26 d’abril 2012

Anys

Recordo quan Serrat cantava allò d'Ara que fa 20 anys que tinc 20 anys. Ell en tenia 40, i em semblava que era gran; jo tot just encetava els 20. Em buido les butxaques buscant tots aquests anys i dubto un instant pensant que me'ls han robat, però no.

2 comentaris:

Pere ha dit...

Imagina't als que fa quaranta anys teníem vint anys.
No vull ni pensar el que ens hem deixat ... pel camí :)

Bona tarda Jesús M.

Joan Vigó ha dit...

"No existe otro remedio conocido para que el tiempo discurra muy despacio sin resbalar sobre la memoria que vivir a cualquier edad pasiones nuevas, experiencias excitantes, cambios imprevistos en la rutina diaria (...) felices sobresaltos, maravillosas alarmas, sueños imposibles, deseos inconfesables, venenos no del todo mortales y cualquier embrollo imaginario en noches suaves, de forma que la costumbre no te someta a una vida anodina. Que te pasen cosas distintas, como cuando uno era niño."

Manuel Vicent, de l’article El Tiempo (El País, 04 de gener de 2009)