

el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com


Somnis d'un món just que s'esberlaren. M'entendreix la vostra esperança; em sento deutor i hereu. .
Dilluns passat, a Tarragona, vaig aprofitar per a alliberar un parell de llibres de l'amic Joan Pinyol: Pilota de set, i Avinguda Capri, dos reculls de relats Premi Recull i finalista del Premi Pere Calders, respectivament.
Aquest dissabte al matí, dins del marc de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, podrem gaudir del seu taller de micorcontes, i aprendre alguna cosa. (Sovint escric de pressa i cometo errades. Per exemple, he escrit micorcontes enlloc de microcontes, però m'agrada tant l'errada que la deixo)
. Podeu llegir el programa sencer en aquest enllaç.

Els moments inicials a tastar un nou llibre sempre tenen quelcom d'especial. De vegades hi arribem verges, amb il·lusió i certs dubtes alhora sobre si el menú ofert ens plaurà. Altres cops, en canvi, fem cap a un d'aquells autors de capçalera, juguem sobre segur, com quan reincidim en un restaurant determinat amb la clara intenció de demanar aquell plat deliciós que tant ens agrada, i comencem a salivar només travessar el llindar de la porta. Aquest és el cas de Josep Igual i la seva narrativa breu, que assaborejo lentament, imaginant la veu sovint rogallosa de l'autor. No és el que sembla és el seu nou llibre (no l'últim, espero), un nou recull de la mirada observadora d'Igual, navegant entre fets d'un realisme nu (he dubtat a l'hora d'escollir l'adjectiu idoni) i d'altres de sobrenaturals, més realistes encara. Passegem pels trossos de vides que ens mostra Igual (que ens mostra i amaga) sense ànim de treure'n l'entrellat, només de compadir-nos de vegades, de tornar-nos una mica més humans.
L’Artefacte és un muntatge literari en forma de novel·la bastit amb tècnica de conte. Es tracta d’una sèrie diversa de textos breus articulats al voltant d’un concurs literari, des de diferents punts de vista. El desenvolupament de la festa de la concessió del premi, les emocions dels aspirants al guardó i la incertesa del resultat es barregen amb un inesperat conflicte que dóna el toc final a una obra ben travada i resolta amb una gran eficàcia narrativa. Pep Campei, l'autor, no és un, sinò el pseudònim adoptat un grup d’alumnes de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès per a presentar un dels seus treballs col·lectius elaborat, al llarg de més de dos cursos acadèmics, i que ha aconseguit el XXII Premi Literari Vila d’Ascó. Podeu aconseguir aquest llibre participant als jocs literaris d'aquest mes.