l'assassí de la verema

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Deltebre

El proper 28 de setembre tindré el plaer d'anar a la Biblioteca de Deltebre per comentar amb el seu Club de lectura la meva novel·la El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), amb què vaig guanyar el Premi de narrativa Ribera d'Ebre l'any 2015.
Ja tinc experiència en escoltar les impressions que provoquen els meus reculls de contes, i tinc moltes ganes de saber com és rebuda la meva primera novel·la.
Us espero a Deltebre, i aviat en altres clubs de lectura.

Qui estigui lliure de pedres

Un gest petit, un gest gran

El Parlament de Catalunya ha viscut uns nous dies històrics que representen una nova passa endavant cap a la sobirania efectiva, que molts i moltes ja tenim de forma emotiva. D’aquests dos dies hi ha un instant que ha cridat l’atenció per la seva càrrega simbòlica: el moment en què la diputada de Catalunya Sí que es pot (CSQEP), Àngels Martínez, va retirar les banderes espanyoles que havien deixat als seus escons els diputats del PP.

Sembla un gest petit, però posa de manifest un fet que tothom ja sabia: que els votants de CSQEP són diversos, especialment en matèria de la sobirania catalana.
Després de les darreres eleccions autonòmiques (espero que siguin darreres, darreres), estem farts d’escoltar que els partits sobiranistes obtingueren majoria d’escons, però no de vots i que, per tant, hi ha més gent a Catalunya contrària a la independència que a favor. Amb el gest de la diputada Àngels Martínez s’evidencia que aquesta afirmació és rotundament falsa, com tantes altres, i que part dels votants de CSQEP votaran que sí al referèndum per la independència (segur que algú del PSC també).
Enteneu ara la seva por?

Entenc que als contraris a la independència els dolgui si l’assolim. A mi fa 40 anys que em dol no tenir-la, i ho he respectat.

L'home de Déu, de Mireia Vancells

L'home de Déu, de Mireia Vancells

XXXIV Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Cossetània Edicions, 2017

Sinopsi

L’any 1957, en plena postguerra, l’arquebisbe de Barcelona envia el jove seminarista Marcial Ustrell a comarques, a fer inventari dels objectes d’un seguit de parròquies que, per decisió del Vaticà, aviat canviaran de diòcesi. Allà, en terres de pagès, d’analfabetisme i de supersticions, en Marcial es trobarà amb un seguit de circumstàncies que el conduiran, irremissiblement, a la desgràcia. 

L’home de Déu és una novel·la tràgica, costumista, amb tocs de realisme màgic, que parla de la lluita entre el bé i el mal, de dones expertes en plantes remeieres, de bruixeria i de l’art de la fabricació de figures de sants. La novel·la plasma creences, retrata seqüeles de la Guerra Civil i posa de manifest la cobdícia de l’Església a l’hora de gestionar el seu valuós patrimoni.

amb la màgia per bandera

Inventa sota la pressió del temps que l’amenaça. Però el seu afany per fer-ne de tot un joc, acut al rescat amb la màgia per bandera, i una mica a l’atzar.

.

Inspirat per una il·lustració de Joan Llopis Domènech.

100 històries sobre el ball que t’agradaria saber

100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, d’Aleix Cort

Cossetània Edicions, 2017

Sinopsi

El ball és molt més que una combinació de passos i figures com explica 100 històries sobre el ball que t’agradaria saber, una passejada desenfadada i distinta per algunes pàgines rellevants de la història del ball. Sigui de tipologia cortesana, religiosa, popular o de saló, descobrireu que el ball és un bon mirador per analitzar la societat i els seus components, un bon referent històric i un espai privilegiat per descobrir l’eterna lluita existent entre els defensors de la tradició i els abanderats de la modernitat, entre els defensors de la puresa i els paladins del mestissatge. El llibre destaca la vinculació del ball amb la literatura, la música, la pintura, el cinema, la religió o la història, espais on s’han eternitzat algunes de les escenes de seducció més conegudes de la història.

españa és un conjunt ben definit?

Trobo examen de matemàtiques de quan tenia 9 anys. No estàvem adoctrinats, no! No tardaria gaire a entendre que el conjunt "españoles" no estava tan ben definit com semblava o, almenys, jo no sentia que en formava part. 

Per cert, de l'examen de matemàtiques vaig treure un notable; del de llengua, un "sobresaliente".

L'ombra mig plena del got

CONVERSES AGAFADES AL VOL

Al súper escolto família que discuteix:
-Jo agafaré els gelats de tots- diu exigent el fill petit.
-No, que cadascú es triï el que vulgui.
Intent d'ensenyar, des de petit, què és això de l'autodeterminació?
De grans, n'hi ha molts que no entenen que no poden decidir per altres, que cadascú ha de prendre les seves decisions.

les cicatrius del temps

La vida té fuites

lliçons d'autodeterminació?

CONVERSES AGAFADES AL VOL
Al súper escolto família que discuteix:
-Jo agafaré els gelats de tots- diu exigent el fill petit.
-No, que cadascú es triï el que vulgui.
Intent d'ensenyar, des de petit, què és això de l'autodeterminació?
De grans, n'hi ha molts que no entenen que no poden decidir per altres, que cadascú ha de prendre les seves decisions.

Sinceritat de robot

Desdefinicions (tictàcnic)

#RuinABookTitleInOneLetter

Jugo a #RuinABookTitleInOneLetter amb el títol d'un dels meus llibres: 

El noi del costat del fadrí.

Impermeable?

de curs legal reduït i lúdic

Intento pagar a la farmàcia amb aquestes fitxes i resulta que només són de curs legal a llocs molt concrets.
Mon fill en treurà més rendiment.

Fals proverbi egipci

quan ets fill d'un nanocontista

Si ets un autor de relats breus, i li demanes a ton fill de 8 anys que practiqui, i si escriu tres línies i diu "ja està", i si li comentes que és poc, i si respon que és un nanoconte... què fas?

la vida no té instruccions