Visito l’IES de l’Ebre, convidat pel professor Agustí
Moreso, per fer una xerrada sobre creativitat al grup de Màrqueting i
publicitat. A l’activitat li hem posat el nom CREAULATIVITAT? La forma en
què hem arribat a aquest títol és una de les coses que explico a la meva
xerrada, com a exemple de com funciona el fet creatiu. En una conversa per
whatsapp, Agustí em va demanar el nom amb què la podríem titular. Jo, recordant
les meves desdefinicions, i com a mostra del joc d’unir dos paraules, li
contesto amb el següent missatge: Creaulativitat? El motiu del signe
d’interrogació és preguntar-li si li sembla bé el títol, però ell em pregunta
si aquest signe hi forma part. Jo no m’ho havia plantejat, però davant del seu
comentari decideixo que sí, que aporta un punt d’intriga, d’incertesa, que
interpel·la el lector a fer-se la pregunta, a actuar. I així els ho explico a
classe, juntament amb altres jocs de paraules, amb binomis fantàstics emulant
Gianni Rodari, amb nanocontes, demostrant el valor de cada paraula, per irrellevant
que sembli.
En un dels jocs, trien un nom a l’atzar, piruleta,
davant del qual em responen amb rostres inexpressius. Però llavors trien una
segona paraula, un adjectiu, furiosa, i comprovo com apareix algun somriure,
com s’ha activat algun cervell, i els pregunto per què està furiosa. Perquè no
se l’han menjar, responen. I per què, torno a preguntar, i per què, i per què,
i per què, com si fos un crio insaciable de preguntes.... i així
anem estirant entre tots un inici d’història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada