De vegades els
dracs de la vida em creixen,
escupen foc
d’improvís
m’amenacen amb la
cua alçada de mil puntes
i ensenyen
odiosos ullals.
Sóc un sant jordi
petit
que ha perdut pel
camí l’espasa
i no disposo de
cap arma;
sols paraules
embastades que regalo al vent.
M’ajudes,
princesa?
Tens roses per
mi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada