A voltes, un planeta és el
meu setè llibre en solitari amb Cossetània Edicions; això vol dir la tercera
part dels publicats, i la converteix, des de fa molts anys, en la meva
editorial de referència. I això sense tenir en compte altres llibres
col·lectius on he participat.
La història ve de lluny,
del segle passat. L’any 1999 ja van publicar el meu primer conte al llibre L’angoixa
del retratista, que reunia els finalistes del premi Tinet. El 2003 em van
proposar participar al recull El brogit de l’Ebre. El 2008 em proposen publicar
un recull de contes, i m’envien a signar el contracte sense haver-los llegit,
demostrant una confiança que no oblido. Seria el meu tercer llibre, El vertigen
del trapezista. I ja no hem parat des de llavors, mantenint la confiança en els
meus relats breus, quan poques editorials hi apostaven i només em sabien dir
que tornés amb una novel·la. Però la primera novel·la, per justícia
poètica, la publicà també Cossetània, El nostre pitjor enemic.
I ara seguim amb A voltes,
un planeta, aquest món de països inventats que, sense dubte, no serà l’últim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada