Bon any

La fi de l'any vell no és la fi de res més; els propòsits de l'any nou es fonen en pocs dies. La data, l'hora, el segon concret, són fets arbitraris sense cap transcendència efectiva. Ho sé. Però malgrat tot, la nit de Cap d'Any sempre ha representat quelcom de màgic i especial per a mi. M'emociona aquest trànsit subtil com el més petit dels passos d'una saeta, el compte enrere, el compte nou, el conte que s'enceta. Recordo caps d'any encara a casa de mons pares, jo molt petit i vetllant fins tard, amb Tom Jones o Engelbert Humperdinck de fons, i amb el ballet Zoom. I els primers cap d'anys mítics o mitificats amb la colla d'amics i amigues en algun magatzem o celler, com a cala tia Josefa, per exemple, amb un tocadisc on m'entossudia a posar música d'Umberto Tozzi. O el pitjor de tots, a la mili, quan arribava a Melilla el dia 31 de desembre, a les 22.00 (ja és mala bava). O un dels millors, l'any següent, quan em vaig venjar amb 24 raïms. I els últims, amb la dona i el xiquet, que és la personificació més tendra del veritable començar de nou.

MOLT BON ANY!!!

Resum de l'any

Com és costum, ve de gust recordar algunes de les coses fetes durant l'any:

-Publicació del recull de contes I un cop de vent els despentina.
-Publicació de nanocontes al llibre col·lectiu Un riu de crims.
-Publicació de nanocntes al llibre col·lectiu Paraules d'amor.
-Publicació de 3 poemes al llibre col·lectiu Poesia a la frontera.
-Curtmetratge "Magnetisme", de l'Escola Daniel Mangrané de Jesús, basat en el meu conte homònim.
-"Relats a recer d'una guitarra", l'espectacle que he iniciat juntament amb David Espinós.
-Emissió de 40 programes de Tens un racó dalt del món a Canal 21.
-Una sortida digna, l'obra de teatre de TEBAC basada en els meus contes.
-"Petits fours", l'espectacle de titelles per a adults.
-2a Jornada de bookcrossing massiu a Tortosa i altres alliberaments esporàdics.
-Coordinació de la Trobada d'autors/es dels Països Catalans.
-L'organització de la 4a Jornada Literària a Cornudella de Montsant.
-Coescriure la lletra d'una cançó de Jesús Fusté.
-Visita a l'Escola Lluís Vives de Castelldefels.
-Lectura de contes a Arenys de Lledó amb Jesús Fusté i la seva banda.
-Participació a la II Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.
-Postres de músic al Club de Lectura de Reus.
-Coordinació del Club de Lectura de Tortosa.
-Participació a la secció cultural del divendres del Diari Gran del Sobiranisme.
-I lectures de fragments penjades al Youtube, i nancontes improvisats al facebook...
-I tota la tasca feta en aquest blog, amb 922 apunts el 2011.

Come See About Me, The Supremes

The Supremes aconseguien el nº 1 a USA amb Come See About Me, tot just mentre jo naixia, allà pel desembre de 1964. Us convido a buscar quina cançó era núm 1 la data del vostre naixement en aquest enllaç, i penjar-la al vostre blog. I també podeu buscar quina el núm. 1 aquí.
BON ANY!!!

“La persistència de les coses que un coneix i estima, plau i consola de tot allò que s’ha capgirat o s’ha perdut per sempre.”


Artur Bladé i Desumvila, Viatge a l’esperança

Cares del món (233)

L'Àlex Monfort veu una Cara del món dalt d'un núvol ; no és estrany que es dediqui a la poesia visual.

BON ANY!

Laboratori de lletres

Diverses vegades s'han adreçat a mi autors novells per a saber on i com poden aprendre a ser escriptors. Pobre de mi, autodidacta que ha begut molt dels centenars llibres que ha llegit, i que prou feina tinc amb el meu intent de viure del "cuento", no els sé donar una solució gaire clara, a banda del típic escriure, escriure i escriure.
Però sí que hi ha molts llocs on poden aprendre algunes nocions d'aquest vell ofici d'inventar històries. Per exemple, fa poc he conegut el Laboratori de lletres, que es ppresenta a la seva web de la següent forma:

És un espai social creatiu on la literatura és l’essència per desenvolupar la creativitat, potenciar les emocions i enriquir el nostre intel·lecte. El plaer plural per aprendre, conèixer gent amb les mateixes inquietuds, compartir les idees, intercanviar opinions, créixer emocionalment; és el propòsit de Laboratori de Lletres.

Quan les societats passen per moments difícils la cultura sempre deixa la seva empremta, hi ha més necessitat de fluir idees i de compartir impressions, des de Laboratori de Lletres volem crear un espai de trobada per enfortir aquest escenari.
S’ofereixen cursos d’escriptura, literatura, presentació de llibres, conferències, grups de debat, tertúlies i qualsevol altre punt de trobada on la cultura estigui present. Un espai obert a totes les edats; perquè la cultura i la literatura són universals en espai i temps.

Fins sempre, Cheeta

Sóc un xiquet petit que mira pel·lícules d’aventures en una tele en blanc i negre. Possiblement és dissabte. Possiblement menjo pa amb xocolate. El crit de Tarzan es deu escoltar des de la cuina, l’estampida dels elefants potser m’impressiona, o els negres de la tribu que fugen espantats davant alguna muntanya prohibida. I la Cheeta posa el toc d’humor, i segur que em fa riure, i potser fins i tot faig una mica el mono pel menjador. Petons per sempre Cheeta, que ahir vas morir, als 80 anys, però no del tot.

Alliberant microcontes

Continua viu el 222è joc literari, i ara ha estat el participant més fidel de la secció, el Josep Maria Sansalvador, qui ha alliberat un text en una bústia de la plaça de la Concòrdia, a Les Corts, a Barcelona. Concretament es tracta del microconte amb què ha participat al blog "La bona confitura", on el podeu llegir.

Animeu-vos a copiar la idea.

-Per què em llepes el dit?

-Tast timo!

228è joc literari

Per al joc literari d'avui, us demano que llegiu aquesta notícia sobre un camió de pollastres bolcat a Tortosa.
I ara, escriviu un text en primera persona basat en la notícia, des del punt de vista d'un dels pollastres, del conductor, d'un policia, d'un conductor que anava darrere del camió..., com vulgueu.
No hi ha límit d'extensió.
Podeu escriure el text en un comentari, o millor encara si em poseu un enllaç als vostres blogs.

Gràcies, tió

Vas arribar de sorpresa i, en sentir tocar el timbre, no esperàvem trobar un tronc a la porta. Mans tendres et van acollir de seguida, i et van tapar amb una manteta blau cel perquè no tinguessis fred. Has estat molt menjador, sobretot de mandarines, i també de nous, avellanes i ametlles. Arribar a casa cada dia comportava una corredissa per a veure si, efectivament, t'ho havies menjat tot. Per força, tant de menjar havia de sortir per un lloc o altre, i has resultat ben generós, i t'han pagat amb carícies.
I ara que has marxat, petit i estimat tronc, es veu molt buit el teu espai al costat de l'arbre. T'enyorarem fins l'any que ve. Gràcies per la màgia, gràcies per fer-nos sentir xiquets, tió, tronc, baga.

Anunci per paraules

Penélope avorrida busca packs de sudokus, o un amant menys viatger.

Camins damunt les dunes, de Rafael Vallbona

Camins damunt les dunes, de Rafael Vallbona

Editorial la Galera

A partir de 12 anys
Quan L'Eddie Smithee arriba al Marroc troba moltíssim a faltar la seva vida benestant i avorrida de Beverly Hills. Però la seva mare, actriu de telenovel·les, se l'ha endut perquè no estigui sol a casa. Però l'Eddie continua estant sol a l'hotel. Per ell, només ha canviat de presó. Fins que, de sobte, es troba corrent entre carrerons, perseguit per uns malfactors. Un jove marroquí l'ajuda. El que no sap l'Eddie, el noi occidental de casa bona, és que l'Ahmed no només el salva d'uns atracadors de pa sucat amb oli. El salvarà de la seva vida.

Desdefinicions (224)

furtdangarin. (aquesta desdefinició parla per si sola)

Els barquers del cel, de Jordi Andreu

Com cada estiu, el Marc passa les vacances a casa els iaios. Envoltats de camps i horts, en Marc i la seva colla viuen mil aventures i miren d'esbrinar quines són les causes de la sequera que fa massa temps que dura: potser és que els barquers del cel han passat de llarg d'aquella contrada?

Els barquers del cel, de Jordi Andreu

Il·lusió

Que no us falti mai una cadireta a primera fila de la il·lusió.
Bones festes!

Les quatre estacions, de Vivaldi, (hivern)

l'escalfor d'una abraçada

Tot i córrer el risc de desfer-se, els ninots de neu agraeixen l'escalfor d'una abraçada.

Pentinar nines abans (molt abans) la distreia; ara la fa plorar.

Cares del món (232)

Pilar descobreix aquesta nadalenca Cara del món a la fira de Santa Llúcia.

Relats a recer d'una guitarra, a Deltebre

Ja es pot veure un fragment del nostre petit espectacle, Relats a recer d'una guitarra, amb què David Espinós i jo mateix vam concloure l'acte d'entrega dels Premis Terra de fang de Deltebre; concretament, la part en què llegeixo una bateria de nanocontes negres a ritme de blues. Es tracta No se sent gaire bé, però us podeu fer una idea.
Més informació de l'acte aquí.