Això de la creativitat és fascinant. Amb els anys creus començar a entendre com funciona, però sempre et sorprèn i la màgia apareix per on no esperaves, o fuig. I és que de vegades evoco una imatge, amb la intenció d’escriure un nanoconte, però les paraules que escric em diuen que no, que el personatge o la història requereix més línies, i d’altres vegades és a l’inrevés, i voldria escriure un relat de certes dimensions, i a la segona línia m’adono que ja s’ha acabat. El joc té algunes normes, però te n’inventes sobre la marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada