar ambicions, conviccions, pors, indecisions. Qui és el vell i què vol? Qui és el mort? Matar i viure. I viure matant.

L'última i a dormir, de Pepet i Marieta

Del Montsant als Andes, de Fede Cortés

 

Quart llibre de la sèrie Johnson &Johnson, de Fede Cortés,

March Editor

Com el Marco buscant sa mare, els Johnson & Johnson van d'una serralada a un altra creuant l'oceà. Metafòricament parlant, esclar. Perquè en realitat no es mouen de Falset (bé, també actuen per Marçà i al final del primer relat el Jota Efa i la Lucia acaben als Monegres, però vaja...).

El volum recull dos casos. Un de molt eixut, "La gran sequera o Mai no plou al sud de Tarragona", i un amb el rerefons de la rivalitat secular entre dos pobles "Romeu i Julieta o La bruixa dels Andes" (Shakespeare ja va relatar amb maestria la desgràcia de l'amor nascut entre famílies rivals o sigui que aquí han hagut de recórrer a les ciències ocultes per a fugir de la tragèdia).

Entremig, els J&J ens han colat una creació de la seva collita que s'embolica entre muntanyes i pits. Un desgavell.

El llibre forma part de la col.lecció "Petits llibres" de March Editor i s'obre amb un pròleg de Toni Orensanz.

Aigua poc profunda

A l'aigua poc profunda de la vida, cal mullar-se els peus per estirar la barca. Ja a la platja, el sol eixuga les últimes gotes.
.
Inspirat en una imatge de Mireia Canício.

Cares del món (250)

Una terrible Cara del món enganxada de perfil.

Clio, musa i assassina, i la 3a Trobada de gènere negre a la Matarranya

Aquest dissabte 28 d'abril, tindrà lloc a Vall-de-roures la 3a Trobada de gènere negre al Matarranya, amb la presentació del llibre “Clio: musa i assassina”. Prologat per l'escriptora Alícia Gimenez Bartlett, els autors participants són: Maria Carme Roca, Xulio Ricardo Trigo, Silvestre Hernández, Pere Perellon, Teresa Bertran Torres, Andreu Carranza, Jordi Peñarroja, Toni Orensanz, Miquel Esteve i Vicent Sanz Arnau. Cada relat anirà acompanyat per una il·lustració de l'artista Pau Ferrando.

Els organitzadors de l’acte són Jordi Pijoan-López & Fede Cortés Cortés. Els còmplices del llibre són March Editor dins l’òrbita de Serret Llibres i amb la col·laboració del Centre Quim i Soler, la literatura i el vi i la Cooperativa Falset-Marçà. El vi (negre) és un element bàsic de la trobada ja que en tot moments persegueix la relació vi negre-gènere negre.

La intenció és obrir la reflexió sobre la possible transversalitat del gènere negre amb la novel·la històrica. En aquest sentit, els deu escriptors/es, autors de novel·les històriques, s'inspiren en l'ambient i època d'aquestes i desenvolupen un relat de gènere negre d'una llargada mitja. 
Més informació al blog Ebre negre. 

Així, els autors i les seves novel·les que els inspiren per als sengles relats a Clio Musa i Assassina són:

• Maria Carme Roca, Escollida pels déus
• Xúlio Ricardo Trigo, El somni de Tarraco
• Silvestre Hernández, El manuscrit de Wadi Al-Abmar
• Pere Perellon, Los inocentes hijos de Dios
• Teresa Bertran, La missió secreta
• Andreu Carranza, L’hivern del Tigre
• Jordi Peñarroja, El President a París
• Toni Orenzanz, L’omnibús de la mort
• Miquel Esteve, Heydrich i les agents del saló Kitty
• Vicent Sanz, Partida

Anys

Recordo quan Serrat cantava allò d'Ara que fa 20 anys que tinc 20 anys. Ell en tenia 40, i em semblava que era gran; jo tot just encetava els 20. Em buido les butxaques buscant tots aquests anys i dubto un instant pensant que me'ls han robat, però no.

Venjança

En justa i amical "venjança", he decidit que sempre que em trobi un novel·lista li preguntaré: per a quan un recull de contes?

245è joc literari

Fa unes setmanes, aquesta imatge em va suggerir un apunt.
Ara us demano que escriviu una narració ambientada en aquesta escala, sese límits d'extensió.
Com sempre, podeu escriure el text en un comentari o als vostres blogs. En aquest segon cas, us demano que escriviu l'enllaç.

Tomàs Camacho a Tens un racó dalt del món

Sempre és un plaer conversar amb el Tomàs Camacho de llibres, o de qualsevol altra cosa, i aquest cop, al programa Tens un racó dalt del món, no serà una excepció.

Parlarem de les seves ikebanes d'aire, de poesia visual, de la Mostra Oberta de Poesia que organitza a Alcanar des de fa tres anys, de la seva aposta per la literatura col·lectiva... i tot això durant el programa, perquè després segur que parlarem de més coses, veritat, Tomàs?

Ens podreu veure a Canal 21, aquest dimecres 25 d'abril, a les 21.00 h., i en posteriors repeticions durant la setmana.

Relats a recer d'una guitarra, un dels contes

Tenir amics com el Xulio no té preu, i als beneficis immaterials que en trec, com una bona tertúlia de tant en tant, a més a més, s'hi afegeixen vídeos com aquest, que ha gravat durant la passada Fira Literària Joan Cid i Mulet. Es tracta d'un fragment del petit espectacle Relats a recer d'una guitarra, on llegeixo una selecció dels meus relats acompanyat per la música de David Espinós.
Concretament es tracta del conte Aparent tranquil·litat, inclòs al recull Una sortida digna.

Llegint Pere Calders (4)

En celebració del centenari de Pere Calders, el 29-09-2012:

Molles per no perdre'm, a TV3

Avui he sortit al Telenotícies nit de TV3, amb el llibre Molles per no perdre'm, davant de la llibreria la 2 de Viladrich.
Ho podeu mirar en aquest enllaç, entre el minut 17.40 i 18.00.

A punt de signar llibres

A punt de signar llibres aquest matí a Tortosa. A la tarda, tornem-hi. Bon ambient i tertúlia amb lectors/es i companys/es de lletres.
La primera de les fotos té història, que us explicaré els propers dies. Per si de cas, potser la veureu a TV3 aquesta nit.

3

Roses de Sant Jordi

Amb satisfacció us mostro aquest regal que m'arriba d'Uruguay, roses de Sant Jordi que m'envia una seguidora amb qui compartim cognom, tot i que no som parents de sang, però sí d'emocions. Gràcies Isabel.

Desdefinicions: Llibretat!

Avui, festa del llibre i un dels dies més màgics de l'any, repeteixo Desdefinició:

llibretat. Nous camins sense fronteres que obre la lectura d’un bon llibre.

Molles per no perdre'm, l'aposta pel format electrònic

Moltes gràcies per acudir de nou a una de les presentacions virtuals que acostumo a fer dels meus llibres. Amb Molles per no perdre'm faig un parèntesi entre els reculls de contes i enceto nous camins. Nous camins quant el gènere, ja que es tracta d'un dietari on recullo i sembro sensacions, vivències i reflexions d'aquests darrers anys. I nous camins també per la forma d'edició, gràcies a la generosa col·laboració del Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis.
El llibre està pensat perquè sigui adquirit principalment via internet: en format en paper, a través de les webs d'un parell de llibreries (La 2 de Viladrich i la Llibreria Serret) o posant-se en contacte amb mi directament; i en format digital, al preu d'1,50 euros prement el botó que hi ha a la part inferior d'aquest apunt (trobareu més informació del llibre a la fitxa de Petròpolis).
És un llibre que, per tant, gaudirà d'una escassa o nul·la distribució, destinat sobretot a la gent que em seguiu fidelment a través del blog, del facebook i del twitter. Un experiment? Una aposta? De vegades dubto si estic fent un pas endavant o un pas endarere; sigui com sigui, estic complint l'objectiu principal: fer un pas.
El títol del llibre fa pensar en aquest camí que encetem tots els dies, i en el que anem deixant enrere. Volia buscar una imatge per a la portada que evoqués aquest camí, i res millor que el meu fill i la meva dona camí del circ, camí de l'espectacle de la vida.
Podeu tastar un dels meus fragments preferits del llibre a la web on recullo les lectures.


Ah! I per la compra del llibre en format digital, un conte inèdit de regal:

Si això és un home, de Primo Levi

En motiu de la presidència de Tortosa de la Red de juderías, em van proposar comentar al Club de Lectura un llibre de temàtica jueva durant el mes de maig. En principi no volia caure en un tema tan tractat com l'holocaust nazi, però hi he caigut com atret per un iman. Buscant informació, em va atraure l'argument d'aquesta novel·la, Si això és un home, de Primo Levi, que narra en primera persona la seva experiència al camp de concentració. El llibre és d'una gran sobrietat, es limita a narrar uns fets que parlen o, millor dit, que xisclen per si mateixos. Mai deixa d'impresionar veure com uns éssers humans, que segurament són gent normal com nosaltres,  perden tot sentit comú, o moral, o ètic, i justifiquen una monstruositat d'aquesta mida; i com uns altres éssers humans són capaços de viure i sobreviure.

Esgarriga l'intent de convertir una persona en un número, en un objecte, de robar-li qualsevol rastre d'humanitat.

Us recomano el comentari de Vicenç Pagès.

 Si esteu per la vora, podeu venir a comentar-lo al Club de Lectura de Tortosa el proper 18 de maig.Poca cosa més puc dir que llegir-ne un fragment.

Relats a recer d'una guitarra a Jesús

Una imatge d'aquesta tarda, a la Fira Literària de Jesús, durant el nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra, amb David Espinós. Ens sentim cada cop més compenetrats; i avui hem estat molt a gust, acompanyats de companys i companyes de lletre. Ja tenim ganes de tornar a compartir l'emoció i la tendresa del nostre petit espectacle, i ens posem a la vostra disposició.
Més imatges cedides per Ignasi Revés, aquí.

Sensacions, d'Eric Vinaixa

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson

L’Allan fa cent anys. A la residència on viu tots estan a punt de celebrar-ho, però ell ha decidit tocar els dos. Salta per la finestra i fuig cap a l’estació. Puja al primer autobús i s’emporta una maleta plena de diners que només havia de vigilar una estona. Immediatament té al darrere els mafiosos, la poli i els responsables de la residència, que han perdut L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. A partir d’aquí comença una rocambolesca persecució on l’Allan aconsegueix superar totes les dificultats gràcies a la seva calma estoica i a l’ajuda del grup de pintorescos amics que anirà fent pel camí.

Aquesta aventura esbojarrada s’alterna amb la història de la vida del murri Allan. Un home normal i corrent, especialista en explosius, apolític i inculte però que no s’ajup davant del poder. ¿Com pot ser que l’Allan sopi amb el futur president Truman? ¿I que conegui Churchill, Mao, Franco, De Gaulle o que, en un moment d’eufòria etílica, ajudi Stalin a fabricar la bomba atòmica?

La inundació, d'Olga Xirinacs

La inundació, d'Olga Xirinacs

Cossetània Edicions, 2012

Sinopsi

L’escriptora Maria Romana Orsini decideix fer una llarga estada la casa del poble de muntanya. Al moment actual, la seva visió sobre la vida i la literatura és crítica, àcida i lúcida. Glòria i desenganys, amors i desamors profunds, el temps present de l’obra ens la fa molt propera: el lector comparteix el sentiment de Maria Romana, que participa en part de la realitat vital de l’autora. El moment de la inundació pren el to d’escriptura torrencial i dramàtica en una obra que creix en intensitat fins al desenllaç.
Us en llegeixo un fragment:

Quins escriptors són?

El blog Tumateix-llibres ha iniciat fa uns mesos el joc literari Quin escriptor és?, on cal endevinar el nom d'alguns escriptors/es a partir d'imatges de la seva infantesa.

M'he permès fer un muntatge amb la imatge de dos d'ells, ambientats en una sèrie televisiva que segur que van mirar de petits.

Cares del món (249)

Una nova Cara del món descoberta per la Pilar, aquest cop a Covadonga. No se li escapa ni una.

Placaje alto, d'Àngel Lluís Carrillo

“Placaje Alto” és la tercera novel·la de l'Àngel Lluís Carrillo, un llibre ambientat en el món del rugby.  Xavi, entrenador de rugby torna a Tarragona per entrenar al equip de rugby de la ciutat i per recuperar a la noia de la seva vida.  Un cop d’ull al món de l'esport professional, al periodisme esportiu, a l'opi del poble, a les relacions impossibles, a l'amor perdut i a l'Univers oval, on tot el que torna marxa.

Escriu  l’editor: “Àngel Lluís Carrillo Pujol ha escrit una novel·la centrada en el rugby que ens serveix per conèixer un esport màgic i addictiu, intens com pocs, i al mateix temps ens introdueix en una història àgil, dinàmica, sempre divertida, on l’amor i l’amistat tenen un gran protagonisme i gran humanitat.”

Si voleu llegir el primer capítol podeu pitjar aquí:

Relats a recer d'una guitarra, a la Fira Literària de Jesús

Segueix en marxa la VI Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, del 17 al 21 d'abril de 2012., farcida d'actes.
Podeu trobar el programa completa en aquest enllaç.

Ja tinc ganes que arribi la Trobada d'escriptors/es amb esmorzar i dinar inclòs el dia 21, ja que tot seguit,  al fantàstic marc del claustre de l'antic col·legi de la Immaculada, portaré a terme el nostre petit espectacle Relats a recer d'una guitarra, on llegeixo contes acompanyat per la música en viu de David Espinós. L'auditori serà especial, amb companys i companyes de lletres, i dos dies abans d'un dels dies més màgics de l'any per moltes raons.

Sant Jordi ebrenc

Us recomano la lectura de l'article de Jordi Duran al diari El Punt Avui, on parla de literatura ebrenca, de les diverses i periòdiques trobades i activitats que s'organitzen durant l'any i de la "fal·lera llibresca a la vora del riu".
Altres articles sobre literatura ebrenca:
El Punt Avui 08-06-09
Blog Tricària, 08-11-08
El Punt Avui, 17-04-11

Molles per no perdre'm, a Primera columna

Ahir,al programa Primera Columna, de Gustau Moreno a Canal 21, parlant del meu llibre Molles per no perdre'm, en companyia de Quimo Panisello i la 2a part de Vida tortosina.

Acostumat a veure el món a través d'un micoscopi, el científic es fixa massa en els petits detalls. Se l'emporta una gran bola de neu que no ha vist vindre.

Línia groga, un batec sota la ciutat, de Rafael Casas

Línia groga, un batec sota la ciutat és el títol del llibre de relats que ha editat un bon amic blocaire, el Rafael Casas de La Cerdanya des de can Fanga.
El Rafael ha col·laborat en pràcticament tots els jocs literari de tipus creatiu del meu blog, i ha participat en els llibres col·lectius que he provocat, per la qual cosa m'alegra molt l'aparició d'aquest primer llibre seu.
Molt sort, Rafael.

Molles per no perdre'm, un fragment

"M'han regalat dues capses. Quan les sacso, les dues fan sorollet de plenes: la dels records; la dels projectes."

.

Un fragment del meu llibre Molles per no perdre'm. En aquest enllaç podeu veure la presentació en línia i trobar informació de com aconseguir el llibre, tant en paper com en format electrònic, al preu d'1,50 euros.

VI Fira Literària Joan Cid i Mulet

Ja està a punt la VI Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, del 17 al 21 d'abril de 2012.
Podeu trobar el programa completa en aquest enllaç, però entre altres coses comptarem amb al presència de Jaume Cabré el 18 d'abril, homenatges a Cristòfol Despuig, a Zoraida Burgos, la presentació de la biografia de Gerard Vergés, escrita per l'Emigdi Subirats, la Trobada d'escriptors/es amb esmorzar i dinar inclòs el dia 21, i també el petit espectacle Relats a recer d'una guitarra, on llegeixo contes acompanyat per la música en viu de David Espinós, el dia 21 a les 17.00.

244è joc literari

Avui u nnou joc literari de tipus matemàtic, on heu de trobar el títol de llibres dels autors de les imatges que incloguin nombres, de tal forma que es compleixi l'operació aritmètica.
No poseu les solucions als comentari; envieu-me-les a jesusimaite(arrova)gmail.com

Zoraida Burgos protagonista a Tens un racó dalt del món

El programa d'aquesta setmana de Tens un racó dalt del món estarà dedicat a l'autora tortosina Zoraida Burgos. Tot i que no comptarem amb la seva presència, l'escriptor i professor Tomàs Camacho farà un repàs de la seva obra, que també estarà present al programa en veus de Xavier Aragó, Mariola Castaño, Vicent Pellicer i Xell Aixarch, que llegiran fragments dels seus llibres.
El programa s'emetrà el 18 d'abril, a les 21.00 h, a Canal 21, i en diverses repeticions durant la setmana.
De moment, us deixo amb la lectura d'un dels seus poemes inclosos al llibre Blaus:

Galtes de perdiu, d'Andreu Subirats

Durant molts anys, l'obra d'Andreu Subirats ens ha estat donada a conèixer, sobretot, a través de l’oralitat, i els seus recitals, sovint acompanyat de músics amb qui ha sabut generar una complicitat molt singular, segueixen estant entre els més seguits i aclamats. “El llibre que teniu a les mans, i que recull una part dels poemes d’Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys —tal com llegim al pròleg de Joan Todó—, no ve tant d’una rebequeria com d’una tenacitat. No és ni un seguit d’experiments ni una filera de botifarres sortida d’una cadena de muntatge: és part d’una obra fent-se.
I és el resultat d’una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memoria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s’adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova. I ens ho estalvia als lectors.” Galtes de perdiu és, doncs, un llibre que conclou, més que no pas inaugura, la poesia de Subirats des de 1986 fins al 2010, reescrita i depurada, reorganitzada a partir dels cinc llibres originals, inèdits a excepció d’Ull entorn, esdevingut aquí una segona edició revisada i corregida de L’ull entorn que inaugurava aquesta col·lecció —amb les Cartes de sota mà vintronianes— i que ben aviat es va exhaurir convertint-se en l’introbable.
Us en llegeixo un fragment de mostra:

Per a Relats conjunts

Restes d'humitat al vell gronxador. La humitat no és bona pels meus ossos, diu el metge; ni la solitud per a la carn, penso jo. Amagat sota una manta gastada, observo l'implacable pas dels anys pel meu jardí.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

Per què es venen uns llibres i els altres no?

Educació low cost

Aquest llibre és una alenada d’aire fresc per al professorat i per a totes les persones que segueixen creient en valors com l’estima, l’exemple, l’exigència i la constància en el camp de l’educació. Convindria molt la lectura als tecnòcrates i als polítics –tant se val el color!- que han d’orientar amb coneixement de causa i lucidesa la gestió educativa.

Educació low cost, de Ramon Coma Dosriu

Editorial malhivern, 2012

Més informació en aquest enllaç.

Llegint Pere Calders (3)

En celebració del centenari de Pere Calders, el 29-09-2012:

Desdefinicions (240)

monarcrac. Rei trencat.

Fago, de Carles Porta

No vaig llegir l'anterior llibre de Carles Porta, Tor, que tant d'èxit va tenir, i potser per això m'ha sorprès la lectura de Fago, on l'autor torna a narra un crim real que va tenir lloc, en aquest cas, al Pirineu aragonès. El llibre barreja l'exactitud i pulcritud de l'estil periodístic amb l'emoció que ens sap transmetre l'autor.
La història d'aquest crim fou molt mediàtica fa pocs anys, ja que es va acusar el candidat del PSOE d'aquell poble d'assassinar l'alcalde del PP. Però el llibre ens descobreix que aquesta excusa mediàtica amaga una història de persones reals, l'actitud heroica de defensor del poble que adopta l'acusat Santiago Aimar, i que el convertirà en un personatge inoblidable;  la lluita de sa germana per a defensar-lo fins al límit contra tothom, inclòs ell mateix; i posa damunt la taula unes mancances del mecanisme judicial que només poder arribar-se a conèixer des de dintre, i l'autor ens ho presenta amb tota pulcritud.
Com ja he dit, el cas va ser molt mediàtic, i focus d'atenció de totes les cadenes de televisió. Llavors no ho vaig seguir, però el llibre m'ha despertat la curiositat, i ha estat realment impactant per a mi veure el Santiago Aimar en persona, que va deixar anar frases con aquesta:
"Ya ni se adora al becerro de oro, sinó al oro del becerro."

Tractat sobre l'amor heroic, d'Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (c.1240-1311), reputat metge de reis i papes, va ser també professor a la facultat de medicina de Montpeller i autor de diverses obres mèdiques i espirituals, la majoria en llatí. El Tractat de l’amor heroic, del qual editorial Barcino ofereix la traducció catalana acarada al text original, és el primer tractat llatí dedicat exclusivament a l’amor hereos de què és té constància. Aquesta denominació científica remet a la malaltia d’amor, a la passió amorosa, de què parlen els poetes medievals. Arnau explica els sofriments dels enamorats d’acord amb les teories mèdiques de l’època i proposa alguns remeis per a aquesta afecció, que es considerava potencialment mortal.[-]

Viatge a Itaca, de Lluís Llach

Viatge a Itaca, de Lluís Llach. Sí, però hi ha illes on ja ens toca arribar.

El nostre fill ha sopat molt. Té set i ens crida. Beu amb avidesa. L'habitació és a les fosques i entra una tèbia llum des del passadís, que deixem oberta perquè no li agafi por. Il·lumina el perfil del seu rostre, encén els seus ulls. La set s'apaga; la llum, no.

Tèbia pluja d'abril renta l'aire de la tarda. El sol aparta els núvols per il·luminar l'espectacle i fer-li una guerxada al riu.

Cares del món (248)

Tots els meus secrets, de Víctor Amela

Afortunadament són moles les persones que tenen coses interessants a dir, però algunes en concret tenen el do de fer-me quedar clavat davant el televisor quan apareixen, diguin el que diguin. Tenen un magnetisme difícil de descriure i hi caic rendit sense fer cap esforç per oposar-m'hi. Per exemple, algunes d'aquestes persones són Josep Maria Espinàs, Pepe Rubianes, Andreu Buenafuente, entre altres. Un d'ells és Víctor Amela. M'agrada el seu tarannà optimista, vital, lúcid, tant se val si parla de llibres com de programes de televisió. Al seu darrer llibre Tots els meus secrets, o gairebé, hi reconec aquest Amela que em sedueix per televisió, i també el que he tingut el plaer de conèixer en persona. Al llibre ens parla d'anècdotes de la seva vida, de gent interessant que ha conegut, de paisatges (molts ebrencs o del Matarranya)... i, sempre, de l'amor per la VIDA. Xalo llegint el llibre; què més es pot dir? Us en mostro algun petit fragment, escrit i llegit:

"No és artista qui decideix ser-ho, sinó qui no pot evitar ser-ho."
"Hi ha coses que només es c onquisten per l'amor o per la sang. L'amor és un ciment més bo."
"Primer va ser l'úter. Després va ser la cova. I, finalment, la catedral."
"El sentit de l'humor (el més seriós dels sentits)."
"Distreure's és un bon manament."

I una frase que Amela recorda de Chavela Vargas: "Jo agrado a la vida, perquè li sóc lleial."

Diminuta. Indefensa?

Diminuta. Indefensa? L'arena vola a voluntat del vent, arran del record.
.
Inspirat ber un aimatge de Mireia Canício.

Molles per no perdre'm, presentació virtual

Moltes gràcies per acudir de nou a una de les presentacions virtuals que acostumo a fer dels meus llibres. Amb Molles per no perdre'm faig un parèntesi entre els reculls de contes i enceto nous camins. Nous camins quant el gènere, ja que es tracta d'un dietari on recullo i sembro sensacions, vivències i reflexions d'aquests darrers anys. I nous camins també per la forma d'edició, gràcies a la generosa col·laboració del Jaume Llambrich i la seva Editorial Petròpolis.
El llibre està pensat perquè sigui adquirit principalment via internet: en format en paper, a través de les webs d'un parell de llibreries (La 2 de Viladrich i la Llibreria Serret) o de mi mateix; i en format digital, al preu d'1,50 euros (trobareu informació a la web de Petròpolis on hi ha la fitxa del llibre).
És un llibre que, per tant, gaudirà d'una escassa o nul·la distribució, destinat sobretot a la gent que em seguiu fidelment a través del blog, del facebook i del twitter. Un experiment? Una aposta? De vegades dubto si estic fent un pas endavant o un pas endarere; sigui com sigui, estic complint l'objectiu principal: fer un pas.
El títol del llibre fa pensar en aquest camí que encetem tots els dies, i en el que anem deixant enrere. Volia buscar una imatge per a la portada que evoqués aquest camí, i res millor que el meu fill i la meva dona camí del circ, camí de l'espectacle de la vida.
Podeu tastar un dels meus fragments preferits del llibre a la web on recullo les lectures.


Ah! I per la compra del llibre en format digital, un conte inèdit de regal:

243è joc literari

Passejo pel carrer de la Mercè, davant de la Biblioteca de Tortosa. En un solar fan obres des de fa mesos, tancat per una reixa de filferro que ben just amaga edificis en runes del barri antic. Però avui hi ha una novetat: algú hi ha penjat un xumet. Us el regalo com a tema per a un relat amb el qual podeu participar al 243è joc literari.
El podeu escriure en un comentari o o penjar-lo als vostres blogs.

Silvestre Vilaplana a Tens un racó dalt del món

Silvestre Vilaplana, natural d'Alcoi serà el proper convidat a Tens un racó dalt del món, especialment per a comentar la seva última novel·la, El quadern de les vides perdudes, un dels llibre que més m'ha corprès dels últims anys.

A més, durant el programa, informarem de la propera Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, que tindrà lloc entre els dies 17 i 21 d'abril. Més informació al seu blog.

El programa s'emetrà l'11 d'abril, a les 21.00 pel canal 21, i en properes repeticions durant la setmana.

Personatges que apareixen al meu llibre Molles per no perdre'm, que presento virtualment demà 11 d'abril, a les 20.00 h. en aquest blog:

Agustí Massip, Albert Pujol, Albert Roig, Àlex Mitjà, Artur Bladé i Desumvila, Baltasar Casanova, Bob Esponja, Carlos Brull, Carme Meix, Cheeta, Cinta Arasa, Coia Valls, Cristòfor Despuig, David Espinós, El Petit Príncep, Emigdi Subirats, Emili Rosales, Engelbert Humperdinck, Esteban Martín, Estrella Ramon, Francesc Mestre i Noé, Francesc Mompó, Francesca Aliern, Gerard Vergés, Germanes Pallarès, Germans Koala, Haddock , Jesús Fusté, Jesús Moncada, Joan Panisello, Joan Sales, Joan Todó, Jordi Cantavella, Jordi Cervera, Jordi Pijoan, Josep Igual, Ken Follet, La Colometa, Madame Bovary, Madame Butterfly, Manel Alonso i Català, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Maria Stoyanova, Marian, Marta Pérez Sierra, Matthew Tree, Mercè Climent, Octavi Serret, Pep Castellano, Pep Olivé, Pere Fornell, Pilar Vh, Rafael Casas, Reis Mags, Roser Amills, Salvador Salvadó, Sandra Salvadó, Sílvia Favà, Tarzan, TEBAC, Tom Jones, Tomàs Camacho, Toni Just, Umberto Tozzi, Víctor Amela, Víctor Canicio, Xavier Aragó, Xavier Vega, Xulio Ricardo Trigo.

Quan la nit és massa fosca sovint pinto llunes al cel. Sí, sí, en plural, més d'una. No sóc fidel a la realitat, ho sé, però és que, de vegades, la realitat no m'és fidel a mi.

Amb Francesca Aliern, a Cal Serret, signant les primeres Molles.

Nova cita a la Llibreria Serret, en companyia un cop més de la Francesca Aliern, per a signar els primers exemplars dels nostres llibres: ella, La senyora Avinyó; jo, Molles per no perdre'm, que presento virtualment l'11 d'abril, a les 20.00, en aquest blog.
Tots dos, l'Octavi Serret i la Paquita, apareixen al meu llibre.

Llegint Pere Calders (2)

En celebració del centenari de Pere Calders, el 29-09-2012:

Desdefinicions (239)

martirimoni. Abolició del divorci.

Planeta lluç, de Joan Pinyol

Planeta lluç, un nou recull de contes de Joan Pinyol, amb pròleg de Joaquim Carbó.
L’àvia que no es perd detall del món des d’una talaia privilegiada, el jove que bat a consciència els ous de la venjança, l’amor que es multiplica per la gràcia de cobertures desfavorables, el sacseig d’una altra mena de sentiments, més lligats a la terra i derivats del molt que va destruir la guerra civil, les teràpies curatives al marge de l’imperi de la recepta, els ulls mexicans de la mort, l’inabastable univers sensorial dels humans, la infinitud onírica del cor de les muntanyes i el contrasentit d’una manifestació col·lectiva dibuixen l’orografia d’un cos espacial, el Planeta Lluç, volador i no identificat fins que el lector hi aterri i s’hi passegi de gust, predisposat a descobrir nous horitzons, amb els ulls ben oberts, a banda del seu món. 

Anunci per paraules

Amnistiat de frau fiscal ven flagell de fer penitència per manca de necessitat.

Un tros de cel, d'Isabel-Clara Simó

Un tros de cel, d'Isabel-Clara Simó. Editorial Bromera, 2012

Sinopsi

Són les dotze de la nit. Segons el seu DNI falsificat, Wing ja és major d’edat. Quan era una nena, va arribar amb vaixell amb altres menors que també havien estat venudes com a esclaves i abocades a la prostitució. A València, les exòtiques són moda i els serveis de Wing són molt requerits. Però el seu proxeneta sempre li ha promès que en fer 18 anys serà lliure. I ara ha arribat el moment, està decidida a recuperar el control de la seva vida i té un pla per a fer-ho.

Un tros de cel és una novel·la per moments crua, a estones commovedora, que busca la complicitat del lector. El relat de Wing està esquitxat de records que ens apropen la seva lluita per assolir una vida digna lluny de les atrocitats que l’han perseguida des de la infantesa.

.

La protagonista ens narra la seva corprenedora història amb una aparent tranquil·litat, amb serenitat sorprenent, i fa la sensació que els lectors ens sentim més trasbalsats que ella davant d'una realitat que ens revolta.

Núvol

Em plau informar-vos de l'existència de la web Núvol, una capçalera digital dedicada a la cultura que aspira a omplir un buit a la catosfera. Núvol es proposa cobrir aquells esdeveniments i actes culturals, novetats editorials, exposicions o concerts, estrenes teatrals, etc. que els diaris convencionals han deixat de tractar per falta de paper o simplement perquè no formen part de la cultura mainstream o no són un producte d’un gran grup.

Tots els meus amics són morts, d'Avery Monsen i Jory John

 

Tots els meus amics són morts, d'Avery Monsen i Jory John

La Galera, 2012

SINOPSI: Un senyor gran. El darrer ocell dodo. El darrer arbre d'un bosc. Tots ells tenen una cosa en comú: han perdut tots els seus amics. A ells s'hi afegeixen un pollastre que es lamenta que els seus amics han marxat a Kentucky; un mitjó que ha perdut la seva parella; i molts d'altres exemples, en un àlbum il·lustrat qualificat com "el llibre d'humor més trist que llegiràs mai".

Un llibre absolutament original que ha arribat a l'estatus de cult als Estats Units i Europa. Inconfunible i irresistible, amb un humor tan brillant com negre i una edició molt cuidada, resulta el objecte de regal perfecte.

 

Un llibre que es llegeix en cinc minuts i fa pensar durant hores.

Madame Butterfly, de Puccini

Madame Butterfly, de Puccini, una música que apareix en un moment del meu nou llibre Molles per no perdre'm

Pasa endavant, pas enrere? Pas

De vegades penso que amb el nou llibre, Molles per no perdre'm, potser dono un pas enrere. O al contrari, un pas endavant. Però sobretot he aconseguit l'objectiu pincipal: fer un pas.

Sap que estirar-se l'esparadrap de la boca li fara mal, i espera el moment oportú.

Cares del món (247)

Una espantada Cara del món, en un pany de Cornudella de Montsant.