25 d’abril 2023

Esmorzar de Sant Jordi i recital de Gerard Vergés i la pintura

 




El ja tradicional esmorzar de Sant Jordi dels diLLUMs d’arts al Forn, prenent el relleu al que es va iniciar per part de l’AMPA de l’Institut ara nomenat Dertosa i, com molts dels actes que organitzem, de la mà d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Enguany ens tornem a trobar a casa, al Forn de la Canonja que ens acull, on comencen a arribar autors abans de les 9 del matí, en un degoteig que no cessa, i que fa que la remor es vagi incrementant i que les abraçades i somriures circulin en totes direccions. Velles amistats i nous autors que tot just acaben de publicar el seu primer llibre. Aquesta família nostra de cultura que no para de créixer i de descobrir nous talents i mirades. Des d’Òmnium ens fan una proposta interessant (les propostes van i vénen incessants), i ens regalen roses, i ens fem una foto de grup a la plaça de l’Absis.

Alguns tenen la sort de poder assistir a la Sala Arts, un espai que pica pedra per la cultura, per a oferir espectacle de petit format,  a l’estrena de dos documentals de Josep Juan Segarra, dedicats a dos figures cabdals de la cultura tortosina actual: Rossend Aymí i Zoraida Burgos.

Altres anem cap al parc a muntar el següent acte del dia, l’homenatge a Gerard Vergés al parc municipal Teodor Gonzàlez, titulat enguany Gerard Vergés i la pintura, organitzat  en col·laboració per diLLUMS d’arts al Forn, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre, el Consorci per la Normalització Lingüística i l’Ajuntament de Tortosa.

Els instants previs a l’acte tenen el color de cert nerviosisme, no pel temor que alguna cosa surti malament, sinó per l’ànsia de gaudir tot allò que has ideat. Aquests recitals de Gerard Vergés els portem preparant des de fa setmanes, quan la tasca consisteix en rellegir la seva obra a la recerca de textos adients a la temàtica anual, la pintura, aquest cop, pel gran amor i coneixement que l’escriptor tortosí tenia per aquest art (i per tants d’altres). He dit tasca, quan volia dir plaer, perquè rellegir els seus poemes, la seva narrativa, és una delícia que augmenta amb els anys.

La nit anterior van caure quatre gotes, i el cel està ennuvolat. Pensem en veu altra que només faltaria una mica de llum per fer perfecte l’escenari dels arbres i de la Llotja gòtica, on hi ha l’espai Vergés. Fem broma, i proposem trucar algú de ben amunt (assenyalant el cel) perquè faci que surti una mica el sol. Pot ser casualitat, però al cap de pocs minuts la teranyina de núvols s’esqueixa, i el sol ens plou a través de les fulles. Anem col·locant cadires. Cal posar-les totes?, pensem, prudents. I sí, caldran quasi totes, perquè l’acte té un públic fidel després dels anys que l’organitzem. Acudeix la família, sempre importants per a nosaltres en aquest acte de poesia i d’amor cap a un dels més grans que, com els grans, ens deixà un dia de Sant Jordi, de ja fa nou anys.

A l’inici de l’acte, Ricardo Gascón recorda que l’any vinent en seran deu, i fa una crida a les institucions públiques perquè, entre altres coses, impulsin la reedició de la seva obra narrativa.

Dolors Roo, parla en nom d’Òmnium Cultural i inicia el recital que condueix Jesús M. Tibau amb un fragment del pròleg que Ricard Salvat va escriure a la biografia d’Antoni Casanova de Gerard Vergés. Després recitaran Conxita Jiménez, Ernest Redó, Montse Boldú, Pilar Caballé, Emigdi Subirats, Lluís Martín Santos, Cinta Sabaté, Manel Ollé, Montse Pallarès, Meritxell Roigé, Tomàs Camacho, Sílvia Panisello, Carlos Vergés, Quim Melchor, Jesús M. Tibau, Vicent Pellicer. A l’inici i el final, gaudim de la jove companyia Sinèrgia, i del seu espectacle Versegem, adaptat amb més textos de Vergés.

En resum, una suma d’esforços de la iniciativa social i d’entitats públiques, una combinació de gent amb experiència i de joves -que reciten i editen Vergés. Quan acabem de plegar les cadires, l’acte forma part de la dolça remor del record.

Més imatges a l'àlbum de l'enllaç. I tot seguit el vídeo sencer del recital