Al contrari que moltes parelles d'enamorats, nosaltres no tenim "la nostra cançó"; només el dolç silenci que separa el record del moscatell als teus llavis i un t'estimo.
L'ENÈSIMA APOCALIPSI
Fa 32 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
8 comentaris:
Doncs a mi em sembla una cançó molt dolça!
Molt maco record ,per una canço.
Felicitats.
el dolç moscatell es música per el nostre paladar. I compartit molt millor
Teniu un instant preciós que és vostre. No cal res més...
Tibau, m'ha encantat. Brindem... però sense fer dringar els vasos, no trenquem el silenci.
Doncs quina dona dona pot demana res mes???, es afortunada !! Es la canço mes bonica i dolça es un moment magic de tots dos, per qué mes...
"...només el dolç silenci que separa el record del moscatell als teus llavis i un t'estimo."
(Tibau)
Silenci dolç als llavis i amarg a les entranyes!
L'AMOR és una meravella de música i per estar ben oberta a l'Esperit.
Per estar atent/a al silenci de l'AMOR cal saber d'on vénen les seves notes, quin camí insinuen, i quin ritme porten.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
un petó molt dolç.
Publica un comentari a l'entrada