Desdefinicions (refuigiats)

refuigiats. Qui fuig de l'horror del seu propi país, i tristament cau a les mans sordes d'un altre. 

Dirk, dixit!, d’Àngel O. Brunet

Dirk, dixit!, d’Àngel O. Brunet

Onada edicions, 2015

Quan tenien cinc anys, i mentre eren al cine, la Laia i en Jan van desaparèixer misteriosament. Un parell d’hores més tard, i a uns quants quilòmetres de distància, en Jan va reaparèixer sense poder recordar res del que havia passat. Vint anys després, de la Laia encara no se’n sap res, i en Jan és un jove amb molta mala sort que sempre acaba ficant-se en embolics.

A cavall entre la fantasia, la ciència ficció i la novel·la negra, i amb l’ús d’un llenguatge amè i dinàmic, gairebé cinematogràfic, Dirk, dixit!atrau i sorprèn el lector amb un ritme trepidant i carregat d'humor.

La vacant dels teus llavis

Cartell manuscrit trobat a la via pública de Tortosa, amb un missatge que, com a mínim, intriga i dsperta curiositat. Imprescindible, tendresa. Pinta bé.
Per a més infomració haureu de posar-vos-hi en contacte

Oriol i Lis, detectius, d’Eva Santana i Jaume Bosch

Oriol iLis, detectius, d’Eva Santana i Jaume Bosch

No hi ha cap cas prou difícil per a l’Agència de Detectius El Bunyol. Ni el Cas dels Deures Equivocats, ni el Cas dels Deures Segrestats ni tampoc el Cas dels Deures Trinxats. No ha estat difícil descobrir-ne l’únic culpable. Llàstima que, com sempre, les coses s’emboliquin i s’hi barregin assumptes menys senzills i més perillosos. Però no ens farem enrere perquè és clar que… TENIM FUSTA DE DETECTIUS!

diLLUMS d'arts al Forn

El proper 6 de juny a partir de les 20.30, tenim una nova trobada dels diLLUMS d’Arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.

Ja sabeu com funciona, tothom està convidat a compartir la seva obra, de forma programada o espontàniament.

De moment tenim programades les següents activitats per a aquest dia:

- Mostra de fotografies de l’alumnat de l’Institut JB per al consurs de fotofilofia.

-Lectura de textos a càrrec de Baltasar Casanova i Jesús M. Tibau, acompanyats del músic que es presti.

-Microexposició comentada.

- I altres activitats més o menys improvisades que podeu proposar.

Veniu, que xalarem!

Més informació al facebook 

Mans que enyoro

A la Fira del Mercat d’Amposta, em quedo embadalit amb les mans d’un sabater que treballen. Es mouen amb saviesa i eficàcia alhora, Són mans que admiro. Em recorden les mans de mon pare, mans suades, amb clivells, mans que domaven la fusta, el ferro, la pedra, mans que aixecaven cases. Pobres maldestres mans meves, impotents per poca cosa més que teclejar algunes paraules a la recerca incansable de l’emoció. Pobres cansades mans de mon pare, que ens va deixar fa dos nadals, de nit, exhaustes, pobres mans aspres, castigades per l’esforç.

I les mans del sabater no paren, i perpetuo el seu moviment amb unes quantes fotos que, després a casa, deso en blanc i negre.

Ajudar a decidir

Sovint veig anunciat per Tortosa l'eslogan d'una consultoria: Ajudem a decidir.
M'atrau, potser perquè sóc indecís de mena, perquè com a escriptor sovint em costa decidir sobre el passat o el futur dels meus personatges. Potser em podrien ajudar? Els seu sconsell són més aviat de caire econòmic, i aquí sí que els escriptors anem ben perduts.

Les carícies caigudes embossen els desaigües del cor. 

jugar amb les paraules

Em regalo uns minuts de lectura assegut en un banc a la vora del riu, al tardet, sota el so del vent que balla entre les rames, prop del pas de l'aigua i de la gent. Un home se m'acosta i, amb to familiar, em diu que fa dies que no passo per Quatre Camins. Em confon amb algú altre, es disculpa, amb algú que fa molts encreuats. Ens devem assemblar no tan sols físicament, perquè tots dos juguem amb les paraules.

Colors, versos i llum. Retrats ebrencs.

Finals de maig. Llum. Diumenge al matí. Calma tortosina en tota la seva esplendor. M’adreço al Casal tortosí convidat per la Zoraida de Torres Burgos a la Segona trobada de Retrats Ebrencs, oberta a tothom qui vulgués practicar el retrat del natural en companyia d'altres dibuixants. El pati, mig a l’ombra, mig al sol, és ple dedibuixants i colors, de pinzells i traços ràpids, que no urgents. Miquel Àngel Marín i Javier Caballero (apassionats i divertits bouetes) la Sílvia Mayans i la Sílvia Franzoni, i jo mateix, acompanyem la seva concentrada tasca amb poesia i música. Els ulls sembla que no s’apartin de la punta dels pinzells, però ens miren de reüll, i som objecte dels sues dibuixos. I ens escolten, i riuen de tant en tant. Jo llegeixo un menú variat, amb versos dels meus dos poemaris (A la barana dels teus dits, i La pluja ha vessat milions de núvolsabans) nanocontes, anuncis per paraules i falsos proverbis; i un poema de Gerard Vergés que sempre porto damunt, curiosament amb una llimonera de protagonista, com la que presideix el pati que ens acull.

Dolç i serè matí. Medecina per als sentits i el cor. Colors, versos i llum.

Podeu veure més imatges en aquest enllaç.

Desdefinicions. Busaltres

Busaltres. Companys de viatge en autobús.

El llibre de les bèsties, de Ramon Llull

El llibre de les bèsties, de Ramon Llull

Baula Edicions, 2016   

Una faula protagonitzada per animals amb comportaments humans que tracta la lluita pel poder i les actituds irracionals que se’n deriven.

Heus aquí una adaptació del Llibre de les bèsties escrit per Ramon Llull fa més de set-cents anys, presentat en aquest volum il·lustrat per a lectors de totes les edats.

L’efecte Calders, de Santi Baró

L’efecte Calders, de Santi Baró

La Galera Editorial, 2016

Sinopsi

L'any 1977 en Cruyff triomfa al Barça. Està de moda demanar Dràcules i fa poc que s'ha fundat un diari català on escriu un escriptor famós: en Pere Calders. Però a Llançà, i a l'agost, això li queda molt lluny al Xavier. A ell només li agrada llegir còmics i evitar els seus pares, que regenten la petita llibreria i són àvids lectors. I també ha de gestionar la seva dificultat de fer amics. O de conservar-los. La inesperada amistat amb l'excèntric Pere Calders, que estiueja al poble, pot canviar aquesta dinàmica.
Un relat meravellós que transporta els lectors a un passat molt recent i ideal; i que ens fa conèixer una figura de la literatura com Calders.

A la Fira del llibre ebrec

Aquest divendres passat enceto la tanda de presentacions de llibres de la Fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre, parlant de No és la derrota, sinó el vent. Tretzena edició de la Fira, tretzena vegada en què hi sóc present. Estimo aquesta trobada anual que ha marcat una fita per a la literatura ebrenca, sobretot, per a la seva autoestima i per a la projecció exterior.

De fet, des de l'any passat, ja no es realitzen bateries de micropresentacions, sinó petites entrevistes consuïdes per Ràdio Móra d'Ebre, que li donen més dinamisme. En aquesta ocasió, i crec que l'any passat també ho van fer, l'entrevistadora em llança un repte: improvisar un nanoconte. I jo no deixo passar mai de llarg un repte. Aprofito per a inspirar-me que m'acompanya a la tanda de presentacions Mercè Biosca, amb el seu llibre Apotacions catalanes de Jesús Moncada a la fraseologia catalana, i, al final, llegeixo el nanoconte que he escrit: "Escriptor ebrenc que intenta viure del "cuento", a la vora de Moncada i els seus contes vius".

I, com sempre, com xalo més és amb la trobada amb amics i amigues de lletres, alguns amb qui coincideixo sovint al llarg de l'any, altres només en aquesta data. 

El divendres també es fa la inauguració de la Fira, a càrrec de la incombustible Laura Borràs, directora de la ILC. Com tants d'altres, em declaro fan del seu entusiasme, energia, i del la forma en què sap transmetre passió per la literatura. No em perdo el seu discurs, que ella mateixa m'avança quan ens trobem, en una mena de clicada d'ulls, perquè relata una anècdota que sap que m'agrada molt. Com sempre que l'he escoltat, la gent aplaudeix admirada. Ens fem una foto acompanyats del Tomàs Camacho, un altre irreductible omnipresent d'actes culturals. 

I comparteixo conversa aquest tardet amb Agustí Clua, i parlem del seu llibre Tardets, i li declaro l'emoció que em desperten la seves narracions (en parlarem divendres vinent, quan l'entrevisti al programa de Canal 21). I encaixo amb l'Albert Pujol, eufòric, dinàmic, i parlo amb els llibreters de La 2 de Viladrich i La Bassa (els explico un nou projecte d'activitat que orgianitzo per al setembre que m'il·lusiona), i Jordi Duran, i Montse Castellà...  i molts més d'aquesta família de lletres que creix.

Els diables, de Roger Roig i Hugo Prades

Els diables, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2016

L’estiu ha tornat de nou, i en aquesta festa major hi tenen un protagonisme especial els diables, amb els seus animats correfocs i els seus atrevits versots. El Patufet aprofita aquesta tradició tan explosiva per explicar als nens i nenes de la seva colla les eternes lluites entre el bé i el mal. Pim, pam, pum!

SOBRE ANELLS, HISTÒRIES D’AMOR I MONUMENTS CLAVATS AL RIU

Imaginem una història d’amor. Imaginem que el nostre protagonista, Paco, per exemple, Ts’enamora d’una tal Carme. Per segellar el seu amor i la ferma voluntat que la relació sigui eterna, li regala un anell. No entrem el gustos, l’anell pot ser més o menys bonic, d’or o plata, amb diamants o sense, tant se val; el que importa és la seva simbologia.

Però no totes les històries d’amor són eternes. Contra la voluntat del Paco, la seva relació amb la Carme arriba al final. Però la vida continua, i ara troba un nou amor, a qui li podem dir Maria, per exemple. Paco és un home pràctic, i troba que canviant la dedicatòria que hi havia gravada a l’anell, es convertirà en un regal perfecte per segellar el nou amor. Un nou anell que no és nou, que Maria sempre portarà amb recança al dit, fins que no podrà més i se l’arrencarà.

I és que els monuments clavats als rius per a commemorar victòries o, pitjor encara, per a subratllar derrotes, no es poden tunejar.

Què vull dir quan dic que t’estimo?

Què vull dir quan dic que t’estimo?

Que sense tu no respiro? Mentida;

l’aire m’entra al cos de totes formes,

i en surt segons després, encara que no hi siguis;

però quan hi ets,

i quan hi ets tota, ai, quan hi ets!

Imaginar el teu riure no és igual a besar-lo,

a vessar-lo.

Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat

Senyals a la costa, de Lurdes Malgrat

Cossetània Edicions, 2016

Sinopsi

Els mites i la descripció científica de la realitat són dues cares de la mateixa moneda. La contraposició d’aquests dos codis dóna pas a un univers viu, vital i en moviment continu en la concreció figurativa i conceptual de la poètica. Un univers que habita l’ésser humà experimentant-lo, investigant-lo, patint- lo, descobrint-lo, donant-li forma. Un univers que convida al viatge a través del temps i de l’espai, de la reflexió externa i la interna, de l’evocació profunda i sentida del jo poètic que completa la metàfora. La poesia conté una mirada polièdrica sobre l’experiència més essencialment humana.

Joan Pinyol a Tens un racó dalt del món

Joan Pinyol és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Amb aquest escriptor de Capellades, especialitsa en microcontes i en narrativa juvenil, parlarem dels seus llibres Ningú no mor, i, sobretot, del darrer, El mar de les ombres, que narra les aventures d'un noi de 19 anys que l'any 1909 fuig de la guerra del Marroc i s'embarca en un vaixell en direcció a l'Argentina sense que, malgrat tot, escapi del perill.
Sobretot parlarem del seu nou llibre Cafè París, en què una noia de la postguerra, atreta pel seu desig de triomfar en el món de la cançó abandona el seu petit poble natal, amb tot el que això representa.
Una dona forta protagonista un cop més de les novel·les de Francesca Aliern, com les anteriors que també comentarem: Cullerades de via, i Les passions de la menestrala. 

També ens farem ressò de les novetats literàries: El símbolo de la Hermandad, de Pere Perellón; Accident d’amor, de Ramon Llull; Vestit de flors per a una dona nua, de Montse Boldú; Zona wi-fi, de Raimond Aguiló; L’altre, Joaquim Biendicho; La venjança dels panteres negres, de Gemma Lienas.

A la secció de Microliteratura i art, una obra de Leonardo Escoda.

El programa es podrà veure en directe els dimecres 25 de maig i 1 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

També es podrà veure properament al compte de Youtube de canal 21.

Llegint Gèminis

Llegint l'editorial del primer número de la revista Gèminis, juliol de 1952, en un obligat castellà.
Una declaració d'intencions que signo ara mateix. Un intent de portar aire fresc a la cultura tortosina de l'època.

A la Fira del Llibre Ebrenc

No sóc supersticiós, i enguany no faltaré per tretzena vegada a la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, una Fira que ha estat transcendental per al rellançament de la literatura ebrenca, no tans sols Terres del'Ebre enfora, sinó sobretot, Terres de l'Ebre endins, per a fer pinya, per a conèixer.nos, per a pujar l'autoestima.
Pràcticament sempre he fet alguna activitat. Enguany presentaré el meu nou recull de contes, No és la derrota, sinó el vent, el divendres 27 de maig a la tarda.