De vegades et preguntes per què t'emboliques en organitzar coses, per què no li dediques el temps a tasques més productives, o a tu mateix. De vegades et planeges si valen la pena els esforços.
Altres vegades et regalen agraïments que et carreguen d'emoció i energia.
Gràcies,
Rafel Casas per tenir-me present a la teva
Línia groga, i per ser sempre al costat amb afecte amb afecte. Un dia tornaran els jocs literaris, encara que només sigui per gent com tu.
1 comentari:
No es mereixen :)
Publica un comentari a l'entrada