La verda és porta,
de Joan Todó
Godall Edicions, 2021
Sinopsi
La vida i l’obra de
Joaquim Soler i Ferret (1940-1993) transcorren paral·leles al pas del
franquisme a la democràcia, des dels anys més durs de la postguerra fins a
aquell país que acaba de celebrar uns Jocs Olímpics, però també des d’aquella
literatura catalana reclosa en unes poques capelletes fins a aquella altra que
se somiava normal, situada al nivell dels camps literaris més potents. Soler,
en tot plegat, hi ocupa una mena de posició singular, alhora integrada i
apocalíptica; de molts dels desenvolupaments de la Transició en va ser
testimoni, o fins i tot actor secundari, sense perdre mai un punt de vista molt
particular, desplaçat respecte als discursos hegemònics. Aquesta posició, així,
permet oferir una perspectiva, des d’una obra poc coneguda i gens estudiada,
sobre aquella època. Membre d’Ofèlia Dracs, guanyador dels premis Ciutat de
Palma i Prudenci Bertrana amb Una furtiva
llàgrima i Cambra de bany, conductor del
programa radiofònic La porta dels somnis, Soler és també un atípic company de viatge
dels textualistes, un experimentador inquiet, un defensor fervent de la
imaginació. I és per això últim que haureu de llegir aquest llibre amb molt de
compte: qui sap si tot plegat no és una fantasia del seu biògraf. Però és que,
esclar, això no és una biografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada