Al Rodamots (fer anar)

Un cop més apareix el fragment d'un text meu a la web Rodamots, en aquest cas d'El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions), per a acompanyar l'expressió "fer anar".

Presentació de L'olor de la seva pell

Aquest divendres 2 de març, a les 6 de la tarda, a La 2 de Viladrich (si ens ho permet el fil de tuiter #setdesang), participaré a la presentació de la novel·la L'olor de la seva pell, d'Alfons Cama.
Trobarem temes de debat per fer tertúlia.

Desdefinicions (solhilaritat)

Solhilarirat. Fer riure a qui ens envolta, solidàriament.

La vida darrere de l'aparador, mirada de XRTrigo

Quina sort tindre amics escriptors que també són grans fotògrafs com el Xulio Ricardo Trigo, que va veure amb aquests ulls la presentació del meu llibre La vida darrere de l'aparador a la llibreria de la Rambla de Tarragona el dimecres passat.
Més imatges en aquest enllaç.

Converses agafades al vol

Dues dones grans surten d'una bar a l'hora de berenar. Escolto de rebot com una es lamenta: "abans no el tenia aquest mal humor d'ara."
.
Passejo amb mon fill i escoltem com una dona gran, aturada a la vorera sota un paraigües, diu per telèfon: "Sí, tranquil·la, no et preocupis, que en aquesta candeleta ja soparé"

Versos contra la violència, a Flix

Ahir 24 de febrer va tenir lloc a Flix un nou acte del projecte col·lectiu Versos contra la violència, per presentar el llibre homònim d'Onada Edicions, amb participació de Ricardo Gascon, Eduardo Margaretto, Andreu Carranza, Montse Pallarès, Conxita Jiménez, Jordi Duran, Fede Cortés i Domingo Monlleó.
I el projecte continua amb més actes properament:
9 de març, Aldover
10 de març, Deltebre
18 de març, L'Ampolla
21 de març, Amposta
30 de març, Arnes
8 d'abril, Roquetes
26 d'abril, Jesús
28 d'abril, Santa Bàrbara
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

Un hivern a Montana, de Rick Bass

Un hivern a Montana, de Rick Bass

Cossetània Edicions, 2018

En una remota vall de trenta habitants, l’última sense electricitat de l’estat nord-americà de Montana, en ple hivern, Rick Bass descriu la natura i la llibertat dels veïns de la vall, la qualitat del ritme de vida lent, com cent anys enrere.

Hi abunden les impressions: arbres que esclaten com petards al cor de l’hivern; conills blancs tan grossos com gats; uapitís mascles que mengen fenc al costat de les vaques; alerços gegants tan descomunals com sequoies, i el bar Dirty Shame, on la gent aposta, beu cervesa, intercanvia xafarderies i mira el futbol americà a la tele. Bass descriu els perills físics i el punt feréstec de la vida a la natura: perdre’s enmig d’una tempesta de neu, patir allaus sobtades, destrossar-se la cama amb una serra mecànica o acostumar-se a l’amenaça omnipresent del foc.

Un hivern a Montana és un llibre sobre l’emoció d’adaptar la vida al paisatge, sobre com un home i una dona han buscat i han trobat un indret on viure i sentir-se a gust.

setdesang, a la premsa

Aquesta setmana la premsa es fa ressó del projecte de tuitliteratura Set de sang,  impulsat per la Fira del llibre ebrenc, i que podeu seguir encara en aquest fil al meu twitter
aguaita.cat
Ebrexpres
Imagina ràdio

Memòries de l’exili mexicà (1943-1956), d’Artur Bladé Desumvila

Memòries de l’exili mexicà (1943-1956), d’Artur Bladé Desumvila

Obra completa.  Cicle de l’exili IV

Cossetània Edicions, 2018

En aquest volum 13 de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, prop de setanta-cinc anys després de ser escrit, veu la llum un gran document inèdit de l’escriptor que completa definitivament el seu Cicle de l’exili. Aquest dietari és un testimoni important i únic per a la història de l’exili català en terres americanes, concretament a Mèxic. En aquest volum es publica la primera part, de 1943 a 1956, d’aquesta dura crònica col·lectiva.

Set de sang: Pau és un escriptor?

Rita, la periodista, continua la investigació sobre el passat del Pau per a intentar
esbrinar els motius que hagi pres hostatges a Tortosa. Entra al bar del seu poble. Es veu que és un escriptor.
Seguiu el fil al meu twitter.
#setdesang

Amb La vida darrere de l'aparador a Tarragona

El passat dimecres 21 de febrer em regalo un dia de festa per a agafar amb tranquil·litat dos actes a Tarragona, una ciutat que estimo perquè està impregnada de moltes emocions inoblidables, i set anys d'estudis i altres coses. 

I el regal ja comença amb el viatge, amb tren (tot i que l'empresa ferroviària no ens tracti amb massa estima, amb aquests vagons tan durs típics de rodalies, i no gaire aptes per a trajectes més llargs), cosa que comporta un deixar-me portar, gronxar, pensar, llegir, o simplement badar. I aquest cop, conversa amb l'amiga i companya multidisciplinar Marta Escolà, a qui li dec aquestes fotografies tan maques i que col·labora al programa Tràfic d'Abstraccions de Tarragona Ràdio, del qual ja he parlat. 

Després del programa, rambla amunt seguint un trajecte que he fet multitud de vegades, fins a la llibreria de la Rambla, on a la porta ja m'esperen uns quants amics: la Mar i el Romà, el Xulio, l'Alfons Cama, la Conxita Jiménez, la Rat Cebrian... i Francesc Valls-Calçada que m'acompanya a la presentació del llibre.

Parlem sobre el viatge petit i quotidià que representa La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), sobre la humanitat que he descobert entre els personatges involuntaris que hi apareixen, sobre el món del petit comerç que sembla abocar-se amb perill a l'extinció.

Em pregunten per l'objectiu d'aquesta mena d'experiment literari, i confesso que no era tan ambiciós, que normalment no em marco objectius, i que simplement em deixo seduir per un repte, per un estímul, del qual vaig estirant i que gairebé sempre, encara que no vulgui, em porta a parlar d'uns mateixos temes o personatges, sovint secundaris i humils.

Abans d'arribar a la llibreria he fotografiat alguns comerços tancats, bastants, com també passa a Tortosa, i temo que a altres ciutats. Un món que canvia, és ben cert, però intento desdramatitzar i recordo que el món ho ha fet sempre, això de canviar. No sé si podem fer res per evitar-ho, no sé si ni tan sols és bo, però els escriptors, encara que sense voler, deixarem constància de les petites coses perquè no caiguin a l'oblit.
.
I també la mirada en blanc i negre de l'amic Xulio Ricardo Trigo en aquest enllaç

Tràfic d'Abstraccions a Tarragona Ràdio

Ahir 21 de febrer concreto la invitació a participar al programa de Tarragona Ràdio Tràfic d'Abstraccions, conduït per Núria Calvó i acompanyat per l'amiga i companya multidisciplinar Marta Escolà.
Tenim el temps mil·limetrat i voldríem parlar de moltes coses: del llibre que presento menys d'una hora després a la llibreria de la Rambla, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions), del projecte Versos contra la violència, de nanocontes, de mitjons, dels diLLUMs d'arts al forn, de.... de moltes coses, totes relaciones amb la passió per la paraula i l'emoció.
Abans m'havia demanat tres cançons per a acompanyar la xerrada, i em plau haver triat aquestes tres cançons que tenen un sentit per a mi, i a tres amics: Maig d'amor, de Jesús Fusté; És com un miracle, de Montse Castellà, i Thanks,d'Albino Tena.
En resum , una estona molt agradable parlant amb gent sensible, i m'emporto, com a obsequi, descobrir que la presentadora té un parell de les meves frases al seu despatx, i aquesta mena de coses són un autèntic regal per a un escriptor.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç

Set de sang: qui és el Pau?

La premsa investiga qui és aquest Pau que protagonitza la presa d'hostatges a Tortosa. Rita, una famosa periodista, n'ha localitzat una foto de la seva primera comunió. Fa cara de bon xiquet, no?
Podeu seguir el fil a twitter.
#setdesang

Desdefinicions (cadugat)

cadugat. Felí que ha exhaurit les set vides.

Set de sang

Presa d'hostatges a Tortosa? Què deu voler en Pau? Per què ho ha fet?
Més informació al meu twitter. Seguiu el fil.
#setdesang

Sergi Quiñonero a Tens un racó dalt del món

Sergi Quiñonero ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per fer una demostració de la seva forma d'entendre la poesia, no tan sols amb paraules, sinó amb actitud, amb actuacions directes amb l'entorn, per a la qual cosa realitzarà al plató dues actuacions poètiques que faran que aquest programa sigui especial.
POdeu veure alguna de les seves activitats a vímeo: Me llamo barro, o El sonido del bosque.
Fa anys organitza l'activitat Els Ports, Natura i Art, a través de Lo Pati, entre moltes altres actuacions.
A la secció La llibreria recomana, ens visita Octavi Serret, de la llibreria Serret de Vall-de-roures, que ens parlarà del llibre El risc més gran, de Laura Pinyol, i també recomanarem Regals per al rei del bosc, de Joan Manuel Gisbert, i recordarem que el proper 24 de març arribarà una nova edició de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.
A la secció Què fem a les biblios, ens visita Begonya Ferré de la Biblioteca de Roquetes.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 21 i 28 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Dimecres? A Tarragona per partida doble

Demà 21/2 no un acte, sinó dos:
A les 19h., xerrada al programa Tràfic d'abstraccions de Tarragona ràdio amb Núria Calvó i Marta Escolà
A les 20 h., a la @LlibreriaRambla La vida darrere de l'aparador, amb Francesc Valls Calçada
Tarragona amiga, amics de Tarragona

Set de sang

Ui, ui, ui. La cosa és complica a Tortosa. Tothom pateix pels hostatges. S'ha escoltat el que sembla un tret.
Podeu seguir al meu twitter tot el que passa
#setdesang

Desdefinicions (calefracció)

calefracció. Part del sou destinada a escalfar la casa a l’hivern.

Set de sang a Ràdio Móra d'Ebre

Avui, al programa Dígit de Ràdio Móra d'Ebre per parlar del projecte #setdesang impulsat per la Fira del llibre ebrenc, i que hem portat entre mans entre Albert Pujol, Jaume Boldú, que ha realitzat les fotografies, i jo mateix amb els textos d'aquest relat, Set de sang, que anem penjant en un fil al meu twitter des del passat diumenge. Us convidem a participar, a comentar, i a fer-vos vostre aquest projecte literari, lúdic, viu i creatiu.
Podeu escoltar el programa en aquest enllaç.

Amb La vida darrere de l'aparador, a Tarragona

Tot i que no ho sembli, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions) és un llibre de viatges. No a destins exòtics o perillosos o llunyans, no per conèixer costums i formes de viure distants, sinó a nosaltres mateixos a través del comerç de proximitat, de les petites anècdotes que gent com nosaltres ens ajuda a reconèixer, amb destí a la humanitat. Tindré el goig de comentar-lo amb l'amic Francesc Valls Calçada a la llibreria de La Rambla de Tarragona, una ciutat que estimo, el 21 de febrer a les 20 hores.

L'acte està obert si algú vol participar de forma activa; només cal que em feu un xiulet.

Set de sang 3

Continua a twitter el fil de #setdesang.
Com acabarà tot plegat? Qui és el Pau? Què vol?

Presa d'hostatges a Tortosa?

Què està passant a Tortosa? Què s'està coent a Twitter ? #setdesang
Presa d'hostatges a Tortosa?
Qui és en Pau?

set de sang

Alguna cosa es mou a Tortosa i a Twitter. Avui ha començat, #setdesang
No us ho perdeu. Podeu donar alguna pista?

Set de sang

A partir de demà, us asseguro que tindreu set de sang…

Versos per a la il·lusió

El  col·lectiu de diLLUMS d’arts al Forn promou activitats culturals a la ciutat de Tortosa i a les Terres de l’Ebre, molts ho sabeu (o ho patiu!). i ara demanem de nou la vostra col·laboració!

Aquest cop es tracta d’una activitat a l’Escola de Remolins de Tortosa amb un triple objectiu:

-Regalar il·lusió a xiquets i xiquetes amb pocs recursos (ser reis mags per un dia)

-Afavorir la integració de xiquets i xiquetes amb risc d’exclusió

-Mostrar la solidaritat del món de la cultura amb l’Escola

L’Escola de Remolins és un centre CAEP (Centre d’Atenció Educativa Preferent), i les famíles de l’alumnat disposen de pocs recursos, de forma que no es poden permetre una activitat lúdica, com ara passar una jornada a Port Aventura amb la resta de companys. Aquesta activitat no tan sols és un dia de diversió, sinó que per a molts xiquets i xiquetes comporta viure una experiència de relació amb l’entorn, de convivència, d’integració, i d’aprenentatge, que no poden realitzar de forma habitual.

Des de l’Escola es duen a terme diverses activitats per tal de recollir fons per poder pagar aquesta jornada, entre d’altres, una parada de venda de llibres per Sant Jordi.

Des de diLLUMs d’arts al forn volem col·laborar duent a terme un recital de poesia, música i el que convingui, al mateix centre, previst per al 13 d’abril, a les 16 hores, on participaran conjuntament amb tots nosaltres el propi alumnat del centre, en una acte dissenyat per visualitzar la nostra solidaritat i afavorir la integració i convivència. Serà un acte emotiu i solidari que els xiquets i xiquetes no oblidaran, i nosaltres encara menys.

L’acte tindrà com a lemes la creativitat, la tolerància, la solidaritat.   

Per tot això, demamen la vostra col·laboració de la següent manera:

-Si podeu assisitir a l’Escola de Remolins el 13 d’abril, a recitar un text vostre o d’un altre autor, relacionats amb els lemes anteriors, tocar un instrument, cantar, fer màgia, ballar.... i al mateix temps fer un donatiu de llibres.

-Si no podeu assisitr el 13 d’abril, també podeu donar suport a la iniciativa: escrivint un text que penjarem a les xarxes socials i/o fent una donació de llibres. Us podeu posar en contacte amb nosaltres a dillumsdartsalforn@gmail.com

Aquests llibres nodriran la parada de venda de llibres de l’Escola, o es quedaran al centre per a de fomentar la lectura. No cal que siguin novetats, per tal de no interferir amb les vendes de Sant Jordi, i podeu col·laborar amb la quantitat que cregueu convenient; tota ajuda és valuosa. Tanmateix, poden ser per a públic adult o infantil.

Hem creat un grup a facebook on penjar informació i les vostres participacions.

Agraïm per endavant la vostra col·laboració!  

estar calent encara

Problemes de comunicació amb el món virtual. Un parell de tècnics de telefonia acudeixen al meu auxili, s’apoderen provisionalment de la meva taula on escric i comenten entre ells, en un idioma estrany, on deu raure el problema. No em preocupa no entendre’ls; ja fa anys que vaig desistir d’entendre-ho tot. Solucionen l’avaria, que és el que importa, i han de canviar el router que no anava fi, pobre. Tenen els dos routers damunta la taula i durant breus segons no saben quin és el nou. “Aquest és el vell, perquè està calent”, diuen.

Em satisfà comprovar que fer-se vell, de vegades, no comporta perdre escalfor o, com a mínim, la pots retindre prou estona.

Fals proverbi indonès

causa o la conseqüència

Baixar d'una muntanya és la causa o la conseqüència d'haver-hi pujat?

ferida antiga

Amb La vida darrere de l'aparador, a Tarragona

Tot i que no ho sembli, La vida darrere de l'aparador (Onada Edicions) és un llibre de viatges. No a destins exòtics o perillosos o llunyans, no per conèixer costums i formes de viure distants, sinó a nosaltres mateixos a través del comerç de proximitat, de les petites anècdotes que gent com nosaltres ens ajuda a reconèixer, amb destí a la humanitat. Tindré el goig de comentar-lo amb l'amic Francesc Valls Calçada a la llibreria de La Rambla de Tarragona, una ciutat que estimo, el 21 de febrer a les 20 hores.

L'acte està obert si algú vol participar de forma activa; només cal que em feu un xiulet.

diLLUMs d'arts al forn, febrer

El passat 5 de febrer vam gaudir la trobada mensual del col·lectiu diLLUMs d'arts al forn, al Forn de la Canonja de Tortosa, una mica anàrquica, amb participants diversos i variants segons els mesos. Les trobades estan obertes a tothom que estimi la cultura en qualsevol de les seves facetes, no només de Tortosa. Aquesta vegada ens van acompanyar també amics de La Ràpita i La Cava. 

Mercè Falcó ens va proposar un kahoot literari basat en Mary Shelley que va guanyar l'amic Baltasar Casanova. Una experiència nova, divertida, i que m'obre un ventall de possibilitats.

El mes passat vam iniciar un petit concurs literari promogut des del grup de whatsapp, del qual va resultar guanyadora Montse Pallarès, que va rebre com a obsequi un lot de vi de mà de Ricardo Gascon.

I vist l'èxit, aquest mes hem fet un altre concurs literari, basat en una pintura d'Agustí Forner, que ha guanyat Glòria Fandós, a qui el mateix Agustí li va donar un dels seus gravats que havia portat per a mostrar-nos.

I Sisco Lahosa ens va recomanar un nou article per a reflexionar, i vam recomanar llibres, i compartir projectes, i idees, i tapes i beguda, i rialles...

La propera trobada serà el 5 de març. Us ho perdreu?

ACABEU LA FRASE

ACABEU LA FRASE i proposeu un final en un comentari:

.
La seva pell ja era invisible, però encara tenia...

.

(Aquí podeu llegir les més de 70 propostes que van fer a facebook) 

de dos cares

Sóc sempre jo, i de moltes cares.

De vegades no em conec,

massa sovint no hi ha qui m’entengui.

M’estimes igual?

.

Inspirat en una il·lustració d'Ignasi Blanch a la revista cultural digital Catorze

agafades a les flors

Barroc en moviment

Ahir em vaig fer un regal. Feia dies que ho tenia anotat a l’agenda: L’alumnat de l’aula de Cant del Conservatori de Música de Tortosa presenta “Barroc en moviment”.

Tenia la inuïció que m’agradaria, em feia bona olor, no sé per què, potser perquè conec una mica el treball de Marta Viladrich, directora escènica. Però la meva intuïció s’ha quedat curta: no m’ha agradat, m’ha entusiasmat. He gaudit d’un espectacle ple de música, de moviment, de cant, de jocs, un espectacle que m’ha bressolat, que m’ha fet sentir feliç durant una hora, i orgullós de les coses que fem a Tortosa. Les meves felicitacions a tothom que hi ha participat.

Més fotos i algun petit vídeo en aquest enllaç.

Proposta didàctica; contes al voltant d'un mitjó caigut a la vorera

Missatge per als centres d'ensenyament: ja podeu fer servir la proposta didàctica del meu recull de contes No és la derrota, sinó el vent, realitzada per Josep-Sebastià Cid, i la trobareu a la web d'onadaeducació.
Aquesta eina us pot proporcionar idees per poder treballar el llibre a classe, i jo sempre estic disposat a vindre per a intercanviar impressions amb l'alumnat.

Com es fa un llibre

Els reis mags, que són mols savis, li van portar a mon fill, entre d'altres, el llibre Com es fan les coses?, de Baula Edicions.
És molt maco, desplegable, amb finestretes arreu que s'obren per a regalar-te informació (com Internet, però analògicament).
Està molt ben realitzant, i explica de forma divertida, instructiva i molt visual, com es fan coses tan diverses com una cullera, el pa, o... els llibres.
Com comprendreu, aquest capítol m'interessa en especial, i al desplegable corresponent busco on es troba el teòricament protagonista de tot aquest procés, en un raconet, en una petita cabana, quasi aliè a tot l'engranatge que, de vegades, el fa passar desapercebut.

Miracle Sala a Tens un racó dalt del món

Miracle Sala ens visita aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per comentar  La força de les paraules, obra guanyadora del II Premi de narrativa Món Rural, un recull de 25 relats breus, ambientats al món rural i a la infantesa, amb tot allò que d'universal això comporta. La majoria dels protagonistes són xiquetes amb les que reviurem els seus records, empeltats de vegades amb tocs de fantasia, farcits sempre de detalls quotidians, de tendresa, de tot allò que comporta créixer i arribar, a poc a poc, al món adult. El llibre em recorda un altre autor que tracta aquest món, Damià Bardera, i aprofitaré per a recomanar un cop més a Artur Bladé i Desumvila, amb l'excusa de l'edició del 13è volum de la seva obra completa.
A la secció La llibreria recomana, ens visita Sònia Moreno de la llibreria el Núvol de Móra la Nova, que ens parlarà dels llibres On ets, Anastàsia, de Marta Magrinyà, El meu gran arbre, de jacques Goldstyn, i Matilda de Roald Dahl.
A la secció Què fem a les biblios, ens visita Montserrat Bartolomé de la Biblioteca de Salvador Estrem i Fa de Falset, que esn parlarà de les diverses activitats que realitzen durant l'any, maridant el vi i la literatura.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 7 i 14 de febrer a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.

També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

Paraula obligada

Una nova participació a la pàgina Palabra obligada, on proposen escriure textos inspirats en una paraula determinada. Normalment els escrits estan en castellà, però es poden enviar en català. La forma de participar es pot consultar aquí.
En aquest cas, la paraula era "calabaza", i aquest és el meu nanoconte:
.
“Mai més cap carabassa entrarà a casa meva”, pensa decebuda la princesa mentre remena la cendra del foc, l’endemà del divorci.

la cosa està fotuda

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Una dona li comenta a la seva amiga pel carrer: si el meu fill, voluntàriament, diu que es vol dutxar, és que la cosa està fotuda.

redefinir l’essencial

El dia sempre és ple de multitud de notícies, algunes importants, altres punyents, alguna vegada, doloroses o emocionants. Però fa uns dies em va cridar l’atenció una que sembla de poca transcendència, o no. El xef d’un restaurant de França demana a la guia Michelin que li retiri les tres estrelles que llueix des de 1999, perquè està cansat de l’estrés que comporta, perquè amb quaranta-sis anys vol donar un sentit nou a la vida, perquè vol redefinir l’essencial. Quin heroi!

En un món en què l’èxit és mesurable i obligatori, en què lluir les medalles té més premsa que oferir els somriures, el nostre xef ha dit prou. No renuncia a seguir treballant amb passió, en esmerçar els esforços necessaris en la feina ben feta, però, això sí, sense més premi que la satisfacció personal, que el somriure agraït d’un client.

Allò més important és invisible, deia el Petit Príncep, d’origen francès també. Merci beaucoup.

ACABEU LA FRASE

Li tremolen les mans. No de fred; acaba d'entendre que...
.
(Podeu llegir les més de 160 propostes fetes al facebook com a possible final)

CONVERSES AGAFADES AL VOL

CONVERSES AGAFADES AL VOL
"El paracetamol és el remei per a quasi totes les coses", comenta un infermer.
-Per a l'amor també?
-Per a "quasi" totes les coses.

Versos contra la violència, tornen a la Ràpita

Ahir nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l’excusa de presentar el llibre homònim publicat per Onada Edicions, els beneficis del qual es destinaran a enviar exemplars als centres d’ensenyament.

Aquest projecte es va iniciar, gairebé de forma improvisada, el 7 d’octubre de 2007 amb uns recitals de música i poesia a la plaça del Coc de La Ràpita, i el 8 d’octubre a Roquetes.

L’èxit de la iniciativa ens portà a publicar el llibre, a fer-ne un espectacle de la mà de Valer Gisbert, i a contirnuar fent recitals on cada cop s’hi afegeix més gent de la cultura i de l’art de forma entusiasta, alegre, emotiva, amb desig de participar, d’estar junts, de conèixer-nos i estimar-nos mútuament, i també amb el cor encongit per les absències i pels menyspreus.

I ahir vam tornar a La Ràpita, en un acte organitzat pel col·lectiu Mar de fora, en col·laboració de l’Ajuntament, on. com sempre, no van faltar les participacions, que en aquest cas van intervindre: Èrika Ferraté, regidora de Cultura, Eduardo Margaretto, Pep Carles, Ricardo Gascon, Jesús M. Tibau, Miquel Reverté, Tomàs Castellà, Pep Carcellé, Ramon Sabaté, Carme Cruelles, Mar Garriga CruellesJosep Joan Segarra, Jota Vizcarro, Sílvia Franzoni, Enric Panisello, Pili Cugat, Carlos Luppriani, Lluís Villavicencio, Màrius Pont, Mario Pons, Conxita Jiménez, Anna Maria Franco, Elena Solé, Baltasar Casanova, Manel Ollé, Rafael Haro, Pilar Cabrera, Maria Cinta Villamon, Alba Figueroa, Eva Mascarell, Daniela Gallardo, Dani Sanz de Aja Valls, Sofia Cabanes.

La vetllada d’ahir es va veure arrodonida amb un acte emotiu que exemplaritza la generositat d’aquest moviment. Durant l’espectacle que es va dur a terme a Tortosa el 29 de desembre, l’il·lustrador de Roquetes, Ignasi Blanch, va fer un dibuix in situ al·legòric del desig de volar de la gent del poble. En nom dels col·lectius diLLUMs d’arts al forn i Mar de fora ahir vam fer donació d’aquesta obra a l’alcalde Josep Caparròs, en representació del poble de la Ràpita, on d’alguna manera tot va començar, tancant un cercle entre La Ràpita, Roquetes i Tortosa.

Més imatges en aquest enllaç.

Si podeu, no us perdreu les properes activitats, tot i que segur que en sortiran més:

Aldover, 9 de març, 19 hores

Barcelona, 16 de març, llibreria Calders

Ampolla, 18 març, 11.30 col•legi Mediterrani

Amposta,  21 de març

Arnes, 30 de març

Jesús. Fira literària, 26 abril , 20 hores

Santa Bàrbara, 28 abril, 19 hores  

I pendents de concretar properament: Roquetes, Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Matarranya, Port , Reus, Flix...

Mans, còdols, el cel, de Teresa Costa-Gramunt

Mans, còdols, el cel, de Teresa Costa-Gramunt

Editorial Gregal, 2018

Sinopsi

El llibre té un rerefons religiós, de comunió. Està amarat de records d’infantesa o d’adolescència, de la relació amb els pares, de la iniciació a la vida i de l’aprenentatge permanent.
Tot hi són provatures: el coneixement de la història –la personal i la universal–, l’impacte de l’art –també de la lectura i l’escriptura–, la meditació sobre la quotidianitat, el dolor per les pèrdues –encara que al final la mort, la més punyent, és companyia–, el diàleg amb altres poetes, els viatges –que ho són cap enfora i cap endins–, la imaginació –espacial i pictòrica–, l’amor per una casa que té existència en el record, la denúncia del règim patriarcal, el diàleg entre cultures, el jo que s’emmiralla en el tu...
Tot plegat, un despullament dels mots subratllant-ne la claredat simbòlica: el vestit blau, el còdol sense dents, el banc de les mirades...

Amb No és la derrota, sinó el vent, a L'Ametlla de Mar

1 de febrer de 2018. Visita a l’Institut Mare de Déu de la Candelera, de L’Ametlla de Mar, dins del programa Autors a les aules, per comentar el meu recull de relats No és la derrota, sinóel vent (Onada Edicions). El cel amenaça amb ploure, però és una amenaça sense mala fe, i sense gaire aigua. A la ràdio del cotxe, tertúlia sobre una obra dramàtica, en sentit literal (no, no estan parlant del país). Arribo a l’Institut a l’horari previst, i la N-340 no m’ha donat cap ensurt. Em rep la professora que ha coordinat l’activitat, Pilar Casanova, i m’acompanya al gimnàs, on trindrà lloc la xerrada (així m’agrada, la cultura envaint els espais esportius!).

Van arribant els tres grups de 1r d’ESO que han llegit el llibre. Com és habitual, alguns em saluden, somrients, bellugadissos, i ja s’acosten a fer-me alguna pregunta (a comprovar si sóc de carn i ossos?), mentre altres es mantenen distants, com si tot plegat no anés amb ells.

Després dels agraïments, començo explicant els meus dos principals objectius de les meves visites a les escoles: demostrar que qualsevol persona, per petita i humil que sigui, pot esdevenir escriptor,  i que tenim arguments per a escriure al nostre abast, al nostre dia a dia més quotidià, proper i senzill, com ara un mitjó caigut a la vorera d’un carrer.

Aquesta és, en gran part, la motiviació per a escriure No és la derrota, sinó el vent: demostrar que hi ha emoció ben a al vora, si saps mirar-la, si t’hi esforces una mica.

Després, bateria de preguntes, on de seguida detecto qui té interès en la matèria, qui amaga un possible escriptor al seu cos en estat de crèixer. Moltes preguntes són habituals, i es curiós comprovar com en aquesta edat els interessen coses molt pràctiques i mesurables en dades, i també, sempre, alguna pregunta força interessant, que mai et farien a cap altre lloc. Una en concret, els dic que la faré extensiva als escriptors que conec:

“Si poguessis tornar al passat, quan tu eres petit, quin consell et donaries?”

Quan em pregunten per què m’agrada anar a les escoles a parlar amb els alumnes, contesto que per a aprendre.

tres màquines del temps

Tinc una màquina per anar al passat, però és capriciosa i viatja com vol i quan vol, i de vegades es perd, i d'altres m’enganya.

Tinc una màquina per anar al futur, a poc a poc, sobre la marxa, per a anar-hi de bracet dia a dia.

Tinc una màquina per estar al present, que se m'esmuny entre els dits.