Mons a munts, les teves mans.

Recomanat a Tirant llibres

Octavi Serret recomana El noi del costat del padrí al programa del 28 d'octubre de Tirant llibres de Ràdio Sant Celoni, a partir del minut 33.40 en aquest enllaç.

triangles amorosos

Els triangles amorosos mai són equilàters.

Joan Josep Rovira a Tens un racó dalt del món

Joan Josep Rovira és el convidat d'aquesta setmana a Tens un racó dalt del món. Autor amb una llarga trajectòria, només podrem fer esment a algun dels seus llibres, quasi tots dedicats a la literatura de la realitat, a la seva descripció del món que l'envolta, que trepitja, com un espectador agut. Resultat d'aquest passejar pel món és la seva col·lecció Homo viator, l'últim fruit de la qual és el llibre que comentarem, Tortosa de carrer, on narra especialment vivències al voltant dels anys vuitanta i presents. També ens avançarà el contingut del seu proper llibre, dedicat a la filosofia rural.
També recomanaré els llibres Suc de magrana, de Francesc Mompó, A casa viu un fantasma, de Pili Lanau, i Un estiu al Priorat, de Pilar Garriga.
El programa es pot veure els dimecres 26 de novembre i 3 de desembre, a les 9.00 i les 10.30, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

sobre Postres de músic

Comentari de Marina  Pallás sobre Postres de músic, a la web La cultura no val res.
Els vell rockers no moren mai, i els llibres veterans tampoc.
Més comentaris sobre el llibre al blog que els recullo.

un exèrcit d’aneguets lletjos

Anunci d’una famosa crema de cacau i avellanes. Pretenen fer valdre l’esperit del treball en equip i de l’esforç. Un equip de bàsquet infantil està perdent, però tenen la pilota. Falten pocs segons, es passen la pilota els uns als altres i, a l’últim segon, un dels xiquets llença la pilota, fa canasta i guanyen. Curiosament, aquest xiquet és el més guapet de tots, rosset per a més dades, i els altres, uns més lletjos, altres amb ulleres, l’aixequen en braços mentre una noia el mira amb cara d’admiració. Sí, treball en equip, però qui s’emporta la glòria és el més guapo; aquest missatge continua inalterable, mentre un exèrcit d’aneguets lletjos intenta sobreviure.

Agraïment d'anada i tornada

De vegades et preguntes per què t'emboliques en organitzar coses, per què no li dediques el temps  a tasques més productives, o a tu mateix. De vegades et planeges si valen la pena els esforços.
Altres vegades et regalen agraïments que et carreguen d'emoció i energia.
Gràcies, Rafel Casas per tenir-me present a la teva Línia groga, i per ser sempre al costat amb afecte amb afecte. Un dia tornaran els jocs literaris, encara que només sigui per gent com tu.

assaborint bons moments

Raül Linaje, un lector fidel, assaborint bons moments acompanyat d'El noi del costat del padrí.

Desdefinicions (290)

tolerrància. Respecte fet malbé.

emirgrant. Que quan emigra és ben rebut.

El noi del costat del padrí a La Central

L'escriptor i amic Joan Pinyol m'envia una foto d'El noi del costat del padrí a la Llibreria La Central

Visita a llibreries, amb regust amarg

Fa uns dies us explicava la meva excursió a Barcelona acompanyat d'El noi del costat del padrí, i us avançava que vaig aprofitar per visitar algunes llibreries. Acostumo a fer-ho quan trec un nou llibre, i la veritat és que no sé per què persisteixo, ja que torno amb cert regust agre, amb la sensació de reviure el mateix dia repetit, de trobar-me davant d'una muralla inexpugnable, d'un cercle viciós que fa impossible que els meus estimats reculls de contes arribin al públic amb garanties, enmig l'allau de novetats que sepulten les llibreries.

En resum, vaig visitar quatre llibreries, a més de La Casa del Llibre on vaig realitzar l'acte. A la llibreria la impossible i a la Documenta, tenien un exemplar del llibre més o menys ben exposat, amb la portada a vistes. A la llibreria Alibris, hi havia un exemplar que, tot i ser una novetat de tot just un mes, ja estava a la prestatgeria, al costat del company Joan Todó, i prop de Tolstoi. A la llibreria Laie, no en tenien cap.

A La casa del llibre sí, una pila, a causa que aquell dia hi feia la presentació.

La meva experiència diu que a les llibreries on hi ha un exemplar o dos, si s'arriben a vendre, ja no en demanen més; i a les llibreries on no hi ha el llibre, evidentment, no es vendrà.

Algun comentari al respecte?

Primavera encesa, de Vicent Borràs

Primavera encesa, de Vicent Borràs

Bromera Edicions, 2014

Premi Blai Bellver

Sinopsis

Les mirades d’Àngel i de Nada es troben enmig d’una multitud d’estudiants perplexos davant les porres i el soroll, intimidats per l’helicòpter de la policia que sobrevola els seus caps. Són mirades carregades de reivindicació i de por, però també d’emoció i, sobretot, de futur. La «primavera valenciana» acaba d'esclatar, prompte es produiran les càrregues policials que –lluny de silenciar la veu d’uns joves que protestaven per les retallades en educació– van ser el germen d’un episodi colpidor que va sacsejar la consciència social, que reclamava canvis. 

Guia d’ocells per a nois i noies, de Màrius Domingo i Coia Dols

Guia d’ocells per a nois i noies, de MàriusDomingo i Coia Dols

Cossetània Edicions2014 

Aquesta guia vol ser la millor eina per endinsar-se en el món de l’ornitologia, de forma entenedora i amable, sense que sembli que és un tema complicat i difícil. I és que realment no ho és, només depèn del nivell que vulguem assolir. Amb poca dedicació podem aconseguir moments inoblidables.
Seguint l’esperit de les altres guies de camp per a nois i noies, presenta amb una classificació senzilla i de fàcil accés la majoria de les espècies que es troben al país, prioritzant les més freqüents i donant indicacions sobre quines es poden confondre i com podem evitar-ne la confusió.
De primer, però, es fa una introducció a l’ornitologia, al coneixement dels ocells, la seva biologia i les formes de vida –etologia–, i ens explica també com els podem estu-diar i conèixer. Immediatament, s’hi descriuen amb detall les espècies més representatives, il·lustrades amb magnífiques fotografies inèdites, fetes totes al nostre país majoritàriament per ornitòlegs no professionals.

nosaltres, i els altres

Un amic escriptor es lamenta que no acaba de concretar dos presentacions de llibres. “Ja et direm alguna cosa”; i aquesta cosa no arriba mai.

Llegeixo el seu lament de forma solidària i amb tendresa. Ja tinc certa experiencia, i són molts els projectes (alguns molt poc comuns) que he proposat els últims anys. Quan demano col·laboracions, aquestes es reben amb diferents nivells d’entusiasme. Amb els anys he après que no puc demanar als altres que posin el mateix entusiasme que jo en el meus projectes. Tothom té les seves prioritats, les seves passions, i així ha de ser. Per això, quan proposo a algú que participi en algun projecte i no respon amb un entusiasme similar al meu, prefereixo deixar-ho córrer; segurament no sortiria bé.

Assumir aquest fet et salvarà de moltes frustracions.

I això val per a la literatura i per a la vida. Sovint jutgem les accions o inaccions dels altres en funció de la nostra manera d’entendre la vida, segons els nostres paràmetres. Si un company de feina passa pel nostre costat i no ens saluda, pensem que és antipàtic, o orgullos; i no valorem que potser té dificultats per a les relacions socials, que és tímid, que demana, a silenciosos crits, que algú li digui alguna cosa.

Intentar posar-se en la pell de l’altre és un bon exercici per a un escriptor i, sobretot, per a una persona.

Un dia amb El noi del costat del padrí, a Barcelona

18 de novembre. Excursió a Barcelona amb El noi del costatdel padrí. Faré una nova no-presentació del llibre, aquest cop a La casa del llibre, del passeig de Gràcia.

Primer regal; vaig en tren, i això suposa que podré badar una bona estona, i prendre notes de les coses que veig i sento (al final, us en faré un resum).

He agafat un tren que arriba tres hores abans de la no-presentació. Podria haver ajustat més, però així disposo de temps per visitar alguna llibreria. Com sempre que visito la capital, l’experiència és decebedora, però ja la comentaré en un proper apunt.

A pocs metres de La casa del llibre, ja m’espera Rafel Casas un amic blocaire fidel, un membre d’aquesta família en xarxa que hem anat creant entre tots els darrers anys, i que són un dels puntals de la meva confiança. Després s’hi afegiran el Gabriel Boloix i la Isabel Barriel, i amigues de lletres com la Carme Meix (que en parla al seu blog) i la Pilar Garriga, i amics del poble, La Judit, el Pep i son fill Enric, i altra gent anònima per a mi.

L’encarregada de la llibreria que ha coordinat l’acte, m’espera amb un somriure. Li estranya que vagi sol, a pèl, però li explico que no vull fer cap presentació. La convido a iniciar l’acte fent una petita introducció, però declina la invitació; de vegades oblido el molt que espanta parlar en públic.

I començo la meva intervenció (que no presentació, que consti), i parlo de realitat i ficció, i juguem a provocar històries, amb l’ajut inestimable d’un personatge real que, involuntàriament, participa en tots els meus actes darrerament (haureu de venir al proper per saber de qui es tracta).

Després de l’acte, em fan adonar que mentre parlava, damunt meu, hi ha un rètol on diu: OCI I BENESTAR.

I ara, el resum d’algunes cosetes que he observat:

A la cua de l’estació, una dona gran li diu a sa filla, potser, que demani bitllet per a Sant Vicent, que no s’equivoqui; que pensi en els pèsols (vés a saber quina relació hi deu haver). En una de les estacions, la meva finestreta s’atura davant d’una torre d’alta tensió, amb una senyal que diu “peligro de muerte” (no tindria res d’estrany, si no fos perquè el dia abans m’havien trobat la tensió massa alta; un avís?). Prop de Barcelona, polígons amb magatzems abandonats; en una es llegeix una pintada d’esperança: “la suerte nunca te olvida”. Ja a Barcelona, mentre passejo i bado pels carrers, veig que ja estan penjant els llums de Nadal.  A la Gran via, observo que hi ha penjat el missatge “Fum, fum, fum”. Em sembla adequat, lògic i tradicional; però més endavant, n’hi ha d’altres del mateix estil, però amb els següents textos: “Ping, pong, pang”, “Glup, glup, glup”, “Nyam, nyam, nyam”. Sóc l’únic que ho troba estrany?

PD: l’endemà, el Pep, un amic present a l’acte, comenta al facebook que mentre improvisava lletres de cançons amb el seu fill petit, aquest ha dit: “fem com el Jesús, que comença a escriure un conte i no sap com l’acabarà”. 

tret de gràcia

Quan cal un voluntari que dispari el tret de gràcia, sempre aixeca el dit. I el prem, de ben a prop; és curt de vista, i de moral.

El noi del costat del padrí, a la Cadena SER Ebre

En aquest enllaç podeu escoltar l'entrevista amb Sílvia Tejedor a la Cadena SER Ebre, parlant d'El noi del costat del padrí, i també recomanant l'autor Damià Bardera, del qual vaig llegir el conte "Petons", del recull Els nens del sac, i que recentment ha publicat Contes de propina.
.
I en aquest altre enllaç, la xerrada sobre el mateix llibre a Cadena SER Móra d'Ebre amb l'escriptor Miquel Esteve, al programa Un llibre sota el braç.

pros i contres

Fa dos llistes amb pros i contres per justificar el crim. En una de les columnes fa la lletra ben petita.

Jugar a ser déus, de Salvador Macip i Chris Willmott

Jugar a ser déus, de Salvador Macip i Chris Willmott 

Bromera Edicions, 2014

La clonació d’humans, la medicina regenerativa, les anàlisis prenatals... Són molts els descobriments revolucionaris en el camp de la biomedicina que ens prometen una millora important de la qualitat de vida, però a la vegada poden provocar canvis que alteraran per sempre la societat. Els beneficis que ofereixen compensen el preu que haurem de pagar per ells?

Els autors d’aquest llibre ens presenten els avenços més innovadors de la recerca biomèdica i ens ajuden, amb arguments a favor i en contra, a formar-nos una opinió sobre les conseqüències ètiques i socials que tindran. Més que donar respostes, els autors plantegen preguntes i proporcionen la informació que el lector necessita per respondre-les. I és que només aquells que entenguin la rellevància moral i social dels nous avenços científics podran participar en el debat sobre quin és el futur que volem per a la humanitat. 

de monyos

Converses agafades al vol. "T'has de posar monyos alerosos al cap", diu una noia. "Tu saps lo bé que es va tot arreplegat", contesta l'altra.

Voluntariat per la llengua

A la web de Voluntariat per la llengua es fan ressò d'un dels apunts inclòs al meu dietari Per no perdre'm les molles, en què explico la meva participació a l'acte de fi de curs a Tortosa fa una parell d'anys, i intento transmetre les emocions que hi vaig viure.