31 de maig 2009

Fira del llibre ebrenc


Els dies 5, 6 i 7 de juny tindrà lloc a Móra d'Ebre la 6a Fira del llibre ebrenc, complementada enguany per primer cop amb la Fira d'espectacles literaris Litteratum.

Des de la seva creació fa sis anys, aquesta Fira ha estat un autèntic impuls per a la literatura ebrenca, gràciesa l'empenta i decisió dels seus organitzadors, als quals mai em cansaré d'agrair la tasca que fan durant tot l'any. La Fira serveix de punt de trobada d'autors, editors, llibreters, lectors i programadors culturals, però el principal mèrit ha estat ajudar de forma decisiva a crear un sentiment de col·lectivitat i a augmentar l'autoestima i el reconeixement dins del nostre propi territori de les Terres de l'Ebre, Matarranya, Maestrat i Priorat.

Jo mai m'he perdut la Fira, que representa una veritable Festa Major de la literatura ebrenca, i he gaudit força de la tertúlia amb companys i companyes, de la signatura d'exemplars, de xerrades i taules rodones interessants i dels espectacles de gran nivell que han promogut.

Enguany la meva presència serà doble, gràcies a la presentació de A la barana dels teus dits, el diumenge 7 de juny a la tarda, i la col·laboració en l'espectacle "Terra de mar i baldana, de La maleta portàtil, basat en textos d'autors ebrencs, entre els quals es troba el meu conte "Matar l'enyorament" de El vertigen del trapezista. Ja us podeu imaginar la il·lusió que tinc de veure'l.

Podeu trobar més informació sobre la Fira, així com baixar-vos el programa, a la web de llibresebrencs.

Blogs degustació

Ganxet sota les pedres: el retrat
Pessoa i la pluja: unes gotetes de cinisme per esmorzar
saragatona: rigorosament històric
Una sortida digna
Tannu Tuva: At seventeen, Janis Ian

Cames de seda, de Maria Mercè Roca

Gelosa, confosa, atordida, rebutjada, alterada, enyorada, consternada, cansada, trista, sola, alarmada, desconsolada, coaccionada, apartada, empresonada, ferida, humiliada, avergonyida, impotent, desvalguda, aclaparada, trasbalsada, desil·lusionada, exaltada, furiosa, sobresaltada, colpida, excitada, nerviosa, mesquina, exaltada, indecisa, insegura ...

Aquests són alguns dels adjectius amb què Maria Mercè Roca defineix l'Adriana, la protagonista de Cames de seda, que per a mi, és la millor de les seves novel·les que he llegit.

L'estructura és perfecta i narra els dies que transcorren des de que l'Adriana rep la trucada que anuncia la mort per accident del fill del seu marit i el funeral. L'Albert, el seu marit, viatge a Suïssa acompanyat de la seva ex per a recollir el cadàver, i durant aquest temps l'Adriana reflexiona sobre totes les seves inseguretats presents i passades, i ens fa un repàs a petites pinzellades de la seva vida: l'enyorament de la figura del pare, el sentiment de culpabilitat que li provoca la seva mare i la Consol, la criada de tota la vida, els amors fallits, la necessitat de sentir-se acaronada i estimada, la fredor del seu marit...

Vam comentar la novel·la a la darrera sessió del Club de lectura de Tortosa i, en caràcter general, el personatge ens va semblar ple d'una enorme buidor que intenta omplir debades amb l'alcohol, les pastilles i esporàdics amants que no acaben de satisfer els seus neguits. Membre d'una família acomodada i sense gaires ocupacions, l'Adriana viu reclosa en els seu propi egocentrisme.

La novel·la està narrada amb mestria i farcida de petits detalls que satisfan els amants de la literatura, de les guerxades a la tendresa.


Podeu llegir un comentari sobre la novel·la a Llibrófags.

30 de maig 2009

Foment de la lectura

Campanya de foment de la lectura a Xile:

Flors d'hivernacle, de Josep Igual

Flors d'hivernacle, una cançó del company escriptor i també cantautor, Josep Igual, que podreu escoltar a la Fira del Llibre Ebrenc, el 7 de juny.

29 de maig 2009

Espantant gavines. El curtmetratge


Avui es presenta a Amposta, dins del marc de les xerrades d'Atictes, el projecte i la web del curtmetratge Espantant gavines, basat en el meu conte inclòs a El vertigen del trapezista.
La idea neix amb grans dosis de voluntarisme per part d'un col·lectiu de gent que viu el projecte des de la il·lusió.
Ja fa mesos, Jesús Ferré em va demanar si volia col·laborar escrivint el guió per a un curtmetratge d'uns 6 minuts. Jo, en resposta, li vaig oferir uns quants dels meus contes entre els quals hem escollit Espantant gavines.
Després d'unes quantes reunions i de correus electrònics múltiples, aquest mes de juny buscarem localitzacions i començarem a gravar les primeres imatges. Quina emoció!
Us aniré parlant del projecte, però, al blog que hem creat per a l'ocasió es podrà trobar tota la informació actualitzada del procés de creació.

Cares del món (100)


I les Cares del món arriben també al seu centenari, amb aquest rostre d'un coneguda ciutat del nostre país. La coneixeu? M'arriba per gentilesa d'Una sortida digna.
Moltíssimes gràcies a tothom que ha col·laborat enviant-me fotos i pensant en mi des de qualsevol racó del món, durant els vostres viatges, passejades o des de casa mateix. A tots vosaltres us dedico el següent vídeo.

28 de maig 2009

Coratge d'infant


Coratge d'infant
aliè al risc i als obstacles.
Peu petit, petjada ferma.

.
Foto cedida per Montse Puig. Gràcies.

Felicitats petites (88)


Fa setmanes que tinc abandonada la secció de Felicitats petites, potser perquè tinc molt a frec de pell altres felicitats més grans, però aquesta setmana voldria recuperar-la gràcies a un post que li ha dedicat Frannia. Com comenta, ha tingut l'impuls de llegir-se tots els meus post d'aquesta secció, la qual cosa l'ha impulsat a subratllar un seguit de felicitats petites que tenia al se voltant. Per a mi, aquest post ha estat una autèntica Felicitat petita que li agraeixo.

El cert és que aquesta mena de felicitats es llegeixen en molts posts, i he comprovat que els blogs serveixen per a adonar-nos i per a compartir aquests petits instants meravellosos.

27 de maig 2009

365 contes


Una informo d'una nova iniciativa blocaire sorgida de la mà de la bajoqueta. Es tracta de la idea de crear un blog amb un conte diari. Us animo a participar. Trobareu més informació a 365 contes.

110è joc literari


Avui arribar l'últim joc literari de maig, amb el qual podeu obtenir números per al sorteig del premi d'aquest mes: l'allotjament al Mas del rei, Calaceit, un mas rehabilitat on els propietaris us tractaran com a hostes, no com a clients, i on podreu gaudir de la tranquil·litat i de la bellesa de la comarca.

Per a aquest joc suposo que haureu de demanar ajut al nostre amic Google, però ja en teniu molta experiència.

Es tracta de trobar el nom d'un Nobel escriptor del segle XX que, en certa manera, fou descobert per Freimut Börngen l'any 1991. Au, a buscar! (Nota: us aviso que jo incialment pensava en un conegut escriptor, amb inicials iguals a les d'un entrenador del Barça dels anys 50 i primers dels 80, però resulta que, de moment, heu descobert 3 solucions més que s'ajusten a les instruccions anteriors. També les dono per vàlides.)


Com sempre, espero les respostes a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 2 de juny.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

26 de maig 2009

Demà nou joc literari


Demà arriba el quart i últim joc del mes, amb el qual podreu continuar acumulant punts per al sorteig del premi del mes de maig: l'allotjament a l'Hotel Mas del Rei, Calaceit.

Però també podeu participar encara als anteriors:


El termini per a enviar solucions acaba el 2 de juny.

Microconte de ciència ficció


Quan s’obre la cambra de crionització, la nau ja és davant del planeta. Amics, familiars i coneguts són morts des de fa més de tres segles. El record d’una llibreta a terminis li dibuixa un somriure fred.

25 de maig 2009

Dia de l'orgull friki

A petició del company del basar, i tal com vaig fer l'any passat, m'afegeixo a la celebració del Dia de l'orgull friki, per tal de practicar aquest saludable esport de riure's d'u nmateix.

Per això he recuperat dues imatges de quan tenia temps per fer aquesta mena de muntatges divertits. A la primera estic encarnat d'Umberto Tozzi a la portada d'un dels seus discs, el primer LP que em vaig comprar l'any 1981. Aquest cantautor italià era el meu preferit a finals dels 70 i principis dels 80. No em pregunteu per què; és quelcom d'irracional i emotiu, lligat segurament als records d'adolescència. Gairebé és l'únic que ha superat el pas del temps. En aques blog ja n'he mostrat diverses cançons: aquí, aquí, aquí. Per qui vulgui tastar-ne més, prescindint de les suades Te amo, Tú i Glòria, us es recomano unes quantes més: aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, per exemple.





Però el meu ventall musical s'ha obert molt, fins a arribar a gairebé tots els estils musicals, des de Louis Armstrong o Sinatra, fins a Vivaldi o Bach, passant per Dire Straits i Supertramp, per Lluís Llach i Serrat, i arribant a l'amic Jesús Fusté, entre moltíssims altres, com ara aquest quartet retocat.

Desdefinicions (108)

Consumiu Desdefinicions sense por; ningú ha presentat encara símptomes d'al·lèrgia:
.
kungfusió. Equivocar-se d’arts marcials.
inge-nu. Càndid despullat.
arrosgant. Cereal d’orgull excessiu.
esquirol. Practicant d'esports d'hivern que trenca la vaga d'esquís caiguts.

24 de maig 2009

Dies d’anhels, d’Emigdi Subirats i Rafel Duran

L’arribada del segle XX venia acompanyada d’un sentiment d’esperança d’un món millor, però la realitat, tossudament, es va encarregar de demostrar que la barbàrie humana continuaria una centúria més, com a mínim.
Dies d’anhels ens narra la història de gran part d’aquest segle al nostre país, encarnada en el personatge de Joan Talarn, d’Amposta, que ens l’explica en primera persona: els somnis de joventut, la guerra del Marroc, les inquietuds polítiques, la República, la Guerra Civil, la Dictadura...
La novel·la resulta una bona passejada per aquests esdeveniments que, malgrat tot, no són capaços de trencar les il·lusionsi esperances que molts compartim. Alguns fragments m’han resultat especialment impactants, potser perquè els autors i han abocat gran part de les seves emocions: el bombadeig d’Amposta amb la caiguda del seu pont i les tortures patides durant l’empresonament del protagonista.
“Els cables que suportaven el pes d’aquell pont sobre l’aigua van trencar-se amb un espetec horrible. Milers de quilos de ferros i paviment van desaparèixer baix l’aigua com si s’estigués fonent mantega. Rocs, còdols i ferros cargolats sense sentit s¡estavellaven de forma crua damunt l’aigua que seguia el seu decurs, disparant esquitxos de pedres, d’aigua i del fang de la riba. El riu contemplava trist la força destructiva de les màquines creades pels homes per a matar-se els uns als altres.”

23 de maig 2009

Cataclic

La Direcció General de Cooperació Cultural mitjançant la Subdirecció General de Biblioteques inaugura el portal web infantil Cataclic , una iniciativa emmarcada dins del Pla de Foment de la Lectura 2008-2011 amb l'objectiu de promoure la lectura i les biblioteques entre el públic més jove.
Al Cataclic s'hi pot trobar la informació necessària per localitzar alguna de les més de 337 biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, com fer-se el carnet de lector, quines activitats organitzen les biblioteques, com trobar un document als seus catàlegs, etc. Cal destacar la incorporació al portal de deu jocs educatius en català per a diferents edats als quals es pot accedir des de qualsevol ordinador. Alguns dels jocs del Cataclic tenen la peculiaritat que es poden complementar a la biblioteca amb activitats de foment de la lectura. Els jocs s'acompanyen d'una guia didàctica per als usuaris, pares i mares, educadors, personal bibliotecari, etc. Amb Cataclic, els més menuts també poden començar a aprendre a catalogar la seva biblioteca particular mitjançant el programari "La meva biblioteca".
Cataclic és un portal on s'aniran incorporant nous recursos, experiències, serveis i continguts que promoguin l'accés a la lectura i les biblioteques de la població més jove.

Si tu llegeixes, ells llegeixen

De alguna manera, d'Eduardo Aute

Una de les meves cançons preferides d'Eduardo Aute, especialment en la versió cantada per Joan Manuel Serrat.

22 de maig 2009

Striper del cor


Avui és el segon aniversari del blog Striptease d'històries i em ve molt de gust participar de la celebració, ja que el conegut blocaire striper m'ha demostrat que sap despullar el seu cor i que se'ns mostra sovint nu, amb els sentiments a l'aire. Per això, avui, jo també em mostro despullat.

Cares del món (99)


L'Assumpta ha trobat diverses Cares del món passejant per Reus, una d'elles darrere d'aquest camió.

21 de maig 2009

Camins


La vida posarà als teus peus molts camins.
En quants seré el teu guia?
En quants, pedra a la sabata?
.
Dubtes i il·lusions es fonen al teu riure.

No li donis voltes


No li donis voltes, tens el centre a la teva vora. Els camins són viatges de retorn a nosaltres mateixos.
.
La pintura és d'Helena Vendrell, una de le spropietàris de l'Hotel Mas del rei, objecte del premi del mes dels jocs literaris de maig.

20 de maig 2009

109è joc literari

Com cada dimecres, des de fa 109 setmanes consecutives, arriba un nou joc literari a Tens un racó dalt del món. Aquest cop, qui tingui més rapidesa tindrà més facilitats, ja que pot haver-hi moltes solucions correctes, però no se'n podrà repetir cap.
Els més culés potser recordareu que avui és l'aniversari d'uan mítica final de la copa d'Europa. Aprofitant que la setmana vinent el Barça disputarà una altra final, aquesta paraula serà la protagonista del joc d'avui.
Es tracta, simplement, de dir el nom de 2 llibres, juntament amb el seu autor/a, que continguin la paraula "final"; però, atenció, no es podran repetir els títols que ja hagin estat esmentats. Per tal de facilitar la feina, aquestavegada haureu de fer-me arribar les solucions de dues maneres:
- Amb un comentari en aquest post, on, com a mínim, només caldrà posar els títols i els autors (per tal que els participants puguin comprovar els llibres esmentats)
- I, com sempre, amb un correu electrònic a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.
Totes les participacions correctes rebran punts per al sorteig del premi d'aquest mes: l'allotjament al Mas del rei, Calaceit.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 2 de juny.
.

19 de maig 2009

18 de maig 2009

Jau tendra al llit


Jau tendra al llit,
realitat dels somnis,
l’espatlla nua.
I la mima el llençol
que respirar no gosa.
,

Desdefinicions (107)

Les Desdefinicions no canviaran el món, però distreuen.
.
viuberó. Estri per a empassar-se la vida a xucladetes.
edefecar. Construir edificis de pèssima qualitat.
ba-tallar. Fer la guerra seguint la tàctica de dividir l'enemic en diverses parts.
lliurar. Posar en llibertat 400 grams d'alguna substància (400 g al Principat, a 407 g a les illes Balears i a 355 g al País Valencià).

17 de maig 2009

Blogs degustació

El mini tast dominical de posts que m'han cridat l'atenció i que em ve de gust recomanar:
.
Llast: corcó
Mentre la roba s'eixamora: in media res
Un tel als ulls: sota la pell
Els papers de can Perla: El carrer dels bonsais
Res: Avui he dibuixat un paisatge

El millor dels móns, de Quim Monzó

Irònic títol per a un dels reculls de contes més impressionant de Quim Monzó. El millor dels móns ens presenta un seguit de tràgiques històries que ens remouen els sentiments. Alguns dels contes ens transbalsen, ens posen davant de situacions d'una tensió i una angoixa difícils d'aconseguir. I Monzó ho fa amb una naturalitat increïble, amb una terrible senzillesa aparent. Sovint utilitza un recurs molt del seu estil: explicar-nos fins al mínim detall coses que semblen òbvies, despullant-nos l'ànima humana i fent-nos esgarrifar més d'un cop.

Els personatges ens fan compartir experiències que ens corquen: com el noi que ha de carregar amb el cadàver del seu germà, simulant que encara és viu, perquè ni els seus pares ni ningú vol adonar-se de la seva mort; o la parella que reben la notícia de la mort del seu fill encara no nat, i amb aquesta angoixa esperen el part, i després el pare ha de dur personalment el cos del fetus a la clínica on l'han d'analitzar i, com que està tancada, l'ha de guardar uns dies a casa; o el conductor que, sense voler, atropella una vella i rep una brutal, reiterada i cruel pallissa dels vianants, fins que ell mateix contribueix a apallissar un altre conductor; o, per a mi, el més trasbalsador, el xiquet que es fa amic d'un noi molt malalt i que, després del tràgic desenllaç, espera amb egoisme que li regalin els juguets que han restat a la seva habitació, perquè "¿quin sentit tenen les joguines a la prestatgeria d'un nen mort?"
No sé si és el millor dels mons, però sí un dels millors llibres de Quim Monzó.

16 de maig 2009

Textos proposats per al 108è joc literari

En aquest post recolliré tots els textos participants al 108è joc literari. Gràcies a tothom.
The daily avalanche, Thera, Xarel_10, El racó dels somniszzz, Friccions, Tannu Tuva, Amb ulls de sargantana, Si dubto sóc, De res, massa, Mots emblocats, Nova col·lecció de moments, A la llum d'un fanalet, Rebaixes, Personal i transferible, El racó d'Skorbuto, He omplert la banyera d'aigua freda, Sa perdigüeta, Planeta Clàudia, Coca de recapte, Mortadel·la casolana, Khalina, Striptease d'històries, Menjalletres, Des d'on neixen tots els somnis,
.
El Quixot i l'ensenyament
Tenia onze anys i anava a l’escola pública. Un dia, els que manaven de l’ensenyament, van organitzar una mena d’homenatge a l’obra mestra de Cervantes. Van seleccionar uns quants xiquets de cada escola i es van inventar un concurs de narrativa. Sense avisar van assenyalar un tema: “Criterio personal sobre el Quijote”. Vaig quedar astorat. No tenia ni idea del que es deia en els dos volums escrits en lletra petita que s’exposaven damunt d’una taula instal·lada a l’aula on érem els concursants. Us imagineu, trenta o quaranta xiquets d’una edat semblant a la meua donant el seu criteri sobre una obra tan important? Hi havia premis i es van repartir. No sé qui els va rebre. Més tard vaig aprendre a escriure a màquina i per tal de fer pràctiques vaig copiar tots dos volums. Malauradament m’havia passat el temps de donar el meu criteri. Tenia setze anys.
Autor: Josep Cid
.
Quixot, pobre quixot. El xiquet de la casa, després de jugar amb la "wii" o amb la "nintendo" una bona estona, mamprengué a emular amb un ninot de "Wrestling" i el nostre símbol de les lletres, un "mortal combat", malgrat que l'arbitre agranava cap a casa, el resultat va ser fatal. Cridaren als infermers, van fer tot allò humanament possible, però el traumatisme cranial era tan greu que les lletres eixien a borbollons. Quan el pare, a la nit, va arribar a casa, en vore la prestatgeria, pensà amb la mestressa, agafà el pegament i restaurà el ninotet que engalanava la seua col·lecció de llibres més estimats.A l'endemà, el xiquet quan ja no sabia que fer, avorrit després de passar les hores mortes amb la nintendo, organitzà el campionat mundial de pesos pesats, aquesta darrera vegada no hi hagué prou pegament per a les ferides.
Autor: Edmundo Martín
.
LA CAIGUDA DE L’HEROI
El Quixot mai no havia estat tan preparat per a viure en una època com ho estava al segle XXI. Per primera vegada a la història, la seua vestimenta passava desapercebuda en una metròpoli on la gent evitava mirar-se als ulls i, prescindint dels tòpics, en cas que el miressin amb prou feines podien distingir-lo dels nombrosos grups d’otakus amb espases i vestits estrafolaris i dels participants de comiats de solter amb orinals i estris diversos al cap. Ni tan sols un bon psicòleg hauria capaç d’aconsellar que ingressés a un sanatori si abans no s’hagués plantejat que l’orde de cavalleria de què parlava el pacient no era, de cap de les maneres, una més d’aquelles sectes o societats psedoreligioses, apolítiques o civils amb voluntat de salvar el món que eren apadrinades cada dia per un actor de Holliwood.
Potser per això, reduït a un més i sense veure’s en cor de renunciar al seu paper d’heroi, el cavaller errant va caure sota la mirada preocupada d’un Sanxo Panza que es manté en forma a còpia de llegir un cop i un altre els assajos de Sáez Mateu.
Autora: Gemma Pellisa
.
No podia més...
Havien passat ja tres anys des que l’Anna i l’Enric, tornant del seu viatge de noces a Fuentealbilla, els havien comprat en una botiga de souvenirs manxega, i els havien col·locat sobre el prestatge més bonic de la seva nova casa al barri de Gràcia.
Per què l’esvelt i talentós Quixot havia d’estar un pam per davant d’ell? Li tapava la visió de la meitat del menjador, televisor inclòs. No es podia moure, ni fer res més que aguantar, esperant que alguna ànima caritativa tingués a bé moure aquella horrible figura.
En Sancho havia sentit parlar del poder mental, però no creia que una simple figureta de plom tingués aquesta capacitat. Dia rere dia s’esforçava en “moure” mentalment el seu enemic (i mira que aquell inacabable llibre d’en Cervantes explicava que li tenia admiració... què equivocat estava tothom!).
“Jo només volia moure’l una miqueta...”, va pensar després, però ja era massa tard. El seu antic company de prestatge havia deixat d’existir.
Autor: Martí Figols

Acordió a la barana




Rosalita m'envia aquesta foto a una barana de Canàs (Astúries).
Vosaltres heu d'imaginar la música i l'olor dels geranis.

No m'estiris del fil, de Marc Parrot

No m'estiris del fil, de Marc Parrot; una cançó amb una lletra preciosa:

15 de maig 2009

Sabata perduda i buida



Descalç el peu t'enyora,
i tu, perduda i buida,
davant d'un destí que es trenca,
ignores el camí,
t'espanta la petjada.

Cares del món (98)


El campanar de Mont-roig del Camp ens mira des de la seva alçària, i s'afegeix a la col·lecció de Cares del món.

14 de maig 2009

Despullar-se

Sovint es diu que escriure és com despullar-se. Jo opino que el fet d'escriure, en gran part, també és una manera de vestir-se.


I vosaltres, què en penseu?

Girar


Si el món gira al teu voltant, no t'espantis. La clau del moviment s'amaga al teu riure.

13 de maig 2009

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Durant la inauguració de la III Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, Manuel Pérez Bonfill va llegir el poema de Salvador Espriu, Assaig de càntic en el temple, amb el qual sovint se sent identificat aquest intel·lectual que va haver de patir, com molts, l'exili interior.

Amb aquest post, m'adhereixo a la campanya per a reclamar la Creu de Sant Jordi per a l'insigne professor i escriptor tortosí.
.

108è joc literari


Avui arriba el 108è joc literari, el de tipus creatiu que proposo cada mes. En aquest cas es tracta d'escriure un text breu, entre 100 i 200 paraules, basat en aquesta imatge que em va servir per fer un post fa un parell de mesos.
Totes les participacions rebran punts per al sorteig del premi d'aquest mes: l'allotjament al Mas del Rei, Calaceit.
Heu d'enviar-me el text a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
Si sou blocaires, us proposo que pengeu el text al vostre blog i que m'envieu l'enllaç. També demano especialment , i em faria molta il·lusió, la participació dels centres d'ensenyament a través de la difusió del profesorat; puc dir amb orgull que aquesta secció està recomanada a la secció d'enllaços d'interès de llengiua catalana a la web EDU365 del Departament d'Educació.
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 2 de juny.
.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

12 de maig 2009

Trobada d'emocions


Aquesta tarda he viscut una trobada d'emocions: unes d'antigues, fetes so de la mà de Verges 50 i Lluís Llach; i altre de noves i tendres, amb el meu fill adormint-se als braços.

Agència de viatges


Una butaca còmoda i unes prestatgeries amb llibres són una magnífica agència de viatges.

.Trobareu aquest racó al Mas del rei, l'hotel que ofereix el premi del mes dels jocs literaris. Per a aconseguir punts per al sorteig heu de participar al qualsevol joc d'aquest mes, com el de demà o el de la setmana passada.

A la penombra


Assegut a la penombra només resten dos camins: la claror enlluerna i pot fer mal als ulls, si no vas en compte; la foscor ens fa més dèbils.
Aixecar-se de la cadira és més que un gest.
.
Text inspirat per una magnífica fotografia cedida pel blog d'Enric Sirera.

11 de maig 2009

Memòries infantils

Memòries d'una xiqueta de nou anys:
"M'han caigut set dents i un queixal"
.
Tot això embolcallat d'un somriure.

Desdefinicions (106)

Les Desdefinicions són aptes per a tots els públics.
.
nadonar-se. Fer-se càrrec de tot el que l’envolta, des de la més tendra edat.
sexàgon. Polígon regular que proporciona molt plaer en tocar qualsevol dels seus costats.
bancdoler. Lladre amb interès variable, segons li convé.
disastre. El pitjor dia de la setmana.

10 de maig 2009

Tens un nadó dalt del món


El títol del post d'avui me'l va suggerir Jacob, i el trobo força encertat.

Blogs degustació

Una nova passejada blocaire:

Descric: un plat més
Anna Tarambana: la meva placeta
Mundo post-it: tendresa
Obstinacions: he passejat pels llençols
Rokins: No obsessió

Esmorzars de Lleida, d'Ignasi Revés

Esmorzars de Lleida és un recorregut per 13 establiments de les comarques del Pla de Lleida, és un viatgeper 13 esmorzars de forquilla i gavinet que l'autor, Ignasi Revés, ens descriu amb una notable qualitat narrativa, que ens fa gairebé olorar les diverses delícies culinàries de què gaudeix. Però l'Ignasi ens parla també dels espais, de les persones, de les històries petites i grans dels locals, i amb les seves paraules ens fa sentir comensales de la seva taula, i ens dóna un tros de pa per sucar al seu plat. Els llibres és, doncs, no tans sols una delícia gastronòmica, sinó també literària, que ens facilitarà el pas a un món de petits plaers, al regne dels sentits, i que ens obrirà la gana. Us en deixo un parell de mostres:
"Vaig fer un tall a la patata que em va fer més ràbia. L'interior era de color crema. La patata s'havia contagiat del gust que mé stard trobaria als popets: un gust dens, atapeït, aclaparador. Un gust que omplia, un gust que romania a la boca quan el menjar ja feia estona que havia lliscat avall. Un gust complet, total, rematat amb cabalosos rius de suc i una intensa aroma d'all. De tant en tant, per marcar un parèntesi entre tal acumulació de sensacions, bevia un traguet de vi. Era negre com la nit, i em produïa cert pessigolleig a la llengua."
.
"De què serveis menjar-se els caragols a velocitats supersòniques, sense sucar-los enlloc i sense treure'ls les extremitats que no interessen? Jo us ho diré: per omplir més de pressa que ningú el plat de closques buides."

08 de maig 2009

El meu petit príncep ha arribat


Fragment final de El petit príncep, d'Antoine de Saint Exupery.

"Aquest és, per a mi, el paisatge més bell i més trist del món. És el mateix paisatge de la pàgina anterior, però l'he dibuixat un cop més per a mostrar-vos-el bé. Aquí va ser on el petit príncep aparegué a la Terra, i on després va desaparèixer.
Mireu atentament aquest paisatge per tal d'estar segurs que el reconeixereu, si viatgeu un dia a l'Àfrica, al desert. I si passeu per allí, us ho prego: no us doneu pressa; espereu un moment, exactament sota l'estrella. Si llavors un xiquet arriba fins a vosaltres, si riu, si té cabells d'or, si no respon quan li preguntes, endevinareu qui és. Sigueu amables llavors! No em deixeu tan trist. Escriviu-me deseguida, dieu-me que el petit príncep ha tornat."

Cares del món (97)


L'Anton em va enviar aquesta Cara del món que ha trobat a la xarxa. Una cara, un crit, que ens mostra el terror de què és capaç l'espècie humana.

07 de maig 2009

Toc, toc. I la porta s'obri

Curiositats i casualitats del món blocaire. Fa poc temps s'han obert dos blogs temàtics: Trucadors, d'uns vells c oneguts, on es col·leccionen imatges de trucadors de portes; i Una sortida digna, on s'hi veuen fotos de portes obertes (especialment des de dins, com diu sovint).

Ja he col·laborat amb tots dos.

Això em fa replantejar un vell suggeriment de fer un blog temàtic de Cares del món; però no m'acabo de decidir, perquè em dol separar-les del meu racó.



Porta de Cornudella de Montsant

Porta oberta a la Fira literària Joan Cid i Mulet.

Bibliotequeta


Iniciar una biblioteca. Quin moment més màgic del qual sóc testimoni!

Encetar un mapa de camins, reinventar sabors de paraules, somiar, descobrir, sentir...
.
Moltes gràcies per tots els regals que estem rebent, materials i immaterials, especialments els llibres, alguns dels quals han arribat de la mà de blocaires amics.

Solucions i guanyador dels jocs literaris del mes d'abril

Finalitzat el termini per a participar als jocs literaris del mes d'abril, i un cop fet el sorteig, ha resultat guanyador del magnífic dibuix cedit per Ignasi Blanch, el veí de dalt, que està de molta sort en aquests jocs. Moltes felicitats.


Les solucions dels jocs són les següents:

102è joc literari : Jordi Coca: Terres grogues; Maria Aurèlia Capmany: Lo color més blau; Jordi Sarsanedes: La derrota del caçador blanc.
103è joc literari : Tretze campanades, de Suso del Toro
104è joc literari : són correctes les participacions que compleixen els requisits d'extensió; aquí les trobareu totes.
105è joc literari: Jaume Fuster
106è joc literari : Josep Maria Fonalleras, Sis homes, i Pere Calders, Porta aigua: deu visions del port de Barcelona (tot i que també n'hi havia una altra de correcta).

06 de maig 2009

De nou a la llibreria Serret


Dissabte passat vaig emprendre de nou la meravellosa carretera que travessa la Terra Alta i que entra a la Matarranya, fins Vall-de-roures, per tal de signar exemplars a la llibreria Serret. Aquest cop vaig poder comptar amb la companyia de l'Òscar Palazón i la seva dona (aprofito per a agrair novament a l'Òscar la cessió del nom del seu blog per a El vertigen del trapezista). Per a ells és el primer cop, és el baptisme a una nova fe; la que predica l'Octavi des de la seva llibreria tots els dies i que té com a màxim precepte que els llibres sí que es venen. De seguida vaig comprovar als seus rostres que se'n van fer adeptes.

A la llibreria Serret pot passar de tot; entre la clientela ens vam trobar la Lolita Bosch.

107è joc literari

Avui arriba el 107è joc literari, amb el qual podreu començar a acumular punts per al sorteig mensual d'un premi molt especial: l'allotjament a l'Hotel Mas del Rei, Calaceit.
Em sembla que el joc d'avui no és gaire difícil. Només cal que encerteu un dels personatges d'un dels llibres més llegits i més entranyables. Concretament, aquest personatge viu al cinquè planeta i la seva rutinària feina li sembla al protagonista útil, perquè és bonica.

Heu d'enviar-me el nom d'aquest personatge a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és el 2 de juny.
-

05 de maig 2009

Premi jocs literaris de maig


Si el premi dels jocs literaris del mes d'abril era tot un luxe, el del mes de maig no li va al darrere. Es tracta de l'allotjment per a dues persones durant una nit en habitació doble, amb esmorzar inclòs, a l'Hotel Mas del Rei. L'hotel és una antiga masia reformada que es troba entre Cretes i Calaceit, a la preciosa comarca de la Matarranya. El premi tindrà una caducitat d'un any, excepte els festius, ponts, Setmana Santa, agost i dates de Nadal.

Demà mateix ja podeu començar a acumular números per al sorteig. El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà el 2 de juny.

L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

I s'esgoten les últimes hores per a participar als jocs d'abril, fins les 24.00 h!!!

La companyia d'unes mans


Quan el significat de les paraules és incomprensible encara, queda el tacte de la veu i el llenguatge de les mans.
.

Reflexes

S'emmirallen els colors a l'aigua; somnis de ciutat que es lleva.
.

Gràcies a l'Òscar Pérez per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.

04 de maig 2009

El salt de la reina mora

"No sé quan vaig perdre el control, ni com els mes peus perderen el tacte de la roca. Sols recordo la sensació de cavalcar en el buit i el no-so del trot d’un cavall, allunyant de mi la seva amazona. Ella, com sentint-se alliberada, s’acomiadava amb un somriure, i els seus ulls s’anaren fent petits en la distància, fins perdre’s rera un núvol per sempre."
.
Fragment del conte Abd-al-Azia, inclòs al meu primer llibre Tens un racó dalt del món. Ja he parlat abans de la llegenda del salt dela reina mora, i trobareu més informació a la pàgina que hi dedica cornudellaweb .
.
Gràcies a Araceli Merino per la cessió de la foto. Al seu blog la podeu veure amb més detall.

Desdefinicions (105)

Sovint les Desdefinicions se m'ocorreixen en plena conversa amb altra gent, oi que sí, Jordi i Albert?
.
nenspertador. Personeta que amb puntualitat de rellotge, però amb veu més tendra, s’encarrega de fer-te obrir els ulls.
faxident. Trencar el fax sense voler.
vacunar. Posar la xeringa a una vaca.
inverdsió. Plantar arbres

03 de maig 2009

El vertigen del trapezista també agrada als gats


Ha aparegut un nou comentari sobre El vertigen del trapezista a la xarxa blocaire, a la qual dec tant, en aquest cas, al blog + que mil palabras. Com veieu, els animals també s'enganxen als contes.

Afegeix una imatge

Blogs degustació, o la pluja vista des de la Catosfera

Com molts sabeu, aquests últims dies no he tingut gaire temps per visitar blogs, i per això aprofito per a incloure en aquesta secció de blogs degustació un recull que fa temps que estava preparant sobre la visió que la nostra Catosfera té sobre la pluja.
Espero tenir temps per a continuar amb aquesta secció, on ja he recomanat la visita a 343 posts, repartits en 236 blogs.
.
Hi ha coses que són de mal perdre
Tens un racó dalt del món
Cròniques de sota el mugró
Empremtes
Núria Aupí
La llumenera de Nova York
Thera
Mortadel·la casolana
Olga Xirinacs
Cròniques sota el mugró
El bloc de la jaka
Aliuska's blog
Gemma blog
Anar aprenent
Botarga
Brisalls
Cap a la "A"
Col·lecció de moments
Poesiaiaula
Entrellum
Castell de cartes
Llàgrima de Lluna
Planeta aigua
Bloc de l'Anna
Striptease d'històries
Ara mateix
Personal i transferible
Friccions
Un dia de color

Port endins, de Vicent Pellicer

Com diu Susana Antolí al pròleg del llibre, "els lligams entre el Port i Vicent són un enigma que ningú de natres pot arribar a endevinar".
La bellesa del Port captiva a Vicent Pellicer des de fa molts anys, i ell ens ha transmès aquest amor en cadascun dels seus llibres (narracions, guies, fotografies...) i també des del seu blog Aprenent de natura.

Port endins és un recull de tres relats breus, estructurat en dues parts molt definides. A la primera, Vicent Pellicer ens narra dues històries amb personatges tel·lúrics, arrelats a la natura que els envolta i que Vicent ens dibuixa amb paraules poètiques (sons, plantes, ocells, ànima). Però el realisme d'alguns personatges d'aquestes dues històries no està exempt de la maldat humana que, no ho oblidem, també ens caracteritza. Vicent això ho té en compte, perquè coneix la Natura en totes les seves vessants i malgrat tot, o precisament per això, l'estima.

Al tercer relat, l'autor viatge a un món oníric, de personatges fantàstics, a un Port on han desaparegut els ocells, però, com diu el Vicent "si desitges qualsevol cosa amb el cor honest, l'univers esdevé el teu aliat per aconseguir-ho."

Ulls






La mà tremolosa d'emoció capta estrelles dins dels ulls d'una mare.



02 de maig 2009

Premis el semàfor


Fins a aquesta setmana no he descobert que el blog El semàfor em va concedir el premi al millor blog literari l'any 2008 i 2007.

Aquest premi em fa una il.lusió especial, sobretot per l'edat de l'autor del blog. Moltíssimes gràcies per la confiança i la fidelitat.