L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama

L’olor de la seva pell, d’Alfons Cama

Editorial Gregal, 2017

Sinopsi.  

Els vestigis de la guerra han deixat empremta en els membres de la família Tibau. En Santi –Jaume Tibau quan es posa a escriure– ens explica les emocions, els sentiments, les rancúnies que envolten el secret més ben guardat de la família.

Sense seguir un ordre temporal, la veu interior del protagonista ens va desgranant passatges de la seva vida; des de la turmentada infantesa al Molí de Baix en el poble d’Artigues –a la falda del massís de les Gavarres d’on prové la saga familiar– fins a la inquieta Barcelona que es prepara per a la celebració dels jocs olímpics.

És la crua història d’una relació paterno-filial marcada pel ressentiment provocat per uns fets inexplicables que, inevitablement, han forjat el caràcter sorneguer, a voltes desfermat, d’en Santi Tibau, mestre d’escola desencisat i amant de la bona literatura.

Històries paral·leles farceixen la trama de la novel·la: el retrobament amb l’advocada Glòria, un amor de joventut mai oblidat; la dura repressió policial cap el món independentista català de l’any  1992 en què es veu implicada la seva fràgil germana Sió; les trobades amb el vell amic i savi pescador –proveït d’un passat per descobrir– en una barraca d’una cala no gaire llunyana de la seva casa de Sant Joan de Mar.

Passat i present, vida de poble i de ciutat, desamor i passió, feixisme i faisme, lluita clandestina i repressió.  Contrapesos amb els quals en Santi furga en la vida de la seva família: els pares, la germana, la dona, la filla, la padrina, l’oncle, l’amant...

El narrador ens va submergint en el seu món interior amb un relat culminat per un final inesperat i sorprenent, i la necessitat imperiosa d’acceptar el seu propi passat com a clau de volta d’un text que no ens deixarà indiferents.