15 d’abril 2014

escriptor de fragments

Tot i que escriptor seduït pel gènere breu, no deixo d’envejar la capacitat d’explicar grans històries, d’aprofundir. Quan començava a escriure em vaig plantejar el repte d’explicar històries, però aviat em vaig adonar que no era el meu hàbitat natural. Cada cop gaudeixo més d’escriure fotografies amb paraules, de suscitar emocions, reflexions, a partir de gestos quotidians, petits. Un cop vaig sentir dir a l’amic Xulio Ricardo Trigo que voldria arribar a ser un escriptor de fragments. Compro la frase.

1 comentari:

Helena Bonals ha dit...

Jo no seria capaç de fer un sonet!
Tot el que faig acostuma a ser curt també. Té la seva virtut tant com el seu defecte, penso.