sempre venç el temps

Inútil carrera; sempre venç el temps. 
Grans d'arena rellisquen sota les petxines buides.
.
Inspirat en una imatge de Kiu Photography.

Més poemes i nanocontes de regal

Fa uns dies explicava com he deixat en diversos establiments de Tortosa una capsa de paper amb nanocontes i poemes de regal per a la clientela.
Ahir en vaig deixar dos més´al nucli antic: Al cau del Gambusí, i al bar d'Amics dels castells.

camins d'aigua

Camins d'aigua i llar humil sota la nit estelada. L'horitzó s'eixampla.
.
Inspirat en una imatge de Kiu Photography

A Falset amb la guitarra d'Albino Tena

Aquest divendres, al Celler de falset, llegiré contes acompanyat a la guitarra per Albino Tena, que també cantarà algunes de les seves cançons. Si escolteu aquesta cançó entendre perquè estic tant content i il·lusionat que m'acompanyi. Més informació aquí

La pluja ha vessat milions de núvols abans, tast

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bné  a través meu.
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.

Dos poemaris

Els meus dos poemaris junts de la maneta: A la barana dels teus dits, i  La pluja ha vessat milions de núvols abans,  que ja podeu trobar a la Llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa, en viu o per internet,  amb el recull de contes Postres de músic de regal. No el podreu trobar quasi a cap lloc més, ja que el llibre és minimalista en mols aspectes.

Dos poemaris de deu llibres, que van de costat amb dos dietaris i sis reculls de contes (la nineta dels meus ulls). 
Au, va, a veure qui és el primer que pregunta per la novel·la. 

Nanocontes i poemes de regal

De vegades, tinc idees. Sovint crec que massa, i no arribo a posar-les totes en pràctica. Algunes són bones; altres, dolentes, però crec que l'important és continuar il·lusionant-se.
L'última d'aquestes idees ( de fet, la penúltima) ha estat oferir de regal poemes del meu darrer llibre La pluja ha vessat milions de núvols abans, i també nanocontes. Els he posat en petites capses de paper, i les aniré deixant en llocs diversos perquè la gent els vagi agafant un a un. He començat per tres llocs: la Pastisseria Pallarès, la botiga Arts i papers, i la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Si una cosa tenen de bo les idees, és que sempre arriben acompanyades de més idees. Quan em disposava a agafar folis en blanc per fer les capses de paper, he vist al meu armari un plecs de papers per a reciclar: es tracta dels esborranys de contes de llibres ja publicats. I què millor per desar aquests nanocontes i poemes de regal, que les paraules dels meus propis contes?
Ja tinc ganes de saber les reaccions de la gent en agafar-los.

Al diari Ara de la mà de Genís Sinca

Dissabte passat, al diari ARA, Genís Sinca dedica la seva secció de Racons a parlar del meu poble, Cornudella de Montsant, de la Jornada Literària, i de mi. Sempre és un orgull veure'm el nom al costat del del meu poble.
Moltes gràcies!!!

La pluja ha vessat milions de núvols abans, tast

Un tast del meu nou llibre, el poemari La pluja ha vessat milions de núvols abans, que ja podeu aconseguir a la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, en persona o per internet, amb el llibre de regal Postres de músic, o bné  a través meu.
Es tracta de 105 poemes de tres versos lliures, sovint amb el pas del temps com a reflexió.

El meu nou llibre a Priorat digital

Priorat digital es fa ressò de la notícia del meu nou llibre, La pluja ha vessat milions de núvols abans.

Gràcies

Divendres Divins, al Montsant

Divendres vinent, 31 de juliol, tindré el plaer de llegir contes al Celler de Falset, acompanyat a la guitarra d'Albino Tena, que també cantarà algunes de les seves cançons de tavern, i altres, dins de l'activitat Divendres Divins, en aquest cas a la DO Montsant, organitzat pels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, el Departament d’Agricultura, la DO Montsant i la Cooperativa Falset-Marçà.
Hi haurà tast de vins. Més informació i inscripció, en aquest enllaç.

Obre el teu cor, de Judit Robert

Obre el teu cor, de Judit Robert

Onada Edicions

Sinopsi

Obre el teu cor és un recull de nou contes i un poema, amanits amb un grapadet de haikus i regats amb proverbis del món. Acompanyats d’unes il·lustracions on tot té cabuda si tens bona imaginació i un xic de visió artística. Servits juntament amb instruccions per tal que les paraules no puc passin a ser història.

La pluja ha vessat milions de núvols abans; i un regal

Ja podeu trobar a la Llibreria la 2 de Viladrich de Tortosa, en viu o per internet, el meu nou llibre de poemes La pluja ha vessat milions de núvols abans, amb el recull de contes Postres de músic de regal. 
Si feu la comanda, podeu demanar que jo vagi a dedicar-lo.

Les Terres de l'Ebre a la Setmana del llibre en català

Al setembre vindrem de les Terres de l'Ebre a conquerir la Setmana del llibre en català. 
Estand 38 format per: Llibreria la 2 de Viladrich, Llibres ebrencs, Llibreria Serret, Institut Ramon Muntaner, Llibreria Bassa.

Poesia des dels balcons

Divendres passat torno a Riba-roja d’Ebre. L’anterior ocasió, fa uns anys, també fou amb la literatura com a excusa, en motiu de realitzar un taller de contes que organitzava el CERE. Com a anècdota, l’actual alcalde era un dels alumnes; potser seria molt vanitós per part meva creure que aquell taller li serví d’alguna cosa per a la seva carrera política municipal; com a mínim, demostra sensibilitat cultural.

Les anteriors edicions de Poesia des dels balcons em van despertar molt d’interès des de la distància, em semblava una idea extraordinària, i a la tercera va la vençuda. Només hi puc anar el divendres, però ha estat suficient per a tastar-ne l’esperit alegre, creatiu, popular. Com sempre, aquesta mena de trobades serveixen per a estretir lligams amb vells amics de lletres, per posar cara i cos a amics fins ara virtuals, i per fer-ne de nous.

Al vespre jugo a una de les activitats més divertides on he participat mai, seguint una xaranga pels carrers de Riba-roja, pujant als balcons de les cases per llegir des d’allí poemes i, en el meu cas, nanocontes d’amor.

Aplaudeixo la idea, i espero ja amb ganes tornar a Riba-roja properament.

La pluja ha vessat milions de núvols abans

Us presento per fi el meu 10è llibre, La pluja ha vessat milions de núvols abans.
Es tracta d'un poemari minimalista, poc més d'un centenar de poemes de tres versos, que he editat jo mateix. Una mirada al pas del temps, però amb la vista posada al present.
De moment, el podeu aconseguir posant-vos en contacte amb mi mateix, o a través de la web d'Artgerust, on en podeu llegir un tast.
Seguiré informant sobre el llibre a l'etiqueta "pluja".

M'aturo

Enmig la cursa que no cessa, m'aturo, de tant en tant, per poder seguir.
.
Inspirat en una imatge de Thomas Lefebvre.

Inventari de contes, de Joan Mitjons, il·lustrat per Júlio Aliau

Inventari de contes, de Joan Mitjons, il·lustrat per Júlio Aliau

Editorial Piscina un petit oceà

“M’agraden els contes amb forma de llista, és per això que, en aquest recull, en trobareu tants. De llistes en tinc moltes, per exemple: tinc una llista dels llibres que llegeixo, una altra llista dels meus gelats preferits, una de noms de vaixell, fins i tot tinc una llista de les llistes que enllesteixo…”

Inventari de contes és un recull de contes subtil, màgic i divertit. Unes històries per llegir sol o, molt millor…, en companyia.

 Críticade Teresa Duran a la Revista Faristol (CLIJ)

L'ombra del mal, de Lluís Miret

L'ombra del mal, de Lluís Miret 

Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira.

 Bromera edicions, 2015 

Sinopsi

Corre l’any 1614 quan uns bandolers perpetren un doble segrest que desencadena una successió de fets violents, intrigues polítiques i lluites de poder amb conseqüències devastadores. No molt lluny, un vell professor de teologia estudia uns hipotètics miracles, mentre l’antic secretari del duc de Gandia, acusat d’assassinat, suplica per la seua vida. Tres trames, en aparença independents, que es veuran entrelligades de manera subtil però poderosa i implicaran tots els estaments de la societat valenciana de l’època.

El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner

El retorn de l'hongarès, d’Anna Moner

Bromera Edicions, 2015

 Al maig del 1897, un cadàver esquarterat apareix al Bois de Boulogne de París. És així com es desencadena la investigació d’uns esfereïdors assassinats en sèrie que marcarà la carrera de l’inspector en cap de la Policia de Seguretat Olivier Béziers i del prestigiós forense Auguste Locard.

 Més de cent anys després, arriba a l’Institut Medicolegal un taüt de grans dimensions, descobert durant la remodelació del cementeri del Père-Lachaise. Sara Bongard, una jove antropòloga forense, no pot imaginar que es veurà implicada en els successos macabres que sacsejaren la societat parisenca a les acaballes del segle XIX.

Anna Moner barreja sensualitat, màgia i misteri per a bastir una novel·la d’arrels gòtiques, guanyadora del Premi de Narrativa Alfons el Magnànim. Amb interessants aspectes de la història de la ciència i de l’art en el rerefons, alternant els anys finals del segle xix amb l’actualitat, aquest colpidor thriller endinsa el lector en una fosca investigació criminal.

Poesia a la fresca

Demà a la nit, 17 de julol, participaré al certàmen Poesia als balcons, de Riba-roja d'Ebre, dins de l'activitat Poesia a la fresca.
Amb moltes granes, perquè encara no he anat a aquesta activitat que fa molt bona pinta. I dissabte i diumenge, més encara.
Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

escoltar

"Escoltar és un hàbit que consisteix a separar-nos del xivarri obsessionat que portem dins". 

Les hores, Josep Pla.

Pedres marcades, Joan Andrés Sorribes

Pedres marcades, Joan Andrés Sorribes 

Bromera edicions, 2015

Sinopsi

La restauració de l’ermita de Santa Llúcia de Morella és la primera tasca important que el jove Pau Abril afronta com a tècnic de patrimoni. Aquest indret ha amagat durant més de set-cents anys l’única prova d’un crim relacionat amb un famós constructor d’esglésies, Domènec Prunyonosa.

La descoberta del cadàver del frare assassinat segles arrere desencadena un gran interés històric, arqueològic i religiós. El vell Valerià i la historiadora occitana Sophie Delpoux ajudaran Pau a esbrinar uns fets que apunten a una conspiració silenciada al llarg de la història, les conseqüències de la qual encara perduren i arriben als nostres dies també per mitjà del ressò d’unes misterioses veus d’ultratomba.

A Riba-roja d'Ebre, Poesia a la fresca

Aquest divendres a la nit, 17 de julol, participaré al certàmen Poesia als balcons, de Riba-roja d'Ebre, dins de l'activitat Poesia a la fresca.
Amb moltes granes, perquè encara no he anat a aquesta activitat que fa molt bona pinta.
Podeu consultar el programa en aquest enllaç.

New Horizons

Avui arriba a Plutó la sonda New Horizons de la NASA, després d’un llarg viatge de més de nou anys. Va partir del nostre planeta el 19 de gener de 2006, i quan miro enrere, m’adono que jo també he fet un llarg viatge, i que en alguns aspectes em trobo tan lluny del jo que era llavors, com els límits del Sistema Solar. Aquell inici de 2006 feia un parell de mesos que havia publicat el meu segon llibre, Postres de músic. No sabia què era un blog, ni un Club de lectura. No havia organitzat mai res, ni se m’havia passat pel cap poder-ho fet. Era una persona més aviat passiva, que assistia en silenci a les activitats que altres organitzaven. No m’imaginava que a hores d’ara portaria vuit anys de coordinador del Club de Lectura de Tortosa, que hauria organitzat vuit Jornades Literàries a Cornudella de Montsant, que presentaria un programa de televisió, que hauria creat jocs literaris, presentat desenes de llibres d’altres autors, participat en tertúlies, taules rodones, que tindria centenars d’amics de lletres... i no sé quantes coses més. Aquesta diferència entre aquests dos jos es fa més evident al meu poble, on la gent que em coneix de petit encara es miren estranyats que sigui jo qui els parla des de dalt de l’escenari, acostumats a veure passar pels carrers aquell noi tímid i discret. I jo en sóc el primer sorprès. Nou anys donen per a molt, també a nivell personal. Llavors no era pare encara (sense dubte, el canvi més màgic), i ens ha deixat gent estimada, i el meu país ni somiava cap Procés. 

Però vull creure que els nous horitzons que s’acosten, ens preparen més i millors sorpreses; més enllà de Plutó hi ha les estrelles.

Llegint Les hores, de Josep Pla

amiga del bosc

No sóc roja, i conec tots els camis. Sóc amiga del bosc.
.
Inspirat en una fotografia de Jordan N. Sánchez.

Emocions de la 8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Encara amb el cor calent i el cos cansat em disposo a fer un petit resum de les emocions viscudes ahir abans, durant i després de la 8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, el meu poble.
Arribar a la 8a edicició no et minva els nervis, la responsabilitat, el neguit, ni la il·lusió. Estrenàvem espai, un esplèndid espai a la Fundació Roger de Belfort, sota la nova Biblioteca. Tot és més màgic encara, tot predisposa a fer més tangibles les emocions.
Enguany ha col·laborat més gent, i a tothom li voldria expressar el meu agraïment, i els vaig partíceps de l'èxit. Al matí, la Pili, encarregada de la Bibioteca i amiga, m'ensenya el muntatge que han fet, la posada en escena, tot i que el meu vistiplau és innecessari, confiava plenament en què quedaria magnífic, i així ha estat.
A la tarda sóc el primer en arribar, una hora abans, i això em regala el gust de veure arribar la gent a poc a poc al principi, que em permet saludar-los un a un, i més tard en massa, quan la meva acceleració emocional es desboca i no arribo a tot arreu; salto de mà en mà, d'abraçada en abraçada, de galta a galta, com una abella juganera que, impotent, voldira tastar totes les flors. Vénen escriptors, amics, la gent del poble que llegirà fragments dels llibres, nerviosos, l'alcalde, regidors, la directora de la ILC, i el pati de la Fundació és una coreografia improvisada d'il·lusions.
Amb un retard prudent arriba la pregunta: Comencem? Comencem!
A partir de llavors ja perdon la noció del temps i l'espai. El format varia respecte altres anys, i ja no es faran breus presentacions de llibres, sinó petites entrevistes. La primera, encara massa nerviós, la faig a l'Aleix Cort. Després, crec que cada cop més relaxat, passen Pilar Garriga, Ferran Cerdans, Miquel Reverté, Andreu Carranza, Francesc Valls Calçada, jo mateix, intercanviant rols amb el Francesc, Agustí Masip, Josep Barjuan, Cristina Companys i Pere Pèries. Les lectures de fragments dels llibres s'alternen amb les entrevistes, i tot i els nervis que m'havien manifestat inicialment, ho fan molt bé, li donen un to càlid a la jornada, i contribueixen amb una bona dosi de participació del poble com jo volia; els acompanya al piano Pere Pèries.
Desprès, la Laura Borràs ens enlluerna amb la seva energia i la seva classe pràctica per explicar de què serveix la poesia. I acaba Pere Pèries amb un petit concert i una mostra del disc Silkian i altres contes prohibits.
Llavors, foto de grup, i l'adrenalina que em comença a baixar. Em sento esgotat però molt ple, em vessa la satisfacció i anoto mentalment petits detalls que he detenir en compte per a l'any vinent, perquè ja hi començo a pensar. Però ara, em torno a fusionar en les tertúlies de petit comité, i la tertúlia continua perquè la majoria ens quedem al sopar popular que es fa al poble, i parlem de nous projectes, i em demanen que passi els correus de tots, perquè volen fer una nova trobada, i em sento molt orgullós que la Jornada sigui el gèrmen de quelcom nou.
Gràcies de nou a tothom, Ajuntament, autors, amics, lectors, ILC i col·laboradors.
.
En aquest apunt procuraré recollir els enllaços a tota la informació sobre la Jornada:
Tarragona 21
Recull de tuits
Àlbum de fotos
Cornudellablog
Facebook Aleix Cort
Facebook Ferran Cerdans
Reus Digital
El Punt Avui
Pere Pèries

Envio ampolles plenes de missatges al futur; escric llibres.

Irène, de Pierre Lemaitre

Irène, de Pierre Lemaitre 

Bromera edicions, 2015

Sinopsi

El meticulós inspector Verhoeven ha aconseguit la vida perfecta. Tot i que per la seva petita estatura no ho ha tingut gens fàcil, per fi s’ha guanyat el respecte dels seus col·legues i està feliçment casat amb la meravellosa Irène, amb qui espera el seu primer fill. Tanmateix, s’enfronta a un assassinat salvatge i sap que aquest cas no serà com cap altre. Quan la notícia d’aquest paorós crim es fa pública, la premsa parisenca seguirà les passes de l’inspector fins al mil·límetre i cada moviment seu apareixerà en primera plana. L’assassí, que comença a ser conegut com «el novel·lista», ret amb cada assassinat un homenatge macabre a les escenes de les novel·les negres. Escrutat voraçment per l’ull públic, aquest cas esdevé un duel implacable entre perseguidor i perseguit on tan sols pot haver-hi un guanyador.

Demà, 8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Demà, la 8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant. Com cada any, les hores prèvies estan plenes de nervis, francament, amb ganes que ja arribi, i després passa molt ràpid, quasi no me n'adono de res, ficat d'ns d'una mena de tempesta de sensacions. I és que organitzar una activitat al teu poble és més complicat, perquè les emocions són més fortes i la responsabilitat també. A més, enguany estrenem nou espai, la Fundació Cultural Roger de Belfort, que li donarà una màgia especial, ubicat precisament al carrer on vaig viure de xiquet, on corria, saltava, imaginava...
Gràcies a tothom que hi col·labora, enguany més que mai.
Més informació a l'etiqueta de la Jornada.

Ja no visc al passat, però encara m'hi arriben cartes.

d'esquena a la llum

Beure a cegues, d'esquena a la llum.
.
Inspirat per una foto d'Austin Ban.

Entrevista amb Francesca Aliern, al Núvol

Ahir es va publicar a la revista digital Núvol, l'entrevista que he fet a l'escriptora i amiga Francesca Aliern, o com més li agrada, Paquita.
Conèixer la Paquita és un dels molts plaers que m'ha donat la literatura, i fer-li una entrevista ha estat molt fàcil.

quan escriure un conte és notícia

Fa uns instants acabo d'escriure un conte. En principi pot semblar que això no és notícia, però per a mi sí, perquè acabo d'adonar-me que feia un any i onze mesos que no n'escrivia cap. M'explico: aquests dos anys han estat molt productius, he escrit molt, en diversos gèneres (dietaris, novel·les, poesia, articles i contes), però en els cas dels contes sempre havien estat per alguna mena d'encàrrec o col·laboració (no tinc en compte els nanocontes). Éls meus contes, diguem-ne tradicionals, d'una o dues pàgines, han restat aparcats una bona temporada. Recuperar el plaer d'escriure'n un perquè sí, fa oblidar fins i tot la xafogor.

Desdefinicions

Text-tura. Paraules que deixen empremta.

Rellegint sempre Camí de sirga, de Jesús Moncada

Postres de músic, a la pastisseria.

Ja fa uns anys vaig deixar un exemplar de Postres de músic a la pastisseria Pallarès de Tortosa, en un raconet deliciós amb taules, perfecte per encolcir la vida i llegir un parell de contes.

Em consta que hi va estar molt temps, però fa uns dies es van lamentar que havia desaparegut, que és un eufemisme per no dir que se l'havien emportat.

En deixo un altre que està a la vostra disposició.

Som uns romàntics

Mostra de jazzde Tortosa. Pujo pel Coll de Sant Joan i m’encanto a una parada de discs de segona mà. Hi trobo remenant entre els vinils al pintor Leonardo Escoda. Compartim l’agradable sensació del gest de passar un a un els discs amb els dits.

Em parla dels llibres de paper com a objectes que ens transmeten emocions, d’adormir-se amb ells a les mans, que et caiguin damunt, que et diguin bona nit.

Diu que som uns romàntics.

París

Fa una estona corria un vent lleuger entre els arbres, jugant i fent xiular les rames més altes; però ara ja ha parat. El silenci sols es trenca per les fulles seques recent caigudes, que tremolen i cruixen al seu pas, acompanyant-lo aquest matí ple de núvols. Ningú més no passeja pels Jardins de Luxemburg, i només algunes estàtues i unes quantes flors marcides observen el seu pas. Una fina pluja comença a caure sobre París i les gotes, que li refresquen el rostre, el fan sentir menys sol. Cansat d’una nit massa llarga, seu en un banc una estona, però no gaire temps, perquè la mica de fresca que fa se li enganxa al cos com una llosa.

Sense saber per què, camina per la vora del Sena. Enmig dos núvols que s’obren, el sol comença a sortir per damunt de l'Ille de la Cité, i els perfils de Notre-Dame es dibuixen perfectes. Pel riu, baixa un bateaumouche ple de turistes armats amb càmeres, trencant amb un clic la màgia del silenci, i enamorats que s’abracen fort, com volent retenir el moment. Com li agradaria estar al seu costat i, agafats de la mà, passejar lentament mirant l'horitzó de París, mentre cau la fina pluja i un tendre raig de llum es reflexa en els seus llavis. Però només pot pensar quant l'enyora, en el forta que torna la solitud.

Cau la pluja sobre SaintGermain-des-Prés, sobre els tendals dels cafès, que a poc a poc obren les portes al món que per davant mateix passa. I cau també sobre el seu pas perdut i lent, ensopegant de tant en tant amb un desconegut que gairebé el trepitja. Només porta un parell d’euros a la butxaca; potser prendrà un cafè amb llet, on trobar la mica d'escalfor que l'ajudi a seguir.

8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

S'atansa l'11 de juliol i la 8a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, que estrena espai a la Fundació Roger de Belfort.
Us presento els participants.
.

ALEIX CORT. (Reus, 1961). Ha escrit narrativa per a adults: El lladre d’ombres, El nen que volia tenir les mans transparents, El lleó i el far, entre altres; narrativa infantil: El secret de la nina d’ivori, Tonet i la bruixa que no sabia riure, Els caçanúvols; poesia: És de nit que comença el dia, Arrel de boig, Vora la ciutat dels àngels; i també obres d’assaig i terminologia. Guanyador de diversos premis literaris, ha col·laborat amb espectacles de dansa i de teatre i és responsable del Videolit.

.

PILAR GARRIGA Natural de Barcelona i arrelada a Bellmunt. És professora d'institut, mestra i traductora de més d’una trentena d’obres de literatura infantil i juvenil. Fins ara ha publicat Quatre novel·les sobre les aventures d'un noi i una noia, primer a l'illa de Borneo i a Sierra Leone (L’home del bosc, Un estiu a Borneo, i Un estiu a Tacugama), basades en les experiències  de la germana de l'autora en santuaris d'orangutans i ximpanzés, i l’últim a terres del Priorat.

. 

FERRAN CERDANS. Santpedor (1974), tot i que també ha viscut a Navarcles, Ordizia i Manresa. Ha escrit Llibres de contes curts, aforismes i poemes, manuscrits o impresos i en altres formats, com ara L’altra cara de la galeta, Perdonin que no em discultpi, Tres tasses, o Mala llet en pols. Viu la passió per la literatura de forma molt personal i personalitzada a través dels seus Llibres artesans.  

MIQUEL REVERTÉ (Sant Carles de la Ràpita, 1966), llicenciat en Filologia Hispànica per la URV, té publicats diversos llibres, especialment de narrativa, i també de poesia, havent aconseguit diversos premis, com el Sebastià Juan Arbó 2002 per l’obra Quinossio i, l’any 2013 el Premi Nostromo amb Cròniques d’una mar desapareguda. Fa poc ha rebut el premi Vila d’Ascó per la novel·la policíaca, Defenseu-nos en la batalla. Treballa com a professor a l’institut Els Alfacs de la seva població.

.

ANDREU CARRANZA. Ascó (1957). Com a novel·lista ha assolit una àmplia projecció internacional. La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín, està traduïda a més de trenta llengües, i la seva darrera obra,Impremta Babel, ha estat editada en català, castellà, holandès i xinès. També és autor de L’hivern del Tigre (Planeta) i de la novel·la Anjub (Edicions 62; Premi Sant Joan). Amb El poeta del poble ha guanyat el Premi Joseph Pla. És membre del grup de música rumbera Lo Gitano Blanc.

 .

FRANCESC VALLS CALÇADA. Santa Coloma de Queralt (1956), periodista i escriptor resident a Tarragona, amb temporades a Cornudella. H atreballat en diversos mitjans, tan escrits com audiovisuals i dirigí els Premis literaris de la Ciutat de Tarragona. Ha publicat poesia i novel·la, entre les que destaquen El domador de puces, Estic morta, saps?, L’aigua parlava i la més recent, 100 dòlars i una cabra, on ens fa reflexionar sobre el conflicte palestí.

 .

JESÚS M. TIBAU. Cornudella de Montsant (1964) i tortosí d’adopció, fa anys que inicià una història d’amor amb la narrativa breu, amb la qual ja ha publicat sis reculls, l’últim El noi del costat del padrí. També ha publicat un poemari, i dos dietaris. Ha guanyat el premi Marian Vayreda, el Premi Blocs Catalunya de Literatura i ha rebut el Mèrit de les Lletres Ebrenques.

 .

AGUSTÍ MASIP Nascut a Cabassers, viu la infantesa i joventut a Barcelona, d’on marxa per a exercir de mestre al Priorat des d’on va ser un dels impulsors de la ZER Montsant-Serra de Prades. Com a escriptor, bàsicament poeta, ha publicat els llibres “12 silencis”, “L’efecte espantall” i Festins d’amor i altres àpats. He guanyat diversos premis a Torroja, Móra, Falset, Amposta, etc. i col.labora en algunes revistes de caire local i comarcal.

 .

JOSEP BARJUAN. (Cardedeu, 1957). Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya . Màster en Medi Ambient Urbà i Sostenibilitat i Màster en Administracions Públiques. Des de 2005 conviu al Priorat i ha abocat la seva faceta artística a projectes de  suport a la promoció i difusió de la Cultura del vi amb projectes pictòrics en col·laboració amb altres disciplines artístiques (literatura, poesia, música, dansa).

 .

CRISTINA COMPANY. Ha publicat poemes acròstics a la Fundació Brossa. Escriu poesia i parla de literatura al bloc  Senzillament escriure. Col·labora en el poema que tanca els posts del bloc El racó del detall. Participa en el “Torneig d’escriptors” de la web Vullescriure, i els seus relats i poemes es publiquen Blocs de lletres. És tuitaire activa, i sovint utilitza el seu perfil de Twitter per piular poesia.

 .

PERE PÈRIES. compositor de cançons, musicals i bandes sonores per a films i documentals. Ha treballat gairebé set anys a Madrid en el camp de la publicació, adaptació i traducció de continguts audiovisuals i en format físic de l'anglès al català, gallec i euskera. Ara, ja a Catalunya, ha gravat el seu CD “Silkian i altres contes prohibits”. El seu website oficial www.pperies.com explica tot el que està fent i ha fet. És tuitaire actiu, i sovint utilitza el seu perfil de Twitter per piular poesia.

 .

LAURA BORRÀS. (Barcelona, 1970) és especialista en teoria de la literatura i literatura comparada. És llicenciada en Filologia Catalana (1993) i doctora en Filologia romànica (1997) per la Universitat de Barcelona per la tesi Formes de la follia a l'Edat Mitjana. Estudi comparat de textos literaris i representacions iconogràfiques. Des de 2013 exerceix de directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

Teranyina del record

Teranyina del record, que atrapa els vells paisatges, i els difumina.
.
Inspirat en una imatge de Genta Mochizawa.