21 de juliol 2015

Poesia des dels balcons



Divendres passat torno a Riba-roja d’Ebre. L’anterior ocasió, fa uns anys, també fou amb la literatura com a excusa, en motiu de realitzar un taller de contes que organitzava el CERE. Com a anècdota, l’actual alcalde era un dels alumnes; potser seria molt vanitós per part meva creure que aquell taller li serví d’alguna cosa per a la seva carrera política municipal; com a mínim, demostra sensibilitat cultural.
Les anteriors edicions de Poesia des dels balcons em van despertar molt d’interès des de la distància, em semblava una idea extraordinària, i a la tercera va la vençuda. Només hi puc anar el divendres, però ha estat suficient per a tastar-ne l’esperit alegre, creatiu, popular. Com sempre, aquesta mena de trobades serveixen per a estretir lligams amb vells amics de lletres, per posar cara i cos a amics fins ara virtuals, i per fer-ne de nous.
Al vespre jugo a una de les activitats més divertides on he participat mai, seguint una xaranga pels carrers de Riba-roja, pujant als balcons de les cases per llegir des d’allí poemes i, en el meu cas, nanocontes d’amor.
Aplaudeixo la idea, i espero ja amb ganes tornar a Riba-roja properament.