Queden enrere els intents inútils d'aturar les busques del rellotge,
mentre implacable avança el temps.
Si fa bo, m'assec al pedrís,
si plou massa, aguaito a la finestra,
i sempre admiro sorprès
l'espectacle insòlit dels dies.
7291, VAN MORIR DE MANERA INDIGNA
Fa 1 hora
18 comentaris:
Just anit començava un text per al blog que finalment no vaig publicar sobre això, sobre un rellotge i com no poder aturar-lo...
No toquem aquest tema, no el toquem... Al 2002 jo encara feia fotos en paper i vaig tenir la brillant idea de treure un àlbum d'un viatge a Albarracín que vaig fer aquell any. Aiiiiiiiiii........como hemos cambiado, que deia la cançó.
Bon dia, Jesús, mirar l'espectacle insòlit d'avui mateix em sembla la millor opció per aquest matí que comença! :)
Des la finestra de la cuina veig un sol tímid que escolant-se per les cortines vol entrar.
Cada dia val la pena mirar el dia com si fos nou de trinca!!
Bon dia Jesús!
És casualitat o ho porta aquest final de febrer, més soleiat i amb esperances de primavera? Jo m'he alçat del llit pensant en el temps, en com se'ns escola entre els dits sense remei. En com n'eren, de petits, els meus fills...en fi, deu ser casualitat, però el teu post m'ha frapat. Que visquis un bon dia, Jesús!
Les busques del rellotge no poden aturar-se, però sí que ho pot fer el pensament. Qualsevol instant, llavors pot ser etern.
mira, doncs no fa gaire vaig escriure un poema sobre el pas del temps... li vaig dedicar a la meva mare que en feia 60. (si no em fes vergonya el publicaria al bloc)c
I com tots s’assemblen tant, però com tots són únics.
*Sànset*
Aturar el temps és com anar al teatre, seure a la butaca i contemplar cada dia la mateixa obra.Un avorriment total!
Aquest poema m'ha agradat molt.
Bon dia Jesús M.
M'agraden molt aquests poemets, reflexions, pensaments...tinc l'esperança que algún dia els recopilis tots i poguem veure un nou volum o mini-volum de la teva obra poètica. Estic segur que ja els has estàs guardant en alguna de les teves carpetes màgiques del teu ordinador.
El temps...és quelcom que no podem aturar.
El rellotge és una andròmina inventada pels homes, la consciència de viure i respirar el temps és personal de cada persona. Hi havia un ric que volia estalviar temps, va morir carregat de temps. M'encanta veure sortir el sol, o la posta, o conversar amb el mar, mirar la lluna, escoltar els ocells, el silenci del bosc, les fulles de la tardor, el naixement de la primavera, donar conversa a un gos, amanir la vida amb l'amistat de les persones. Perdona, em sembla que se m'ha acabat el temps...
Salut.
onatge
Un poema sobre el pas del temps que m'agrada molt.
El temps no és bo ni dolent, depèn a què es dedica. Si fas cua a hisenda el perds, i si sempre admires sorprès l'espectacle insòlit dels dies, el guanyes.
NO SÉ SI ÉS BO O DOLENT NO PODER ATURAR EL RELLOTGE PERÒ EN TOT CAS ÉS MILLOR QUE NO S'ATURI PER NOSALTRES O QUE HO FACI QUAN SIIGUEM MOLT I MOLT I MOLT VELLETS!
De vegades cal el ritual de donar corda!!
Bonic poema, Tibauet. Fa pensar, eh? Cada dia és diferent, com les hores. Algunes es fan curtes, d'altres no passen... i t'adones que la vida es va escurçant.
(...)Si fa bo, m'assec al pedrís,si plou massa, aguaito a la finestra,i sempre admiro sorprèsl'espectacle insòlit dels dies. És preciós...
Petonets, maco.
Fantàstic! És increïble com en pocs versos expresses idees universals.
Publica un comentari a l'entrada