12 de gener 2009

Desdefinicions (89)

Avui les Desdefinicions perden per un dia el seu sentit de l'humor i no poden fer altra cosa que manifestar el seu dolor, ràbia i impotència amb una única paraula. Poseu-li la definició que considereu més adient.
.
Gazassinat.
.

11 de gener 2009

Blogs degustació

Passades les festes tornem a la normalitat; o sigui, bloguejar com sempre:


Der Zauberberg: érem
Ucronies: Temps per sentir
El blog de l'o.r.i.n.a.l.: més inri
Un racó del meu petit món: baixa d'un mòbil
El cop d'ull: El vent
& Piscolabis librorum: El setmanari manuscrit El Trapecio I
Descric: la setena direcció

El noi del pijama de ratlles, de John Boyne

Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l'any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible.

Una taca de filferros separa dos xiquets, el Bruno i el Shmuel, diferents en aparença, però només en aparença, perquè els xiquets i xiquetes del món són tots de la mateixa pàtria i no entenen de races, ni de colors, ni de cognoms. I si els talles els cabells i es canvien de roba, poden arribar a confonfre's.

Aquesta història (més un conte que una novel·la, almenys en la meva opinió), narrada amb un estil molt planer, s'ambienta en un dels moments més esgarrifosos i deplorables de l'Europa del segle XX: els camps de concentració nazis.

En un marc així, els que es troben en una part de la tanca pateixen fins a límits inabastables, però els de l'altre costat no en surten gaire ben parats.

Si tot el que va passar allí ens resulta incomprensible, més ho és encara per a un nen de nou anys (no recordo exactament l'edat d'un dels protagonistes, el Bruno, fill del comandant del camp de concentració), que amb la seva innocència no s'adona de res. Aquesta innocència és utilitzada per l'autor de forma exagerada, intencionadament, per fer més palesa la magnitud de la tragèdia, tot i que a voltes, aquesta innocència resulta excessivament exagerada.

Us deixo alguns fragments:

"Va obrir la boca per dir alguna cosa, però en adonar-se que no trobava cap paraula per exoressar la sorpresa que experimentava, va fer l'única cosa assenyada que se li va ocórrer i la va tornar a tancar".

"Shmuel mirava fixament a terra amb aparença d'intentar convèncer la seva ànima que deixés de viure dins aquest cos diminut, que s'esmunyís enfora i volés cap a la porta i s'enfilés cap al cel, planejant a través dels núvols fins que fos molt, molt lluny d'allà."

10 de gener 2009

Propostes al 90è joc literari

Al joc literari de tipus creatiu d'aquest mes us proposava un text basat en la nit de Reis. Podeu trobar les propostes que he rebut en aquí mateix o als següents blogs: Tricària , Des d'on neixen tots els somnis , Cròniques sota el mugró, Atles particular, De res, massa , Aquelles petites coses, Mots emblocats, Xarel 10, Blog de l'Assumpta, Blog de l'Efrem , Mortadel·la Casolana .
Animeu-vos, encara teniu temps fins al 3 de febrer.
.
Tot va canviant, les cèl·lules del nostre cos, la pell, el semblant i fins i tot els sentiments. Tanmateix, les il·lusions d’infantesa i les que, en successives etapes ens han omplert de desig i de força, no s’esborren fàcilment de la memòria. Tampoc les podem mantenir vives permanentment perquè el temps s’encarrega de desar-les i, en part i per sort, de substituir-les. Algú, però, m’ha concedit el privilegi de mantenir-ne una d’intacta, com una meravellosa i rara excepció. Recordo la nit de Reis com la vivència d’una gran expectació. No era, només, el desig de les joguines, sinó el neguit que em produïa el misteri i l’èxtasi en saltar la sorpresa. La màgia de la nit ho feia tot fantàstic i imprevisible. Avui, que sóc vell i que no em queda al cos cap cèl·lula originària, conservo, encara, d’aquesta nit màgica el neguit de l’expectativa. Tinc la sensació i l’esperança que, en qualsevol moment saltarà la sorpresa i, amb l’èxtasi i per uns instants, la regressió a la infantesa.
Autor: Josep Cid
.
SET DE GENER

¡Visca l'or, l'incens i la mirra! Ja han passat els Reis i ens han deixat farcits d'il.lusions. Caldrà conservar-les fins d'aquí un any i cuidar-les cada dia.Quan jo era petita, un any em van arribar tots els regals penjats de globus enganxats al sostre. No em creia que els Reis no existien quan a l'escola em deien que eren els pares. D'on podien treure tots aquells diners. Quan el meu fill Merlí era petit, era una nit més plena de màgia, i a la cavalcada a recollir caramels. Aquest any li he donat els diners perquè es comprés una mandolina elèctrica. Però així i tot, valdrà la pena l'espera. Ens han deixat plens de llum, d'olors i de plantes remeieres, que ens ajudaran a ser millors i a fer aflorar la paciència per tornar a ser sans, olorosos i lluminosos.
.
.
Atenta, amb els ulls com taronges, esperava el torn en el que un dels patges digués el meu nom i el de mon germà.
Per fi va arribar el moment! Quina capsa més grossa!!! Entre tots dos no la podíem aixecar de terra, sort que el papa i la mama sempre estaven amb nosaltres per ajudar-nos a portar els regals.
Quan vam arribar a casa, em vaig afanyar a passar per davant del meu germanet i amb avarícia vaig obrir el gran paquet. Estava farcit de regals per a tota la família!
Vaig buscar el que portava el meu nom: "nena", i el vaig obrir amb ànsia. Era la cuineta que havia demanat! Amb la seva pica, la seva aixeta, els armaris..., tot! Ho tenia tot! Aquella nit no vaig voler fer cas als pares que em demanaven primer, que sopés i després, que marxés a dormir. Jo només volia jugar amb la meva cuineta. Ells em van avisar, em van dir que els Reis em podien prendre la meva joguina i jo no en vaig fer ni cas.
L'endemà al matí la meva cuineta havia desaparegut i mai més la vaig tornar a veure.

Autora: Trini Gonzàlez
.
EL PARE NOEL I ELS REIS ES TROBEN PEL CAMÍ

Un dia de finals de desembre o principis de gener va passar una cosa que rarament passa: que, quan el Pare Noel havia deixat tots els regals, va veure tres homes, un ros, l’altre amb els cabells blancs i l’altre bastant morenet. Va pensar que eren tres homes normals i corrents, però va veure coses estranyes: portaven corones, camells i regals. Això li sonava i se li va acudir una idea: que potser eren els tres Reis d’Orient, que s’estaven a punt d’enlairar i va pensar que podria petar la xerradeta.
I dit i fet. Va xerrar una mica. El Pare Noel deia:
- Hi ha brutícia i contaminació pertot arreu. Com ha canviat tot des que vaig començar!
- Quan vam adorar Jesús es veia el cel molt net i vam poder seguir l’estrella sense problemes – van contestar els reis.
Al final, com que s’avenien tant, van anar tots junts un cap de setmana a un balneari, el Pare Noel per descansar i els Reis per preparar-se per a tota la feina que els quedava per fer.
Autor (10 anys): Eduard López

Resultat Juguem a Eurovisió III


El resultat de les vostres votacions del Festival Juguem a Eurovisió III ha donat com a guanyadora a The River, de Bruce Springsteen, que s'uneix així a les triomfadores dels anteriors festivals: Wish you were here, de Pink Floyd i Every Little Thing She Does Is Magic, de The Police. Em sembla que els vostres gustos estan bastant definits.


Les cançons més votades aquest cop han estat les següents:



Drops of Jupiter, de Train

Avui toca una canço que va recomanar el trapezista: Drops of Jupiter, de Train

09 de gener 2009

Abandonada i sola


Incomprensiblement sola, injustament trista al penjador del Casal. Tres setmanes abandonada o oblidada; no sabem què és pitjor.

Ella mai no ho faria.

Històries veïnals

Ja podeu llegir al blog de les Històries veïnals una altra narració escrita a mitges amb La lady Griselda, la Déja Vie i na Trina Milan. En aquest cas amb una Blancaneus de protagonista, sota el jou del masclisme.

Cares del món (80): La Cosa


El David Gálvez m'envia una nova cara del món que ha descobert en una casa del Pla de Sant Tirs, a l'Alt Urgell. Ell hi troba una retirada a La Cosa, dels quatre fantàstics. Hi esteu d'acord?
.

08 de gener 2009

Solucions i guanyador dels jocs literaris de desembre

La persona que ha estat guanyadora del sorteig dels premis del mes és Joan Todó que s'emportarà una subscripció durant un any obsequiada per la revista L'Avenç i un dibuix a l'estil còmic realitzat per l'Àlex S. Roca del blog El tentacle.
Les solucions dels jocs del mes de desembre són les següents:

85è joc literari: la podeu trobar detallada més avall.
86è joc literari: totes correctes, ja que era el joc creatiu de cada mes.
87è joc literari : Guerra i pau, de Lev Tolstoi
88è joc literari : es poden veure encerclades les diferències a la imatge d'aquest post.
89è joc literari : es poden veure els 17 títols amb nassos proposats als comentaris del post del joc.





Les respostes al 85è joc literari m'han sorprès i han sobrepassat les expectatives inicials. Vaig escriure un text breu utilitzant les paraules de 8 títols de llibres. Us demanava que localitzéssiu aquests 8 títols, i regalava un punt a qui en trobés més. Aquesta persona ha estat Josep Cid, amb 40 títols, i entre totes les participacions heu localitzat la increïble xifra de 77!!! Em trec el barret davant el vostre enginy i entusiasme. Seguidament us transcric els títols localitzats, començant pels 8 que em van servir de base per crear el text:


La ciutat invisible, d'Emili Rosales; Terres de l'Ebre, de Sebastià Juan Arbó; La caverna, de Saramago; Sabó moll, de Francesca Aliern; El roig i el negre, d'Stendhal; La bogeria, de Narcís Oller; Mirall trencat, de Mercè Rodoreda; Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón; Cada dia, de Jesús Renau; Cada dia, d'Israel Clarà; Cel, de V. C. Andrews; Cròniques, de Bob Dylan; Cròniques, de Manuel de Pedrolo; Cròniques, de Henrik Pontoppidan; Dins del mirall, de Pep Molist; Dins meu, de Doris Lessing; Dins meu, de Shirley Maclein; D'home a dona, de J. Borràs; El Cel, de Eduardo Banquieri; El no, Folch i Camarasa; El rostre absent, de P. Solans; El rostre, d'Anton Sala; El vespre, de Montserrat Viza; Home i dona, de Rosa Maria Arquimbau; Home i dona, de Joan Guiteras; Home, de Jaume Vidal Alcover; Home, de Xavier Casp Verger; Invisible, de Katja Kamm; La caverna, de Rodolf Sirera; La caverna, de Katherine Applegate; La caverna, de Javier Fullea; La ciutat, d'Yves Got; La ciutat, d'Anna Casalis; La ciutat, d'Assumpció Cantalozella; La ciutat, de William Faulkner; La ciutat, de Herman Hesse; La ciutat, de Maria Rius; La dona, de Maria Aurèlia Capmany; La dona de negre, de Susan Hill; La dona oculta, de Sidone Gabrielle Colette; La invisible, de Stella d’Rimington; La mirada oculta, de Abelardo Sánchez León; La mirada oculta, de Charles Mc Carry; La mirada oculta, de Dean Koontz; La mirada, de Blai Bonet; La mirada, de Carlos Puerto; La Mirada, de L. Fernandez Villa; La mirada d'una dona, de Marc Levy; La passió, de Jeanette Winterson; L'absent, de Carles Camps; L'absent, de J.N.Santaeulàlia; L'absent, de Xavier Benguerel; L'absent, de Patrick Rambaud; Les mans, de Maria Àngels Ollé; Les mans, de Maria Roma; L'home dins el mirall, de Xavier Berenguel; L'home és el tot, d'Agustí Calvet; L'home invisible, de H.G.Wells; L'home invisible, de Jules Verne; L'home invisible, de Joan de Déu Prats; L'home sense rostre, Isabelle Holland; Un home, de Josep Maria Gironella; L'home, de J Rostand; Mans, de Maria Rosa Font; Mirada, d'Ada Castells; Mirall antic, d'Armand Obiols; Mirall negre, de Manel Ollé; Ningú, de Miquel Mestre; Ningú, de Toni Cabré; Res, d'Aleix Molet; Si tot és dins, Feliu Formosa; Tot d'un plegat, de Anna-Greta Winberg; Tot un home, de Tom Wolfe; Un dia més, de Mitch Albom; Un Dia, d'Alison McGhee; Un home i una dona, de Corin Tellado; Vespre, de M Viza.

Buscant

Un altre fragment d'un relat inclòs a El vertigen del trapezista. En aquest cal del conte "Buscant":


"El panorama de la cuina és més desalentador encara: armaris de bat a bat com un signe d’exclamació; cullerots, ganivets, cassoles, coladors i forquilles, farina, sucre, arròs i fideus, tot escampat i confús sobre el blanc de les rajoles; la nevera és un símbol de la disbauxa, amb iogurts, fulles d’enciam, llet i ous regalimant parets avall.
Va cap a l’habitació plena de desencís, intentant treure forces d’on pot, mentre camina de puntetes per damunt les tovalloles escampades pel passadís. El troba com sempre ajagut al llit, esgotat, exhaust, a punt de posar-se a plorar. No pel que no ha trobat, sinó perquè no recorda què buscava."

Felicitats petites (78)

La vida sempre et té preparada alguna sorpresa, tot just quan no t'ho esperes, per exemple, mentre et endreces la casa.
Fa uns dies ordenava els llibres que vaig acumulant per manca d'espai (i de disciplina) i van caure a les meves mans uns llibres que em van regalar els membres de la Fundació Àngels Planells durant la presentació del meu llibre a Blanes. L'obsequi consistia en dos lots de llibres sobre aquest pintor: un per a mi i l'altre com a premi del jocs literaris. En tornar de Blanes vaig fullejar només els llibres d'un dels dos lots, perquè els altres són iguals, evidentment. El segon dels lots romania en una lleixa sota una capa creixent de llibres fins fa un parell de setmanes, que els vaig fotografiar per a anunciar el premi d'aquest mes.

Llavors va saltar la sorpresa: tímidament amagat entre els fulls d'un llibre apareix un sobre a la meva atenció. Pel seu disseny de seguida es veu que no ésl'extracte d'un banc ni cap correu comercial. Es tracta d'una nota (acompanyada d'un punt de llibre i confeti) de la Mercè i la Dora, les integrants del Duet de contes que van llegir i interpretar algun dels meus relats durant la presentació del llibre.

Aquesta és una bona felicitat petita i un bon al.licient per a continuar endreçant lleixes.

07 de gener 2009

Termini votació Juguem a Eurovisió III

Aquest divendres acaba el termini per a votar i participar al Juguem a Eurovisió III. L'endemà diré el resultat de les vostres votacions. Encara teniu temps de triar les tres preferides.

90è joc literari


Comencem l'any de jocs literaris amb el de tipus creatiu de cada mes. Segur que encara teniu molt presents les sensacions del dia de Reis d'enguany, o dels anys de la vostra infantesa. Per això us demano que aprofiteu aquests records per a escriure un text relacionat amb el dia de Reis, entre 100 i 200 paraules.

Com sempre, l'heu d'enviar a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població si participeu per primera vegada. A tots i a totes les blocaires us proposo que també pengeu el text als vostres blogs.

D'aquesta manera aconseguireu els primers punts per al sorteig dels premis del mes.

En aquest enllaç recullo les propostes.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

06 de gener 2009

Premis jocs literaris de gener



Mes nou, any nou i premis nous per als jocs literaris de gener. Aquest cop el premi serà múltiple:

- Un lot de llibres obsequi de la Fundació Àngel Planells, amb els quals es podrà gaudir de gran part de l'obra d'aquest pintor, i que em van cedir durant la meva estada a Blanes com a regal per als jocs literaris.
- Un exemplar de El riu que parla, d'Aeditors, un recull de 30 contes de diversos autors/es vinculats a les Terres de l'Ebre.
- Quatre exemplars de la revista La Lluna en un cove. Aquesta revista ha iniciat les seves activitats recentment i serà un magnífic trampolí per a la publicació de relats breus de ficció per part d'autors/es novells. Us animo a participar-hi.

Ja us podeu preparar a participar tots els dimecres de gener a partir de demà mateix. El termini acabarà el 3 de febrer.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs. Com més participeu, més probabilitats.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Fragments recomanats: La menestrala

Des de fa setmanes aquesta secció dels dimarts us vol donar l'opció de recomanar fragments de llibres. Avui, la Janet vol compartir un fragment de la novel·la de Francesca Aliern, La menestrala. Animeu-vos a proposar el vostre.
.
“Un dels dies més feliços de la Joana, encara que més criticats, fou la tarda en que va poder portar a sons fills al primer cinematògraf de Tortosa. Havien quedat en que els hi portaria lo Martí en la tartana, però a últimes hores, com quasi era ja costum, es va desorientar deixant-los en la il·lusió al cos i llàgrimes als ulls. Feia tants dies que ho esperaven, que aquella tallada pròpia de son pare els desassossegà. Foren ells mateixos els que li varen pregar al Manel que els portés a Tortosa. (...)
Així que els quatre, com una família unida i feliç, enfilaren el camí reial en direcció a Tortosa. A la sogra de la Joana no li va fer cap mena de gràcia aquella escapada, però per molt que va burxar a son fill, aquest l’engegà a dida en tots els pocs modos del món, fins que lla el deixà per impossible. A mesura que s’anaven creuant amb gent pels carrers, la Joana i el Manel sabien que estaven despertant gran expectació. (...)

-Ja tenen un bon os per rosegar aquesta nit. Suposo que no es parlarà d’altra cosa- va dir el Manel mentre arreava l’euga. Com hi ha Déu que sí!

-Mentre parlen de natros, no ho fan de ningú més. Sempre hi ha qui paga lo pato. Mira, bon profit els hi faci!

Els xiquets asseguts a sobre del banc del darrere, semblava que anaven vés a saber on, perquè movien un gran aldarull sense fixar-se en el que deien ells dos, que eren al pescant.

- Ho sento per tu, Joana.

Ella no va abaixar els ulls, que els tenia fixos en la carretera plena de clots.

- Jo no sento res, la veritat. Em rellisca tot el que poden dir. Quan tu aparegueres i jo et vaig oferir el meu cos, la meva decisió fou precisament la que em pertocava: ser jo mateixa, trencar cadenes, desafiar a qui fos per tal de viure lliurement.”

05 de gener 2009

Blocaire invisible

Ha arribat l'hora de desvetllar qui m'ja tocat com a blocaire invisible, segons el sorteig que va organitzar el nostre veí de dalt. Es tracta del Robertinhos. El meu regal és triple. En primer lloc, quatre versos dedicats al seu alter ego en forma de dibuix.

Amb aparença d’infant
i un xiclet al teu gust,
infles mons de joguina
amb el bufar dels somnis.





En segon lloc, un fragment del diari del dia que va nèixer que, com pudeu veure, demostra que les coses no han canviat gaire.


I en tercer lloc una cançó d'un dels seus grups preferits.

Espero que t'agradin els regals, Robertinhos.

D'altra banda, el meu regal es pot trobar a Té la mà Maria, cosa que em fa il.lusió perquè és un dels meus blogs de referència.

Les joguines esperen


Les joguines esperen tendres l'abraçada de la il·lusió.

Desdefinicions (88)

Any nou i les desdefinicions de sempre.

enrenou. Agitació, bullici, desori que ens portarà l’any 9.
imaginar. Fer anar el magí.
amortitzar. Treure-li rendiment a l’amor.
avariat. Garrepa espatllat.

04 de gener 2009

Blogs degustació

Comencem anys nous, però continuem amb vicis vells, com passejar-nos, tafaners, pels blogs degustació:

La paraula nostra: llegir, escriure, ensenyar.
Al caliu dels mots: Avui
El racó de Venus: sweet talkin woman
B&N: 202
Subjectes: plou

Mundo anillo, de Larry Niven

Després de molt de temps sense llegir cap novel·la de ciència ficció, i gràcies al premi que vaig guanyar en motiu del concurs de relats breus del blog Hesperia, he recuperat el gènere amb la lectura de Mundo anillo, de Larry Niven.
La trama es basa en el viatge que emprenen a mitges tres espècies (els Kzin, els Titerotes i els humans) per a explorar un gegantesc món artificicial en forma d'anell, i intentar desxifrar quina enormement evolucionada espècie el pot haver creat. La sorpresa serà comprovar que aquesta poderosa espècie també va arribar al declivi i a la recessió.

A nivell personal, el meu interès s'ha centrat en les relacions que s'estableixen entre els representants de les tres espècies que formen l'expedició: els Titerotes, molt evolucionats i intel·ligents però covards i extremadament prudents; els kzin, valents i excessivament agosarats, però que han perdut totes les guerres, i els humans.

En representació dels humans viatgen Luis Wu, que acaba de celebrar el seu segon centenari en perfecta forma gràcies als avenços mèdics, però que ja està una mica cansat de la vida, i la jove Teela Brown, seleccionada simplement per ser una de les persones més afortunades del món, ja que els seus avantpassats havia guanyat durant generacions el sorteig per a poder reproduir-se.
.
He de reconèixer que no coneixia el llibre, tot i que es veu que és una de les novel·les de ciència ficció amb més repercussió. En canvi, he llegit algunes crítiques que no el deixen en gaire bon concepte. Jo, ni una cosa ni l'altra, tot i que no m'ha arribat a despertar l'interès d'altres novel·les del gènere d'Asimov o Artur C. Clarke, per exemple.