Tinc una màquina per anar al passat, però és capriciosa i
viatja com vol i quan vol, i de vegades es perd, i d'altres m’enganya.
Tinc una màquina per anar al futur, a poc a poc, sobre la
marxa, per a anar-hi de bracet dia a dia.
Tinc una màquina per estar al present, que se m'esmuny entre
els dits.
1 comentari:
Per anar al passat, avui dia en tinc prou a mirar o llegir algunes notícies. De vegades tinc la sensació d'haver reculat a la meva joventut de finals dels anys seixanta. Amb una diferència, però: aleshores sabíem que allò era una dictadura.
Publica un comentari a l'entrada