La trompeta de Louis
Armstrong és inconfusible, i les emocions que li desperta, irrefrenables. I fa
uns anys, compartides. Ara vindrà aquell agut que sempre el fa plorar.
23 d’agost 2017
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada