el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura.
Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Ahir a la Galatea Llibresde Reus, amb A voltes, un planeta, bons amics, i bona gent.
Entre altres coses, Joan de la Galatea, que m'acompanya per parlar del llibre, fa referència a la serenitat que transmeten les narracions d'aquests països, i compro la paraula per a descriure'l a partir d'ara, perquè a abanda de la diversió que m'ha comportat escriure'l, crec que la lectura s'ha fer amb tranquil·litat, sense estar pendent de la inexistent trama, sense intentar endevinar per on os portarà l'autor, sinó simplement deixar-se anar, gaudir del paisatge i de tot allò que hi va apareixent.
Gràcies a tots els presents, amics, familiars, companys de lletres, a Cossetània per fer-me suport, i a la Galatea pel tracte exquisit, per la dedicació a l'hora de difondre l'acte i el llibre, que no sempre és habitual, i que et fa sentir com a casa, com no podria ser d'altra manera, al carrer Jesús de la ciutat on vaig nèixer.
I gràcies a l'especial al Xulio, que sempre aporta color amb la seva mirada, tot i ser en blanc i negre. No us perdeu les fotos en aquest enllaç, com ara aquestes.
20 de febrer de 2025,
arriba la primera presentació de A voltes, un planeta (Cossetània Edicions).
Ja he explicat que es
tracta d’un llibre especial, el que més m’ha divertit escriure, on he anat
inventant països de forma improvisada, estirant del fil de la geografia, i,
sobretot, he imaginat el caràcter, costums, manies, vanitats, llegendes...,
dels seus habitants.
Necessitava buscar un espai
original, diferent, i res millor que una agència de viatges, i la primera
dificultat era trobar-ne una de prou àmplia, i que acceptés una proposta tant
fora del normal. Viatges Viñolas, de Tortosa, ha complert aquests requisits amb
escreix. Tenen una preciosa oficina, en ple centre de Tortosa, i han acceptat
de grat ser envaïts per uns bojos artistes un dijous a la tarda, i ens han fet lloc apartant les taules. L’espai, amb una pantalla enorme on es projectaven imatges de rius, muntanyes i prats, semblava fet expressament per a ambientar les lectures.
Valer Gisbert també
compleix els requisits per a presentar el llibre, creador juganer, fantasiós,
emotiu, que amb la seva gent de L’Atípica Companyia (Cinta Villamon, Alba
Figueroa i Meritxell Sabaté), han dut a terme una presentació inoblidable, amb
interpretació de fragments d’aquests països insòlits. Els he vist actuar moltes
vegades, però de la mateixa manera que una pel·lícula que et saps de memòria
t’espanta o et fa riure sempre al mateix moment que ja esperés, la seva forma
de fer les coses a l’escenari sempre m’emociona.Abans, Valer m’ha descrit com un alquimista,
com algú que ha anat del vertigen del trapezista a l’equilibri entre les
paraules i les emocions, de les molles per no perdre’m a inventar-me tot un
planeta.
La bona gent de La 2 de Viladrich, sempre fent-me costat, s'han apuntat a la proposta d'aquesta presentació, sense importar-los haver de traslladar cadires, tot amb bon humor.
Tot plegat, qui estava als
dos costats de l’improvisat escenari, presentador, actrius, i una bona colla d’estimats
amics que ens han acompanyat, m’ha fet una mica feliç perquè, sobretot, m’ha
arribat el seu afecte, i això sempre és un èxit, tant se val que siguis
escriptor, funcionari, o noi de poble que mirava atles quan era un xiquet.
Podeu veure algunes fotos meves abans de l'acte, i d'altres de bones de Marta Escolà i Rafael Ricote.
PD. Afegeixo una altra foto on em fa gràcia la parella que es veu al fons, que s'ho mira des del carrer, de l'altre costat de l'aparador. És una de les coses que volia provocar fent la presentació del llibre en un lloc atípic, la sorpresa, el misteri.... en definitiva, jugar.
A voltes, un planeta és el
meu setè llibre en solitari amb Cossetània Edicions; això vol dir la tercera
part dels publicats, i la converteix, des de fa molts anys, en la meva
editorial de referència. I això sense tenir en compte altres llibres
col·lectius on he participat.
La història ve de lluny,
del segle passat. L’any 1999 ja van publicar el meu primer conte al llibre L’angoixa
del retratista, que reunia els finalistes del premi Tinet. El 2003 em van
proposar participar al recull El brogit de l’Ebre. El 2008 em proposen publicar
un recull de contes, i m’envien a signar el contracte sense haver-los llegit,
demostrant una confiança que no oblido. Seria el meu tercer llibre, El vertigen
del trapezista. I ja no hem parat des de llavors, mantenint la confiança en els
meus relats breus, quan poques editorials hi apostaven i només em sabien dir
que tornés amb una novel·la. Però la primera novel·la, per justícia
poètica, la publicà també Cossetània, El nostre pitjor enemic.
I ara seguim amb A voltes,
un planeta, aquest món de països inventats que, sense dubte, no serà l’últim.
Visito l’IES de l’Ebre, convidat pel professor Agustí
Moreso, per fer una xerrada sobre creativitat al grup de Màrqueting i
publicitat. A l’activitat li hem posat el nom CREAULATIVITAT? La forma en
què hem arribat a aquest títol és una de les coses que explico a la meva
xerrada, com a exemple de com funciona el fet creatiu. En una conversa per
whatsapp, Agustí em va demanar el nom amb què la podríem titular. Jo, recordant
les meves desdefinicions, i com a mostra del joc d’unir dos paraules, li
contesto amb el següent missatge: Creaulativitat? El motiu del signe
d’interrogació és preguntar-li si li sembla bé el títol, però ell em pregunta
si aquest signe hi forma part. Jo no m’ho havia plantejat, però davant del seu
comentari decideixo que sí, que aporta un punt d’intriga, d’incertesa, que
interpel·la el lector a fer-se la pregunta, a actuar. I així els ho explico a
classe, juntament amb altres jocs de paraules, amb binomis fantàstics emulant
Gianni Rodari, amb nanocontes, demostrant el valor de cada paraula, per irrellevant
que sembli.
En un dels jocs, trien un nom a l’atzar, piruleta,
davant del qual em responen amb rostres inexpressius. Però llavors trien una
segona paraula, un adjectiu, furiosa, i comprovo com apareix algun somriure,
com s’ha activat algun cervell, i els pregunto per què està furiosa. Perquè no
se l’han menjar, responen. I per què, torno a preguntar, i per què, i per què,
i per què, com si fos un crio insaciable de preguntes.... i així
anem estirant entre tots un inici d’història.
Amb ganes ja que arribi el 20 de febrer per a la presentació mundial de A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), a Viatges Viñoles de Tortosa, amb Valer Gisbert.
Avui he coincidit (existeixen les coincidències) amb Valer a la vora de l'Ebre, tot just al lloc on li vaig proposar participar a l'acte, i us convidem a vindre. Va, que xalarem.
Aviat començaran les presentacions del meu nou llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions, 2025).
L'estrena mundial serà a Tortosa. Per a la presentació d'aquest llibre he buscat un espai diferent, inusual. El llibre és com un joc que em vaig proposar a mi mateix, una mena de llibre de viatges per països inventats, i quin millor lloc per a presentar-lo que una agència de viatges? Viatges Viñolas ha acceptat el joc, i ens cediran el seu espai a la plaça Agustí Querol de Tortosa, el 20 de febrer, a les 7.30 de la tarda, i anirà a càrrec d'una persona especial, Valer Gisbert.
Les següents presentacions:
27 de febrer, a les 19 h. llibreria Galatea de Reus.
28 de febrer, a les 19 h. Biblioteca d'Amposta, amb Xavier Miró
5 de març, a les 19 h. llibreria Ona de Barcelona, amb Jordi Cantavella
6 de març, a les 19 h. Biblioteca Municipal de Móra la Nova
11 de març,a les 19 h. Llibreria Adserà de Tarragona.
16 d'abril, 19 h. Centre Marcel·lí Domingo de La Sénia
La geografia és el fil que
he estirat per a escriure les narracions de A voltes, un planeta. Es tracta
d’una geografia inventada, amb què jugo per a veure com les muntanyes, els
deserts, els llacs, el clima... influeixen en les persones que hi viuen.
Ara m’adono que la
geografia ja ha estat important en un altre llibre anterior, El nostre pitjor enemic, on el punt de partida inicial és imaginar els personatges tancats en
una illa, una illa que esdevé protagonista, una illa aspra, de clima incòmode,
amb fauna que ho fa tot més difícil.
Però els dos llibres són
molt diferents. El nostre pitjor enemic va ser la meva primera novel·la,
escrita entre 2014 i 2015, de llarga gestació, de part dolorós, que es convertí
en un repte feixuc i recordo que poc grat. És la meva obra d’estil més barroc
potser, i em deixà esgotat i sense perspectiva sobre la seva qualitat. La meva
sorpresa fou que guanyés el primer concurs on la vaig presentar, el Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre, que publicà Cossetània Edicions el 2016. Amb els
anys, m’he reconciliat amb aquesta novel·la, he oblidat –o fins i tot valorat-
l’esforç que em costà escriure-la, i cada cop m’agrada més.
En canvi, A voltes, un
planeta, és possiblement el llibre que més m’ha divertit escriure, i sorgia
espontàniament, venint-me al cap idees de països a cada passejada, i que vaig
enllestir en poques setmanes, l’estiu de 2019, i xalo rellegint els capítols
des del primer dia.
El primer requereix una
lectura atenta, per a pair sense pressa. El segon convida a deixar-te anar, a
llegir de forma relaxada com qui gaudeix del paisatge que es mou des de la
finestreta d’un vagó.
16 de febrer 2025
Una parella gran, dempeus a l’inici d’un pas de
vianants. Auto el cotxe, però tots dos alhora, l’home amb un subtil gest del
cap, i la dona amb un enèrgic moviment del braç, m’indiquen que passi jo
primer.
Pel seu aspecte i vestuari, intueixo que es
tracta de gent senzilla, humil, potser fins i tot de poble, amb aquella mania
tan catalana de no voler molestar, poc avesats a tenir privilegis, a que la
vida els cedeixi pas. I jo, avesat també a atendre les peticions de la gent
gran, poso primera, i avanço mentre els saludo respectuosament.
Entrevista a Ona Torre, amb Mònica Socias, sobre el meu nou llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), que podeu escoltar en aquest enllaç, a partir del minut 35.30 del podcast de l'11 de febrer.
El 20 de febrer arriba a Tortosa la primera presentació del llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions).
Normalment, a Tortosa, els presento a la Biblioteca, lloc on em trobo com a casa, però de tant en tant m'agrada buscar llocs especials, sortir-me'n de la pauta per a aproximar els llibres a hàbitats diferents, entre altres coses, com a estímul per als assistents, i per a divertir-me jo. N'he presentat a la fàbrica de xocolates CREO, a la sala d'spinning del Complex WIN, a estudis fotogràfics..., en funció del contingut del llibre.
En aquesta ocasió, com el llibre és una mena de guia de països inventats, vaig pensar en presentar-lo en una agència de viatges. Vaig començar a voltar-ne algunes a Tortosa, i quan vaig passar per davant de Viatges Viñolas, a la plaça Agustí Querol, vaig saber que havia de ser aquella. Disposa d'una espai ample, i s'ha restaurat recentment aprofitant elements antics de l'edifici. Quan faig coses fora del normal com aquesta, el que costa més és explicar-ho als propietaris de l'espai, i que em comprin la idea. En aquest cas va ser fàcil, i de seguida van acceptar convençuts.
Tampoc em costà gaire decidir la persona que em presentaria el llibre. Havia de ser algú com el llibre, amb fantasia, juganer, creatiu, tendre, humà... Valer Gisbert compleix tots els requisits. Ja hem col·laborat moltes vegades, sobretot en actes que organitzem, des dels diLLUMs d'arts al forn, com Numen, Versos contra la violència, i tants altres. Sempre diu que sí, de forma entusiasta; concretament diu "sí, kefe".
O sigui, que a l'acte del 20 de febrer estic segur que m'ho passaré molt bé, que fins i tot seré feliç per uns moments. Us convido a compartir aquestes emocions amb mi.
Avui us parlo de la trama del meu nou llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions).
La trama és essencial per a aquest recull de narracions. És essencial, perquè essencialment no n'hi ha gens.
En general, com a lector i com a escriptor, la trama dels llibres cada cop em cansa més, em fa peresa estar pendent de seguir-la, i prefereixo badar, recrear-me en les detalls.
L'actitud davant A voltes, un planeta, ha de ser la de deixar-se anar, llegir sense presses ni angoixes, recolzar l'esquena i el cap al seient d'un imaginari vagó i que la vista es distragui contemplant tot allò que passa per la finestra.
I gaudir de l'arena d'Astòria, de la remor de les cascades d'Ali Tuta, de la bellesa del verd de Turna, del blau de la badia de Kram, de la dolçor de Carosa, dels bolets de Zumme que curen la impotència, de l'art que sura a les aigües de Numen.
Us deixo un fragment del llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), del capítol dedicat a Kram:
Quan s’entra a la
badia de Kram, és difícil no caure enamorat del blau intens que encatifa la
vista. Les ànimes sensibles, quan el veuen per primera vegada, pateixen un fort
sotrac que els dura uns quants dies al cor. Afecta el ritme dels batecs i
provoca un pessigolleig a les zones més tendres de la pell; a les farmàcies de
Kram tenen un xarop per a llimar-ne els efectes, però no en venen mai cap.
Si em seguiu de fa temps, sabreu que un artefacte literari amb què m'agrada jugar de tant en tant són els falsos proverbis. Es tracta de proverbis que m'invento, i que adjudico una mica a l'atzar a qualsevol país del món.
Un cop acabat d'escriure A voltes, un planeta, on m'invento directament els països que descric, vaig pensar que seria bona idea encapçalar cada capítol amb un fals proverbi, d'aquests imaginaris països.
Us en deixo algun exemple:
L’amor no és invencible, si el riu porta
prou aigua
Fals proverbi d’Eldeia
Mai arribaràs a aprendre tots els colors,
si no tanques els ulls
Fals proverbi d’Astòria
El blanc té tots els matisos que hi
vulguis trobar
Com a cites inicials d'entrada al llibre A voltes, un planeta (Cossetània Edicions), he escollit els següents dos textos.
Al començament, la Terra estava tota
equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d’aquelles.
Contes per telèfon, de Gianni Rodari
Darà voltes el món. Cantaran aus.
Long play per a una ànima trista, de Gerard
Vergés
En primer lloc, un fragment de Contes per telèfon, de Gianni Rodari, que m'estimo molt, perquè el meu llibre té cert to que pot recordar-lo, a mig camí de la fantasia, amb pinzellades surrealistes o, millor dit, amb una forma de mirar diferent el món. Que les seves ganes de jugar no m'abandonin
I en segon lloc, un vers de Gerard Vergés, perquè l'admiro, perquè sempre m'acompanya, perquè hi ha un Gerard Vergés per a cada ocasió i no em canso de reivindicar-lo. Que la seva llum, saviesa i exigència, em facin de guia.
.jpeg)
