El dia creix, matina. Vaig cap a la feina i el
sol ja il·lumina els edificis més alts de Ferreries. Rebota en un vidre i em
llança una guerxada. El dia i jo ja som amics o, com a mínim, còmplices.
La llengua relaxada
Fa 2 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari