Volar amb ales fràgils és viure agosaradament; romandre a terra, una pèrdua irreparable.
.
Inspirat per una imatge del blog d'Alba Pifarré
Els fills adormits
Fa 1 hora
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
L'Alba té un do amb la càmera. Imatge i text molt encertats!
Un petonet!
Aquesta papalloneta té les ales fortes
Muy cierto.
Riesgosas las dos opciones, pero la primera fortalece,la segunda aniquila.
A volar entonces!
Aquesta papallona escull la llibertat, fuig volant entre barrots. Això sembla fàcil però no ho és ... cal ser valent per ser lliure.
Bona tarda Jesús M.
Quanta raó Jesús... de què serveix quedar-se a terra?
Gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada