Sobre l'incedi al Montsant

29 d’agost. A les 18.07 una amiga envia al grup de whatsApp de la colla una foto amb aquest text: foc a la carretera de la Morera. Estic a Cornudella, pujo en dos salts al terrat de casa de mons pares i veig el fum. És l’inici d’una dramàtica tarda. La façana del meu amic Montsant crema, i helicòpters que aparenten minúsculs hi aboquen una aigua que sembla insuficient. “Merda, la Font del Muntaner!”, crido, perquè crec que el fum surt més o menys del lloc on teníem un tros amb aquest nom, un hort, una caseta que aixecà mon pare, una bassa per regar on ens hi banyàvem de petits, i records.

Mon filla puja al terra i exclama “Uaaala!” És el seu primer incendi, i tot just aquella setmana havíem estat jugant a dibuixar bombers, i havíem llegit feia poc llibre que explica com treballen. Està entusiasmat, i assenyala un, dos, tres avions que descarreguen aigua l’un darrere l’altre. Jo no puc apartar els ulls, ple d’impotència i dolor. Es distingeixen flames que imagino d’una grandesa endimoniada. Conec alguns dels bombers que hi deuen estar treballant, un amic té una vinya recent plantada a la zona... Tot és massa proper, i el fum té una olor penetrant.

La nostra mare ens crida, diu que des de l’altre costat de la casa, orientada a les Gritelles, ens estem perdent l’espectacle d’una enorme Lluna plena que surt damunt de Siurana. Un xiquet veí surt al carrer amb una pilota, i el nostre fill decideix baixar a jugar a futbol: les pilotes guanyen al foc. El foc es controlarà al vespre, sembla provocat; la vida continua, de vegades incomprensible.

.

Com veieu a la meva foto, és pràcticament la imatge de l'encapçamanet del blog la que es crema.

Per a millors fotos, us convido a veure l'àlbum de l'amic Toni Lluch. M'afegeixo als seus agraïments.