El
dia sempre és ple de multitud de notícies, algunes importants, altres punyents,
alguna vegada, doloroses o emocionants. Però fa uns dies em va cridar l’atenció
una que sembla de poca transcendència, o no. El xef d’un restaurant de França
demana a la guia Michelin que li retiri les tres estrelles que llueix des de 1999,
perquè està cansat de l’estrés que comporta, perquè amb quaranta-sis anys vol
donar un sentit nou a la vida, perquè vol redefinir l’essencial. Quin heroi!
En
un món en què l’èxit és mesurable i obligatori, en què lluir les medalles té
més premsa que oferir els somriures, el nostre xef ha dit prou. No renuncia a
seguir treballant amb passió, en esmerçar els esforços necessaris en la feina
ben feta, però, això sí, sense més premi que la satisfacció personal, que el
somriure agraït d’un client.
Allò
més important és invisible, deia el Petit Príncep, d’origen francès també.
Merci beaucoup.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada