Una mare a la gatzoneta al pont de la via verda sobre l’Ebre,
fa una fotografia a sa filla, d’uns set anys, amb Tortosa de fons. La xiqueta
adopta una postura que vol ser natural, recolzada amb els dos braços estirats
damunt de la barana. El vent, omnipresent, li mou el vestit. La xiqueta intenta
forçar un somriure mentre lluita contra les ganyotes que li provoca el sol de que
l’enlluerna i presta atenció a les indicacions de la mare. De lluny veig que
juntes comproven a la pantalla del mòbil els resultats. Deu haver fet diverses
fotografies, segur, i hauran de decidir quina és millor, quina enviaran a son
pare, o la iaia. La idoneïtat de l’enquadrament no serà tan decisiva com la
qualitat del somriure, penso.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada