Moltes cometes
Fa 4 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Ja hem arribat a l'últim joc literari del mes de setembre. Encara teniu fins el 6 d'octubre per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes.
Quan la distància no es mesura en centímetres,


Marc Vicens, autor del blog Menjar Blanc, ha tingut el detall de crear diverses il·lustracions inspirat en poemes de A la barana dels teus dits. 

1983, un noi amb de divuit molt tendres s'endinsa per primer cop a l'univers literari d'Incerta glòria, de Joan Sales. En aquells primers anys universitaris, jo prenia consciència d'uns ideals i d'una manera d'entendre el món que es mantenien en estat larvari. I em va caure a les mans Incerta glòria, el llibre que he subratllat més de tots els que he llegit fins ara. No recordo si fou una lectura obligatòria, però us asseguro que ha estat una relectura desitjada i sempre rica.
Amb desig d'esborrar tant dolor
Foto típica d'un escriptor malalt de blogs, que quan arriben les caixes dels llibres, enlloc d'obrir-les depressa i corrents, va a buscar la càmera per poder fer un post.


Aigües fondes, de Francesca Aliern, és la darrera novel·la publicada de Francesca Aliern, on l'autora ens narra una història que ens semblarà massa coneguda i quotidiana, malauradament. Sempre al costat dels perdedors i els humils, Francesca Aliern s'endinsa en el món de la violència de gènere, amb l'estil característic amb què ha aconseguit un públic fidelíssim després de tants anys i novel·les. La societat i l'inexistent educació sexual de l'època es converteixen en còmplices d'uns maltractaments amb què la víctima intenta conviure, enfonsada en unes aigües de les que molt poques en poden sortir, disposada a viure "dies de plom" o "llàgrimes sense sanglots, sens sorpirs. Aigua de dins el cos."



