A pocs metres del mercat de Tortosa, una parella gran, d’uns setanta-cinc anys, ve en la meva direcció. Ell porta una bossa típica de paper, de forn, d’on sobresurt una barra de mig o de quart. La punta de la barra està trencada barroerament, de forma precipitada amb la mà, amb aquell desig irresistible que ens desperta l’olor de pa recent cuit. Tots dos frueixen de rosegar-ne un crostó. No sé si viuen lluny o prop del mercat, ni si aquesta barra que potser han comprat per dinar arribarà gaire sencera. Aposto que a sopar no arriba. Demà a primera hora caldrà repetir el desig; potser per això només en compren una.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada