Uns fragments extrets del documental When we were kings (1996), sobre Muhamad Alí i el seu combat contra Foreman de 1974, que ens permet introduir-nos en l'extraordinària personalitat d'Alí, molt més que un boxejador:
Tinc experiència, sóc un professional.
M’han trencat la mandíbula, m’han tombat un parell de vegades. Sóc cruel! He
estat tallant arbres i fent coses noves. He lluitat contra un cocodril. He
lluitat contra una balena. He esposat un llamp i l’he tancat a la presó. Sóc
cruel! La setmana passada vaig assassinar una roca. Vaig matar una pedra i vaig
enviar un totxo a l’hospital. Fins i tot faig emmalaltir les medecines. Cruel i
ràpid; tan ràpid, que ahir a la nit vaig apagar la llum i em vaig posar al llit
abans que l’habitació quedés a les fosques.
--
No és extraordinari viatjar en un avió amb
pilots africans? Una tripulació negra per a un negre d’Estats Units és una cosa
estranya. Quan mirem la televisió, ens mostren a Tarzan, els indígenes i la
selva. Mai ens havien dit que els africans són més intel·ligents que nosaltres.
Parlen anglès, francès i africà; nosaltres ni tan sols parlem bé l’anglès.
--
Cadascú té la seva cultura. No diem que us
odiarem i que mai voldrem parlar amb vosaltres ni farem negocis junts. No és
això. Només diem que volem ser independents.
1 comentari:
Mira que ho he intentat, però no puc amb la boxa. M'agafa mal de cap només de veure els cops. Competir, perdre, guanyar, picar contra un cap, anar destruint a poc a poc, o de cop, l'adversari mentre una multitud aplaudeix. No puc, i mira que de jove em vaig emocionar amb Rocky.
Publica un comentari a l'entrada