Mama Brou, de Maria Josep Ginovart
Mamà Brou és un conte amb tendre contingut eròtic. Narra la
història d’un diumenge en particular dels dos únics protagonistes: els Brou,
una parella heterosexual de mitjana edat.
La generositat de l’amor dels Brou és evident. El senyor
Brou veu a la seva dona com un pou de virtuts.
Assedegat d’amor no dubta en llençar-s’hi a beure.
El rerefons filosòfic que impera en tot el traçat, desemboca
en un sorprenent gir final.
Mamà Brou, darrere la seva aparença eròtica, traspua pura
innocència i el desig ferm tant de mostrar que de vegades et menjaries l’estimat
d’amor, com també d’alleugerir el sentiment de pèrdua quan l’ ésser estimat ens
deixa. Qui, amb la mort de l’estimat, no queda prenyat d’amor?
L’estat famolenc dels Brou, no té res a veure amb l’aspecte
grassonet de les seves figures. Els Brou moren d’amor l’un per l’altre, i el
seu desig traspassa tots els límits.
El senyor i la senyora Brou es prefereixen a qualsevol altra
cosa humana o divina. En tenen prou amb ells mateixos, es gaudeixen
absolutament en cada mirada, en cada carícia. S’estimen tant, es desitgen
tant... que l’anhel de ser un en l’altre, aquell ideal de fer-ne un de dos en
un fondre’s inesgotable, inextingible es dóna, es fa, s’aconsegueix!
2 comentaris:
Pel que expliques hi ha devessalls de sentiment.
Magnífica il·lustració de portada.
Gràcies! Un plaer trobar-me al teu blog.
(És el darrer paràgraf el que pertany al discurs de Rafael Haro)
Publica un comentari a l'entrada