10 de setembre 2021

L'espectacle de la vida, el meu nou llibre

 

Com a escriptor especialitzat en relats breus, basats en fets quotidians, vaig aprendre a mirar el món proper amb atenció, a la recerca de material amb què bastir relats de ficció. Fins que, en part gràcies als textos escrits per a nodrir  la fam de les xarxes socials, em va adonar que la realitat contenia prou màgia i emoció per si sola. I el plaer de descriure la realitat amb una mirada literària, sense afegir-hi gaires condiments, guanyà pes al meu dia a dia d’escriptor, una mirada que, al mateix temps, em regalava el fet de gaudir de l’espectacle de la vida.

Vaig recollir aquests textos escrits entre 2007 i 2012, al meu primer dietari, Molles per no perdre’m, que no hauria publicat sense el suport i amistat de Jaume Llambrich i la seva editorial Petròpolis.

Després arribaria la continuació, Per no perdre’m les molles, també de la mà de Petròpolis, un dels llibres que més m’estimo, amb textos ja escrits amb una clara intenció literària, entre 2012 i abril de 2014, coincidint amb la mort de Gerard Vergés.

Després he publicat més reculls de contes, les meves primeres novel·les, ambdues premiades, poesia..., però aquesta mirada quotidiana sobre el que m’envolta no s’ha aturat, al contrari.

Quan tenia prou material per a planejar-me publicar la tercera part del meu dietari, se’m va creuar al camí l’Eduard Boada, de Ganzell Edicions, que es va mostrar interessat en la publicació, no només d’aquesta tercera part, sinó de la reedició de les dues anteriors que he revisat. Aquest era un dels meus somnis. Però m’agrada que les coses tinguin sentit, i vaig demanar la implicació de Petròpolis en l’edició del llibre.

I així neix L’espectacle de la vida, un llibre amb el suport de dos editorials, teixit gràcies a l’amistat i al plaer vers la literatura propera.

Us convido a reviure aquest recull d’apunts senzills, emotius, reflexius, des de l’any 2007 fins el 2021, on tenen especial rellevància la meva vida i mirada d’escriptor i, sobretot, de pare, ja que mon fill, a qui va dedicat el llibre, és el gran protagonista i la principal font d’inspiració.

Amb un deliciós pròleg de l'amiga Coia Valls.